“Tot i no haver estat militar, en sé, de la guerra i de la clandestinitat”, va dir Petro fa pocs dies quan Trump llençava advertències a Bogotà. Una tensió i intercanvi de missatges públics que va durar poc: dimecres al vespre van fer les paus amb una trucada d'una hora que va rebaixar la tensió, segons l'ambaixador colombià a Washington. Trump va apuntar que havia estat “un honor” parlar amb el mateix president a qui pocs dies abans titllava de narcotraficant. Per la seva banda, Petro va publicar a les xarxes socials una fotografia de dos animals –una àguila i un guepard– que simbolitzaven un pas cap a l'amistat entre ambdós països. Però Petro ja va avisar-ho: “Vaig jurar no tocar cap arma més des del pacte de pau de 1989, però per la pàtria tornaré a prendre les armes que no vull”.

El departament d'Estat dels EUA ha retirat el visat al president de Colòmbia, Gustavo Petro, argumentant que ha instat els soldats estatunidencs a "desobeir ordres i incitar a la violència". Petro, un dels principals líders de l'esquerra llatinoamericana, va participar divendres en una manifestació a favor de Palestina a Nova York, coincidint amb la celebració de la vuitantena Assemblea General de les Nacions Unides.

Colòmbia ha estat sacsejada per dos atemptats dirigits contra un helicòpter de la policia a Antioquia i una base aèria militar a Cali que han provocat almenys 18 morts i desenes de ferits i han posat en el punt de mira una de les principals dissidències de les desaparegudes FARC, el Estado Mayor Central (EMC), assenyalada com a responsable. El president del país, Gustavo Petro, ha qualificat la jornada com un "dia de la mort" i no ha dubtat a qualificar els fets com a "reaccions terroristes" contra l'ofensiva del seu govern. De moment, hi ha dos detinguts per l'atemptat a Cali

El govern de Colòmbia ha fet marxa enrere: després de desafiar Trump amb la suspensió de dos vols de deportació de migrants, ha acabat acceptant totes les condicions dels Estats Units per admetre l'entrada dels seus ciutadans que siguin expulsats sota les draconianes condicions del president republicà. Trump l'havia amenaçat d'imposar forts aranzels a les exportacions colombianes i Bogotà no ha pogut aguantar la pressió. El president Gustavo Petro afronta un moment de popularitat baix i la gestió de la crisi sembla que encara li passarà més factura. En parlem amb Ana Ayuso, investigadora sobre Amèrica Llatina del Cidob.

En el Dia Internacional dels Pobles Indígenes, les tribus amazòniques han tingut aquest dimecres una celebració agredolça. La IV cimera de l'Organització del Tractat de Cooperació de l'Amazones (OTCA), que reuneix des d'ahir dimarts els líders dels vuit estats que formen part del bioma amazònic a la ciutat brasilera de Belém, esperava tancar un acord històric per aturar la desforestació a l'Amazònia el 2030. Però al final els vuit governs no s'han pogut posar d'acord i l'anomenada Declaració de Belém només es compromet a combatre la destrucció de l'Amazònia però deixa llibertat a cada estat per fixar objectius temporals concrets. La declaració tampoc no fixa cap termini per acabar amb la mineria il·legal d'or, tot i que els vuit països es posen d'acord en cooperar per combatre els crims mediambientals.

Aquestes últimes setmanes, a Colòmbia els ulls estan posats en Nicolás Petro Burgos, el gran dels sis fills del president Gustavo Petro. El primogènit, i l’únic dels seus fills que ha fet carrera política, és investigat pel fiscal general del país per un presumpte cas de blanqueig de diners relacionat amb el finançament de la campanya electoral de Pacte Històric, la coalició d’esquerres amb la qual el seu pare va guanyar les eleccions. El president colombià se n’ha desmarcat i ha dit que respectarà les conclusions a què arribi la justícia.

L'espasa de Simón Bolívar va acaparar tot el protagonisme a la presa de possessió de Gustavo Petro com a nou president de Colòmbia. El primer cap de l'executiu d'esquerres de la història d'aquest país va voler que fos així. I és que l'arma que va empunyar Bolívar és tot un símbol de l'imaginari col·lectiu de Colòmbia, però també de la història personal del mateix Petro, un record del seu passat guerriller que va convertir en lluita política i que l'ha portat ara al capdavant del país llatinoamericà. L'arma encarna, doncs, el llegat de Bolívar, ordidor dels principals moviments d'independència del continent perquè va ser una de les que va utilitzar durant les campanyes que van culminar amb l'alliberament de països com Veneçuela, Bolívia o Colòmbia de l'imperi espanyol.

El gest del rei Felip VI de no aixecar-se al pas de l'espasa de Simón Bolívar en la presa de possessió de Gustavo Petro com a president de Colòmbia ha provocat un petit terratrèmol en la política espanyola en plena canícula estiuenca. A les crítiques d'Unides Podem al desaire del monarca al símbol per excel·lència de les independències llatinoamericanes, aquest dimarts s'ha sumat una defensa tancada per part de la dreta a l'actitud del cap de l'Estat. Entremig, el PSOE, visiblement incòmode amb la polèmica, intenta treure ferro a l'assumpte. El ministre de la Presidència, Félix Bolaños, ha volgut treure importància a la polèmica: "Són detalls sense massa transcendència i totalment menors en la nova etapa de relacions que s'obre amb el país llatinoamericà", ha dit.

“Avui comença la Colòmbia del que és possible”, ha dit el nou president de Colòmbia, Gustavo Petro, aquest diumenge durant la cerimònia de presa de possessió. Petro, que s’ha convertit en el primer president d’esquerres del país, es referia, així, a un dels seus principals compromisos –un dels més repetits durant el discurs inaugural– i el primer del decàleg que va desplegar davant la multitud: fer que “la pau sigui possible”. Davant una plaça de Bolívar, al centre de Bogotà, plena de gom a gom, ha afegit: “Hem d’acabar, d’una vegada i per sempre, amb sis dècades de violència i conflicte armat”. Ha insistit que aquest serà “el govern de la vida, de la pau”, que complirà l’acord que el país va pactar el 2016 amb les FARC i que avançarà en les converses amb l’Exèrcit d’Alliberament Nacional (ELN per les sigles en castellà), l’última guerrilla activa.

Colòmbia ha entrat aquest diumenge en una era de canvi amb la investidura de Gustavo Petro, primer president d'esquerra del país. Petro ha traçat les línies mestres d'una revolució pacífica per construir una nació "justa, forta i unida" en una vistosa cerimònia carregada de simbolismes. El nou president, de 62 anys, ha coronat així l'ideal bolivarià que va començar amb la seva joventut, quan va entrar a les files del grup guerriller Moviment 19 d'Abril (M-19). Les banderes del M-19 s’han pogut veure entre la multitud que s’ha concentrat a la plaça de Bolívar, al centre de Bogotà, plena a vessar per aclamar-lo des del principi fins al final.

L’exdirigent d’ERC Xavier Vendrell ha estat un estret col·laborador del nou president colombià Gustavo Petro. Atén l'ARA per parlar d'una campanya en la qual ha participat activament.

“Soc a Catalunya com a testimoni del seu referèndum per la independència. Detencions, intrusions. El govern espanyol reprimeix el referèndum”. Amb aquest missatge, el flamant nou president de Colòmbia, Gustavo Petro, desembarcava al nostre país el 30 de setembre per seguir la votació de l'1-O com a observador internacional. No estava previst que ho fos. Ho revela David Minoves, el president del CIEMEN (Centre Internacional Escarré per a les Minories Ètniques i les Nacions), que treballa per fer conèixer i promoure la realitat nacional catalana al món i que l'1-O va organitzar una comitiva d'observadors internacionals, com altres entitats.