Macron tensa la corda i torna a nomenar primer ministre Lecornu

ParísDesprés de cinc dies de caos a la política francesa, el president de la República ha nomenat finalment un primer ministre aquest divendres, amb l'esperança de tancar l'enèsima crisi. Emmanuel Macron, però, no ha anat a buscar-lo gaire lluny. En una nova pirueta surrealista, ha triat, de nou, Sébastien Lecornu, que fa només quatre dies anunciava la seva dimissió i dos dies després assegurava que no tornaria a ser cap de govern. "La meva missió ha acabat", havia afirmat. Amb el nomenament de Lecornu, figura procedent de la dreta i molt propera al president, es tanca definitivament la possibilitat d'un govern d'esquerra.

"Accepto –com a deure– la missió que se m'ha confiat", ha escrit a X Lecornu minuts després de tornar a ser nomenat. "Cal posar fi a aquesta crisi política que està exasperant els francesos i a aquesta inestabilitat que és dolenta per a la imatge de França i els seus interessos", ha subratllat.

El seu nomenament quatre dies després de dimitir ha creat estupor entre els partits de l'oposició. "Increïble", ha reaccionat la líder dels ecologistes, Marine Tondelier. França Insubmisa (LFI) ja ha anunciat que presentarà una moció de censura immediata, probablement la setmana que ve. A hores d'ara és difícil saber si té possibilitats d'aprovar-se, dependrà del que decideixin votar els socialistes i la dreta.

A l'extrema dreta, els de Le Pen ja han anunciat que censuraran Lecornu. Tornar a situar Lecornu al capdavant del govern "és una broma de mal gust, una vergonya democràtica i una humiliació per als francesos", ha afirmat el president de Reagrupament Nacional, Jordan Bardella.

Crítiques dels macronistes

Des d'aquest divendres a primera hora del matí, el seu nom ja sonava com a cap del govern, tot i que tornar a apostar per un primer ministre dimitit ja havia aixecat les crítiques tant dels partits d'esquerra com dels mateixos macronistes. L'inquilí de l'Elisi, però, defensa que Lecornu, a diferència dels anteriors caps de govern, no ha estat mai censurat per l'Assemblea. En rigor, la idea és certa però alhora artificiosa perquè va dimitir davant la més que probable censura després de les crítiques dels partits per haver nomenat un govern amb gairebé els mateixos ministres que l'executiu que havia tombat l'Assemblea. El problema de tornar a apostar per ell "és el missatge que enviem als francesos", ha assegurat aquest divendres la ministra de Transició Ecològica en funcions, Agnès Pannier-Runacher.

Ara Sébastien Lecornu haurà de nomenar un nou govern en els pròxims dies, que tindrà com a prioritat màxima aprovar els pressupostos per al 2026. I els haurà d'aprovar en un temps rècord. Dilluns s'acaba el termini legal ordinari perquè l'executiu presenti el projecte de pressupostos, tot i que hi ha una fórmula per fer-ho fora de termini. En qualsevol cas, és una qüestió urgent, sobretot tenint en compte que França s'ha convertit en un dels pitjors alumnes de la zona euro, amb un creixement molt modest, un deute dels més elevats i un dèficit molt per sobre del que permet Brussel·les.

Govern en minoria

El nou executiu, però, comptarà amb menys suport polític que l'anterior, un fet que pot complicar encara més les coses. Durant les negociacions d'aquesta setmana, Macron ha perdut el suport del partit d'Els Republicans (dreta), que s'allunyen del govern per les ambicions presidencials del seu líder, Bruno Retailleau, fins ara ministre de l'Interior. Retailleau, que aspira a ser el candidat de la dreta a les presidencials del 2027, ha calculat que li surt més a compte marcar distàncies amb el president de la República.

Un dels partits que ha estat sempre aliat de Macron, Horitzons, liderat per l'ex primer ministre Édouard Philippe, també ha insinuat que podria renunciar a formar part del nou govern si aquest toca una coma de la reforma de les pensions, una de les concessions que el nou primer ministre podria fer a l'esquerra. Philippe, igual que Retailleau, també es vol presentar a les eleccions presidencials.

El nou primer ministre ja va advertir dimecres que part del problema per trobar un acord de govern eren les ambicions presidencials d'alguns líders, que volen marcar distàncies amb el macronisme per tenir més perfil propi. I això complica fer concessions i arribar a acords. "Totes les ambicions són legítimes i útils, però els que entrin al govern s'han de comprometre a desconnectar-se de les ambicions presidencials per al 2027", ha advertit Lecornu aquest divendres a la nit.

Assemblea fragmentada

Amb el nomenament d'un primer ministre, Macron allunya la possibilitat d'eleccions legislatives anticipades –almenys per ara– i gira full a una setmana difícil per a França, que neda en la inestabilitat política des del juny del 2024, quan les eleccions legislatives van deixar una Assemblea Nacional extremadament fragmentada, sense majories sòlides. La fragmentació fa que censurar governs sigui relativament fàcil i que formar govern amb prou suport parlamentari sigui extraordinàriament complicat.

Malgrat que França ja té primer ministre, la inestabilitat és més que previsible que continuï fins que no es renovi el Parlament. "Ho censurarem tot", havia advertit aquesta setmana Le Pen.

Macron havia reunit aquesta tarda a l'Elisi els líders dels principals partits en una trobada per buscar consensos qualificada per l'Elisi de "moment de responsabilitat col·lectiva", però la reunió ha acabat sense cap acord concret i amb els partits molt molestos pel que consideren una falta de flexibilitat del president. Macron havia ofert a l'esquerra ajornar un any l'entrada en vigor de l'augment de l'edat de jubilació, una proposta considerada insuficient per les formacions progressistes. Ni l'extrema dreta de Marine Le Pen ni l'esquerra radical de Jean-Luc Mélenchon –els dos partits que reclamen eleccions amb més vehemència– han estat convidades a la reunió.