El Conjunt Arqueològic de Tàrraco, declarat Patrimoni Mundial de la Unesco el 2000, és un dels testimonis més importants de la presència romana a la península Ibèrica i a la Mediterrània occidental. És un patrimoni inabastable i les institucions que el conserven han tingut uns anys força convulsos. El Museu Nacional Arqueològic de Tarragona (MNAT) va tancar l’espai de la plaça del Rei el 2018 i, vuit anys després, la previsió és reobrir-lo a finals del 2026 amb una nova museografia després d'una inversió de més de 9,2 milions d'euros. Paral·lelament, la Necròpolis, on hi ha 2.051 tombes, que abracen des del segle III fins a mitjans del V, també es troba en obres i s'ha fet una inversió de 8,9 milions d'euros. Aquest conjunt funerari a cel obert és el més important de la Mediterrània, i ja va tenir un llarg parèntesi de tancament, des del 1992 fins al 2012. La previsió és que obri parcialment al juny. Són tan sols alguns dels reptes que enfronta Elena Juncosa, que al gener va rellevar Mònica Borrell al capdavant del MNAT. Seleccionada mitjançant concurs públic, va ser directora de la Fundació Mas Miró (2015 i 2025), i serà l’encarregada de tirar endavant no tan sols el museu i la necròpolis, sinó també tots els monuments i jaciments que en depenen: el teatre de Tàrraco, la torre dels Escipions, la pedrera del Mèdol, la vil·la romana dels Munts, el conjunt romà de Centcelles i l’Arc de Berà.

Les grans ciutats, a més de la gestió del dia a dia, sempre tenen sobre la taula grans projectes que costa tirar endavant, sigui per falta de pressupost o perquè cal implicar altres administracions, com el Govern de la Generalitat o el de l’Estat. Tarragona no és una excepció. En els darrers deu anys, els alcaldes que han gestionat la ciutat han hagut de pensar i repensar solucions per a l’antiga Tabacalera, per a la Savinosa, per a la falta de finançament pel manteniment de les restes romanes, el creixement urbanístic de la ciutat o la nova estació ferroviària. Encara cal desbloquejar alguns projectes però la realitat és que, després de deu anys, els més importants ja tenen, almenys, un horitzó. 

La llista de peticions era molt llarga, segons la consellera de Cultura, Natàlia Garriga, i moltes coses han quedat al tinter durant la reunió que hi ha hagut aquest divendres amb el nou ministre de Cultura, Ernest Urtasun. Entre els acords hi ha el compromís del ministre de donar suport a les inversions necessàries per fer factible l’ampliació del Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC), però no s'ha especificat com serà aquesta ajuda. D'altra banda, Urtasun s'ha compromès a dur a terme la licitació del projecte de la Biblioteca Provincial de Tarragona durant el 2024. Tanmateix, encara s'ha de decidir on s'ubicarà l'equipament. Una opció que es defensava des de Tarragona és que la biblioteca es fes a l'imponent edifici de l'antiga Tabacalera. D'altra banda, Urtasun també ha fet explícit que el seu ministeri es farà càrrec de la licitació i el pagament de 3 milions d'euros per a la museografia del Museu Nacional Arqueològic de Tarragona (MNAT). L'Arqueològic, que és un equipament estatal, va tancar portes el 2018. Havia de tornar a obrir el 2020, però es va fixar com a nova data el primer trimestre del 2023. De moment, continua tancat i, fins que no pugui tornar a obrir, el museu té una exposició reduïda d'unes 200 peces al Tinglado 4 del Moll de Costa.

El Museu Nacional Arqueològic de Tarragona (MNAT) torna a ajornar la seva reobertura fins a finals del 2024 a causa del "context socioeconòmic", com explica la seva directora, Mònica Borrell, a l'ACN. Aquest context fa que els temps de les licitacions siguin "complexos" i que no s'hagin pogut complir els terminis previstos. També s'endarrereix el projecte del Museu de la Necròpolis, les obres del qual havien de començar aquest gener. L'Arqueològic va tancar portes el 2018. Havia de tornar a obrir el 2020, però es va fixar com a nova data el primer trimestre del 2023. Fins que no pugui tornar a obrir, el MNAT té una exposició reduïda d'unes 200 peces al Tinglado 4 del Moll de Costa.

El Mosaic dels Peixos, una de les peces més emblemàtiques del Museu Nacional Arqueològic de Tarragona (MNAT), torna a brillar: aquest mes ha acabat el procés de conservació-restauració d'aquesta obra romana extraordinària, on es poden veure 47 espècies marines de la Mediterrània, entre peixos, crustacis, cefalòpodes i mamífers. El mosaic està datat al començament del segle III dC. Té una superfície de 28 metres quadrats (fa 6,25 x 4,50 m) i precisament arran d'aquestes grans dimensions la restauració s'ha portat a terme in situ pels riscos que hauria suposat moure-la. Les obres han costat 77.319 euros, que han anat a càrrec del Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya (CRBMC). La restauració l'ha executat l'empresa ÀBAC, Conservació i Restauració SL. El Mosaic dels Peixos restarà protegit fins a la inauguració del nou museu.

El Museu Nacional Arqueològic de Tarragona (MNAT) ha recuperat una peça romana sostreta l'any 1962 i que s'havia venut il·lícitament a través de cases d'antiguitats. Es tracta d'un altar de 12 centímetres d'alçada i marbre blanc, segurament d'ús domèstic, dedicat al déu Júpiter que dataria entre el segle I i II aC. Actualment es trobava en mans d'un ciutadà nord-americà, que l'hauria comprat en una subhasta a Londres el 2010.