Cúcuta, la petita Veneçuela a Colòmbia: una frontera de guerrillers i migrants

Cúcuta (Colòmbia)Al ranxo de la Cecilia no van poder celebrar-ho amb abundància, per la precarietat de la seva situació econòmica, però a la família no van faltar les ganes de brindar amb la millor ampolla de la casa. Des de la seva finestra gairebé pot endevinar el que passa a Veneçuela, ja que la té a pocs quilòmetres, però un dia va haver de fer les maletes per buscar una vida millor. “Vaig arribar fa cinc anys”, explica a l'ARA contenta de tenir un horitzó per al seu futur. Perquè, ara que Nicolás Maduro ja no és al poder, ella i la seva família tenen pensat tornar a Trujillo, d'on van haver de marxar per la precarietat. “Menjava panela amb aigua i als nens els cuinàvem papaia verda”, explica per descriure la seva situació.

Un quadre macroeconòmic en declivi, la hiperinflació i l'escassetat d'aliments i medicaments van llançar milions de veneçolans a l'exili. I el col·lapse de la Veneçuela de Maduro s'ha notat, en gran part, en zones com Cúcuta. La ciutat colombiana va arribar a tenir, segons dades del mateix govern regional de Norte de Santander del 2021, fins a un 10% dels veneçolans que es van quedar a Colòmbia. Quant a les xifres d'exiliats totals al món, l'Observatori de la Diàspora Veneçolana va dir que havien abandonat el país fins a 9,1 milions de persones.

La Cecilia va optar per instal·lar-se a Colòmbia, tot i tenir el somni de poder tornar algun dia. “Em van oferir mil dòlars, però mai vam vendre la casa que tenim allà”, afirma. Probablement és un indret millor que la zona on viu ara mateix. Al barri de La Esperanza va forjar-se l'informal barri que tothom coneix amb el nom del país que tenen al davant, Veneçuela. Petites parcel·les fetes de maó per als que tenen sort i xapa per als que no van poder pagar uns murs més amples.

Aquesta petita Veneçuela va emergir fa set anys, amb l'èxode del 2018. Milers de persones van arribar amb una mà al davant i l'altra al darrere. A poc a poc, els nouvinguts del país veí van anar muntant habitatges gràcies a la concessió –o bona fe– del propietari d'una muntanya que avui s'ha convertit en un nou barri. Carabobo, Valencia, Trujillo o Mérida: el barri no oficial de Veneçuela representa el mapa més precari de qui va haver de fugir quan la fam era el pa de cada dia a la Veneçuela de Maduro. Però la zona és una muntanya on la nit deixa anar històries que ningú vol dir en veu alta. “És millor tancar-se a casa”, afirma la Cecilia.

Frontera perillosa

Part d'aquesta diàspora no ha tingut més remei que trepitjar una frontera que podria ser un camp de mines. La vall de Cúcuta és un territori amb presència de diversos grups armats, com les dissidències de les FARC, l'Exèrcit d'Alliberament Nacional (ELN) o el Tren d'Aragua. I aquest últim, en els últims anys, ha guanyat una forta presència a la frontera per treure finançament amb el tràfic il·legal de mercaderies.

L'any 2021 el grup va iniciar un pols amb l'ELN i va guanyar-lo. Per això, el pas fronterer no oficial conegut com La Parada, al barri de Las Margaritas, està controlat per l'organització criminal. Segons un informe del Projecte d'Informació sobre Crim Organitzat i Corrupció, el Tren d'Aragua "va imposar el seu poder de foc i va aconseguir establir-se a la zona com el màxim controlador de l'economia il·legal".

La trocha, com es coneix aquest tipus de passos fronterers per al contraban, és una de moltes i als voltants del riu Táchira l'activitat és constant. Però el silenci omple cada indret.

No és difícil observar grups d'homes que, presumptament, operen per al grup o, directament, en formen part. D'altra banda, la Fiscalia colombiana ja ha apreciat diversos assassinats relacionats amb l'organització criminal. En una zona on les línies vermelles són molt difuses, anar a la vorera del davant pot significar ser al lloc equivocat, controlat pel Tren de Aragua o per l'ELN. Per això, un vianant que travessa un camí enfangat destaca que la riba que té a 50 metres és una zona prohibida per a ell: “Jo allà no hi puc anar. Si vosaltres ho feu, és responsabilitat vostra”.

Tothom sap de qui són les trochas. Diverses investigacions d'intel·ligència assenyalen que el Tren de Aragua ha utilitzat la presència de migrants veneçolans i rutes frontereres per cobrar extorsions, incloent-hi cobraments a migrants en trànsit a través de Cúcuta.

La Cecilia i la seva família van ser uns de milions, però ara que Veneçuela canvia d'amos, té clar que tornarà. Mentre sosté un gat negre i l'acaricia, ho deixa clar: “Ell també vindrà amb nosaltres, no deixarem cap animal nostre al carrer”.