Trump ja ha apuntat Colòmbia: ¿com ho viuen els colombians?
El president Gustavo Petro planta cara a les amenaces de Washington i avisa de les conseqüències que tindria una agressió
Cúcuta (Colòmbia)La ciutat colombiana de Cúcuta és un oasi de calma aliè al mapa geopolític que es viu fora. Mentre diversos grups paramilitars se la juguen als voltants, el centre urbà dona l'esquena al soroll de les muntanyes. Per això, el ressò que arriba des de Washington –amb l'amenaça d'estendre les operacions del Pentàgon a Colòmbia– té poc pes a la vida dels colombians que habiten aquesta localitat situada a la frontera amb Veneçuela. No amaguen la por, però per ara tampoc semblen voler considerar una hipotètica operació en certes posicions de la frontera.
Per a Trump “sonaria bé”, va dir diumenge en referència a una operació militar al país. "Colòmbia també està molt malalta, dirigida per un home malalt, a qui li agrada produir cocaïna i vendre-la als Estats Units, i no ho farà gaire temps", va dir el president nord-americà als periodistes que eren a l'Air Force One en referència al president colombià, Gustavo Petro. La resposta de Bogotà va arribar aviat. Petro, dels més crítics de l'escenari mundial amb l'operació nord-americana a Veneçuela, semblava burlar-se aquesta setmana de Trump al dir en un comunicat: "Vine a buscar-me. T'estic esperant".
Petro, líder que vola lliure a l'hora d'enfrontar verbalment el seu país amb un altre, té les hores comptades a la Casa de Nariño. Amb una cita electoral que es produirà aquest any i a la qual ell no es presenta, l'esquerra li demana contenció en les seves paraules dirigides a Washington. Mentrestant, gran part de la dreta –directament– el condemna i dona suport a les accions de Trump: “Els Estats Units van bombardejar les bases militars i els actius estratègics que un tirà feia servir per tenir Veneçuela segrestada. I així va obrir una oportunitat per a una Veneçuela lliure. És potser aquesta mateixa lògica perversa de Gustavo Petro la que li impedeix fer ús eficaç de la força de l'estat per alliberar les poblacions colombianes atacades i bombardejades pels grups armats amb què només ell negocia”, va dir Paloma Valencia, candidata presidencial pel partit opositor Centre Democràtic.
Conscient que remoure el dèbil balanç d'una de les zones més hostils del món pot sortir car, Petro ho va deixar clar: “Si vostès bombardegen un sol d'aquests grups sense intel·ligència suficient, mataran molts nens. Si bombardegen pagesos, tornaran milers de guerrillers a les muntanyes. I si detenen el president que bona part del meu poble vol i respecta, deslligaran el jaguar popular".
Un niu de vespes
Per a molts, remoure la frontera entre Colòmbia i Veneçuela amb ingerències militars és jugar amb foc. Així ho reconeix l'analista internacional i professor universitari Gabriel Orozco, que adverteix que provocaria una atomització més elevada dels grups armats, un increment del descontrol territorial i nous desplaçaments.
Zones com el Catatumbo tornarien a entrar en erupció, en un punt en què l'any passat la batalla entre l'ELN i les dissidències de les FARC van matar desenes de persones i en van desplaçar milers. En cas d'haver-hi una operació nord-americana, l'analista avisa "que es veuria més conflictivitat i més exili". Un fet que ja ha portat les autoritats de Cúcuta a augmentar l'alerta i la vigilància. "Però una acció militar, en definitiva, portaria a un augment del descontrol i, per tant, a més problemes per a la zona”, explica a l'ARA.
Pel que fa al pla polític, considera que els Estats Units intentaran influir en les eleccions colombianes del 2026 per evitar l’arribada de governs que considerin contraris, tot i que descarta una intervenció militar directa per canviar el bàndol que governa. La pressió es pot traduir en donar suport obertament a un candidat, com va passar fa poques setmanes a Hondures: Trump va donar el vistiplau a la candidatura d'extrema dreta de Nasry Asfura. Després de setmanes d'escrutini i decisions opaques es va proclamar guanyador.
Però n'hi ha d'altres. Cuba, Nicaragua o Groenlàndia també han estat nomenats per Trump com a futuribles “objectius” de l'administració de Washington. “Ha de servir com a avís per a qualsevol que amenaci la sobirania dels Estats Units o posi en perill vides nord-americanes”, va dir Trump hores després de l'operació a Veneçuela. Bel·ligerància a tot un continent americà per aplicar novament la doctrina Monroe, que busca les puces a qualsevol país de la regió que no faci cas de les instruccions de Washington. “En direm doctrina Donroe, per la D de Donald”, va arribar a reconèixer. I, de pas, tenir controlat tot un continent sense la interferència d'Europa o l'Àsia.