Per què Colòmbia i Cuba estan al punt de mira de Trump?

BarcelonaL'operació militar exitosa contra Veneçuela per segrestar Nicolás Maduro ha engallardit encara més Donald Trump, que fa dos dies que insisteix en amenaçar un país rere un altre. A les intimidacions recurrents dels últims mesos contra Groenlàndia –que s'han repetit les últimes hores–, s'hi han afegit les amenaces a països del mal anomenat "pati del darrere" de Washington, especialment Cuba i Colòmbia, que sembla que s'han situat en el punt de mira del president estatunidenc.

A bord de l'Air Force One de tornada a Washington aquest dilluns a la matinada –Trump va comandar l'operació contra Maduro des de la seva residència a Florida i no pas des de la situation room de la Casa Blanca–, el president nord-americà ha tornat a amenaçar el seu homòleg colombià, Gustavo Petro, amb qui fa mesos que manté una guerra, de moment, dialèctica. "Colòmbia també està molt malalta, dirigida per un home malalt, a qui li agrada fabricar cocaïna i vendre-la als Estats Units", ha dit, sense que ningú preguntés abans per aquest país. Quan una periodista li ha preguntat directament si els EUA durien a terme una operació militar contra el país, Trump no ho ha descartat: "Em sembla bé".

El líder republicà també ha enviat un altre missatge a Cuba, tot i que en aquest cas sembla que opta per deixar que el règim castrista s'esfondri per si sol. "No crec que necessitem cap acció. Sembla que (el règim) està a punt de caure", ha argumentat Trump. També ha suggerit que Washington podria intervenir militarment altres països de la regió, com Mèxic. "Hi haurem de fer alguna cosa", ha dit respecte al fet que una enorme quantitat de droga entra als EUA a través de Mèxic, on ha subratllat que els càrtels són "molt forts".

Tot plegat, però, són situacions que no es poden comparar amb el cas de Veneçuela, on el mateix Trump no s'ha amagat a l'hora de deixar clar que l'objectiu és prendre el control de la indústria petroliera. Quins són els motius darrere dels missatges contra Colòmbia i Cuba?

Salvador Martí, expert en Amèrica Llatina de la Universitat de Girona, considera que, en el cas de Colòmbia, estem més aviat davant d'una "picabaralla de líders". Ara bé, subratlla que és impossible de saber "fins a on tolerarà Trump que Petro li porti la contrària". Anna Ayuso, investigadora sènior per a Amèrica Llatina del Cidob, creu que "no és una amenaça directa al país, sinó més aviat una ingerència vinculada a les pròximes eleccions; una mena d'advertència: si voteu malament, pot tenir conseqüències". Colòmbia celebrarà aquest any eleccions legislatives i presidencials i Trump intentarà pressionar els votants de la mateixa manera que va fer a les eleccions de mig mandat a l'Argentina, on va condicionar les ajudes econòmiques a un resultat favorable per al partit de Javier Milei. "No bombardejaran Colòmbia, però sí que poden desestabilitzar el país", coincideix Martí.

Trump està guanyant aliats de dretes a la regió –Milei a l'Argentina, Daniel Noboa a l'Equador, Nayib Bukele al Salvador, José Antonio Kast a Xile– i pretén anar-ne sumant cada cop més. Tot i que Petro no es tornarà a presentar, Washington es vol assegurar de deixar clar que les coses seran més fàcils per als colombians amb un govern afí.

Enfrontament entre Trump i Petro

El pols entre Trump i Petro va començar el gener passat, pocs dies després que Trump assumís el poder i engegués la seva campanya d'expulsió massiva d'immigrants. Petro va rebutjar inicialment l'entrada al seu país dels avions en què viatjaven ciutadans colombians deportats pels Estats Units, tot i que va acabar reculant per l'amenaça d'aranzels de Trump. Des de llavors, les tensions entre Washington i Bogotà han anat creixent, especialment des de la tardor.

Al setembre, el departament d'Estat dels EUA va retirar el visat a Petro, després que participés en una manifestació a favor de Palestina a Nova York i instés els soldats estatunidencs a "desobeir" les ordres de Trump. Poc després, li va imposar sancions financeres i va bloquejar els seus actius i propietats als EUA. A l'octubre, Trump va anunciar que paralitzava l'ajuda financera a Colòmbia per la seva suposada inacció en la lluita contra el narcotràfic; va acusar Petro de ser "un líder del narcotràfic" i li va advertir que si no tanca "aquests camps d'extermini immediatament", els Estats Units s'encarregaran de fer-ho. Pocs dies després, Washington apujava la pressió amb un atac a una suposada narcollanxa al Pacífic, a prop de la costa colombiana, després que Petro denunciés públicament les "execucions extrajudicials" dels EUA al Carib.

A principis de desembre Trump ja va apuntar que el seu homòleg colombià podria ser "el següent" a la campanya de pressió militar i política de la Casa Blanca a Llatinoamèrica, i dissabte, en la roda de premsa després de segrestar Maduro, li va llançar un missatge directe advertint-lo que més val que "es vigili el cul".

Aquest dilluns a la matinada, Petro li ha plantat cara i fins i tot s'ha mostrat disposat a prendre els fusells. "Tot i que no he sigut militar, en sé, de la guerra i la clandestinitat. Vaig jurar no tocar una arma més des del pacte de pau del 1989, però per la pàtria, prendré de nou les armes que no vull", ha escrit a X el president colombià, que va ser membre de la guerrilla M-19.

Esperant que caigui el règim cubà

L'altre país objecte de les amenaces recents de Trump és Cuba. "De Cuba n'acabarem parlant, perquè és una nació fallida", va dir a la roda de premsa de dissabte. Aquesta passada matinada, des de l'avió presidencial, ha descartat una intervenció militar del país, assegurant que el règim "és a punt de caure". "No sé si resistiran, però Cuba ara no té ingressos", ha dit, argumentant que l'illa caribenya "obtenia tots els seus ingressos de Veneçuela, del petroli veneçolà".

Si Washington aconsegueix prendre el control de Veneçuela, això suposarà un cop que pot ser letal per a Cuba, que depèn més de Caracas que no pas de Moscou o de Pequín, els seus altres grans socis històrics. El secretari d'Estat dels EUA, Marco Rubio, fill d'immigrants cubans, té entre els seus objectius fer caure el règim castrista i, una de les maneres de fer-ho, era traient Maduro del poder. Cuba viu una crisi econòmica sense precedents i el govern de Miguel Díaz-Canel es va declarar el 2024 en "economia de guerra". Les apagades elèctriques són habituals i cada cop hi ha més dificultat per aconseguir productes bàsics.

"No penso que hi hagi intenció de fer-hi una intervenció armada. La posició és aquesta: els estem ofegant, ja cauran sols, o acabaran plegant-se per demanar ajuda", considera Ayuso. "Penso que el que busca Trump és sobretot enviar un missatge als països que han estat pactant amb els enemics, Rússia i la Xina, que estan sota amenaça", diu l'analista. Salvador Martí també creu que l'estratègia de Washington serà "deixar-los exhausts i quan no puguin més, anar-hi com els salvadors". "El que és clar és que a Cuba l'operació, si es fa, serà de molt més abast, amb l'objectiu d'apoderar-se de tot; convertir-la en un Puerto Rico 2", conclou.