Trump estén la pressió militar a Colòmbia

WashingtonDonald Trump ha ampliat la pressió militar que fins ara s'havia concentrat sobre Veneçuela, a Colòmbia. Els Estats Units estenien dimecres la guerra contra les drogues al Pacífic, prop de la costa colombiana, on el Pentàgon va abatre dues suposades "narcollanxes" i va matar cinc persones. L'operació coincideix amb l'últim xoc entre el president estatunidenc i el seu homòleg colombià, Gustavo Petro, a qui va acusar durant el cap de setmana de ser un "líder de la droga". Petro havia denunciat públicament Washington per les "execucions extrajudicials" que ha estat practicant al mar Carib l'últim mes i mig sota el pretext de lluitar contra el narcotràfic. Dimecres a la tarda, abans de confirmar el segon bombardeig contra una nau al Pacífic, Trump amenaçava el líder colombià, a qui titllava de "pinxo": "Està fent un munt de drogues [Petro]", va dir i va advertir que “ja se'n cuidarà prou de vigilar el que fa o prendrem mesures molt serioses contra ell i el seu país”. Aquest dijous, durant la roda de premsa de la Casa Blanca, la portaveu Karoline Leavitt, recalcava que el govern de Petro "no està fent res per desescalar la situació".

Enmig de l'escalada de l'ús de la força militar fora de les fronteres del país, Trump descartava aquest dijous que necessités presentar una sol·licitud per declarar la guerra al narcotràfic en la reunió prevista al Congrés per informar sobre les accions de l'administració. "No crec que necessàriament demanem una declaració de guerra. Crec que simplement matarem les persones que introdueixin drogues al nostre país. D'acord? Els matarem", ha dit el president durant una taula rodona sobre els càrtels. L'autoritat per declarar la guerra a un país depèn del Congrés i, tot i que el president té marge per prendre accions militars, els atacs continus contra les suposades narcollanxes no estan emparades per cap autoritat. La directora de la divisió de les Amèriques de Human Rights Watch, Juanita Goebertus, recordava aquest dimecres que “siguin o no narcotraficants, no existeix cap conflicte armat que autoritzi aquest ús de la força”. L'afirmació de Trump també contrasta amb la notificació interna que es va enviar als legisladors durant la investigació pel primer atac del setembre, en què se'ls informava que ara el país està "en un conflicte armat" amb el narcotràfic.

Fins ara hi ha hagut nou atacs militars contra suposades narcollanxes; set han tingut lloc al mar Carib i els dos últims a les aigües del Pacífic Oriental. En total, 37 persones han mort pels atacs de l'exèrcit estatunidenc sota l'acusació –sense proves ni judici previ– de ser narcotraficants. “Reconeixem l’embarcació gairebé immediatament. És força inusual veure algú amb una canya de pescar i cinc motors a la part posterior del vaixell. Això no és necessari per anar a pescar”, exposava Trump dimecres, i afegia: “Els hi fotrem fort quan [els suposats narcotraficants] vinguin per terra. Encara no ho han experimentat. Potser anirem al Congrés a explicar-los què estem fent. Però no tenim per què fer-ho”. Famílies d'algunes de les víctimes ja han denunciat que els seus éssers estimats no són narcos, sinó pescadors.

Més tard, Petro responia a Trump qualificant els seus atacs de “calúmnies”. "Sempre estaré en contra de genocidis i assassinats del poder al Carib", deia, en referència també a Palestina. Petro va encapçalar una protesta propalestina al setembre en el marc de l’Assemblea General de l’ONU, per la qual els Estats Units li van revocar el visat. En una altra publicació a X, el president colombià qualificava els atacs com "un assassinat" i acusava Washington de fer servir aquesta guerra contra el narcotràfic com una tapadora per una campanya de pressions a Llatinoamèrica: “Ara pensen que debilitant el moviment democràtic de Colòmbia, podran accedir més fàcilment al petroli de Veneçuela”.