Maduro es declara innocent davant la justícia dels EUA: "Soc el president de Veneçuela"

WashingtonDonald Trump volia una imatge d'humiliació. El president deposat Nicolás Maduro ha contestat amb una de resistència i desafiament. Vestit amb camisa blava de màniga curta sobre l'uniforme presidiari taronja, el dirigent veneçolà ha defensat la seva prevalença com el cap de la República Bolivariana des del tribunal de Manhattan. "Soc un home decent, encara soc el president del meu país", ha assegurat el chavista davant del jutge Alvin K. Hellersetein després de declarar-se no culpable pels càrrecs de narcoterrorisme i tràfic de cocaïna que se li imputen. Mentre Maduro feia aquesta afirmació, a Caracas l'Assemblea Nacional de Veneçuela es preparava per investir la vicepresidenta Delcy Rodríguez com la nova dirigent interina del país. La dona de Maduro, Cilia Flores, amb el cap embenat i amb un blau a prop de l'ull dret, també s'ha declarat no culpable. "Soc la primera dama de la República de Veneçuela", ha dit en castellà al magistrat estatunidenc.

Poc més de trenta minuts ha durat la primera vista judicial de Maduro i la seva dona després que fossin capturats dissabte a la matinada en el marc d'una intervenció militar estatunidenca. El dirigent veneçolà no només s'ha declarat "innocent" sinó que ha denunciat haver estat "segrestat" pels Estats Units. Maduro també ha assegurat que no se li havien llegit la seva inculpació ni els seus drets fins ara, 48 hores després de la detenció. "No coneixia aquests drets", ha dit en castellà a través del seu intèrpret: "Vostè, senyoria, me n'està informant ara".

L'advocat dels Maduro, Barry Pollack, ha posat en dubte "la legalitat del segrest militar" del seu client. El lletrat, que va portar també la defensa de Julian Assange i està bregat en lidiar amb Washington, ha advertit al magistrat que hi haurà presentacions "voluminoses" sobre la qüestió i d'altres abans del judici. La pròxima vista s'ha fixat per al 17 de març i el matrimoni ha acceptat romandre detingut per ara.

La compareixença també ha permès saber les condicions de salut de Maduro i Flores. Durant les hores posteriors al segrest del matrimoni, l'administració estatunidenca ha compartit amb comptagotes imatges i vídeos del matrimoni; sempre escortats per agents federals i vestits amb roba de xandall. Sembla que Flores, de 69 anys, podria tenir una fractura o contusió greu a les costelles que hauria estat provocada durant el seu arrest, segons ha assenyalat el seu advocat, Mark Donnelly, que ha demanat acabar abans la vista perquè pogués ser atesa. A la sortida de l'audiència, un home s'ha posat dempeus a la galeria i ha cridat en castellà a Maduro que pagarà pels seus crims. El dirigent veneçolà s'hi ha tornat dient que aconseguirà la seva llibertat i s'ha declarat "presoner de guerra".

Tràfic de cocaïna, i no fentanil

El departament de Justícia acusa Maduro i el seu govern de conspirar i col·laborar amb grups de narcotràfic per introduir tones de cocaïna als Estats Units. L'acusació formal, de 25 pàgines, imputa una amalgama de càrrecs contra Maduro, Flores, el seu fill i diversos alts càrrecs del seu govern (inclòs Diosdado Cabello, home fort del chavisme) per presumptes relacions amb grups criminals com el Tren de Aragua, el càrtel de Sinaloa o fins i tot amb les ja extingides FARC colombianes. A la tardor el departament d’Estat ja va catalogar el càrtel dels Soles com a organització terrorista i va situar Maduro com el seu cap.

El relat de l'acusació, firmada pel fiscal del districte sud de Nova York Jay Clayton, contrasta amb informes previs elaborats per la intel·ligència estatunidenca. A l’abril l’oficina del director de la intel·ligència nacional dels EUA va concloure que, si bé alguns membres del règim chavista podien estar tolerant el Tren de Aragua o treballant-hi, no hi havia proves d’una cooperació organitzada. De fet, assenyalava que tant Maduro com els seus oficials veien el Tren de Aragua (que Trump també ha catalogat com a organització terrorista) com una amenaça.

Washington està afrontant el procés judicial per legitimar la intervenció gairebé com si fos un tràmit. Es munta l'escenari, però tampoc s'hi posa gaires ganes per convèncer el públic. No és necessari quan ja s'ha passat a la dialèctica dels punys. Després de mesos situant el fentanil com a màxima per legitimar tota una suposada guerra contra el narco que s'ha cobrat la vida de més de 100 persones abatudes al mar Carib i el Pacífic oriental, els càrrecs contra Maduro són per tràfic de cocaïna. Dissabte, després de capturar el dirigent veneçolà, Trump ho tornava a subratllar així: "Han estat enviant prou d’aquest horrible fentanil i altres coses com la cocaïna i la resta, però ara mateix el fentanil és el líder de la manada a l’hora de matar tota la nostra nació, perquè una quantitat minúscula, de la mida del cap d’una agulla, pot matar algú".

Interessos polítics

En certa manera, l’acusació contra Maduro per tràfic de cocaïna i no de fentanil ja confirma el que molts experts apuntaven sobre la suposada guerra contra el narcotràfic de Trump: hi ha poc de lluita contra la droga i molt d’interessos polítics. Gairebé la totalitat del fentanil que arriba als Estats Units es produeix a Mèxic, utilitzant productes químics importats de la Xina, tal com la DEA ha posat de manifest en els seus informes. Pel que fa a Veneçuela, té un paper pràcticament desconegut en tot l’entramat.

La imputació del departament de Justícia posa gran part del focus en el paper de Veneçuela dins del tràfic de cocaïna. Més enllà d’atribuir-li vincles amb el Tren de Aragua, també l’acusa de col·laborar amb altres grups a Colòmbia i Mèxic. Tot i així, fa temps que el país sud-americà no és un dels centres de producció de cocaïna, i una bona part d’aquesta es dirigeix cap a Europa i no pas als EUA. Les estimacions fetes pel mateix departament d’Estat el 2020 apuntaven que entre 200 i 250 tones mètriques de cocaïna sortien anualment de Veneçuela. Això amb prou feines representa entre un 10% i un 13% del total global. En comparació amb Veneçuela, altres països com Guatemala mouen molta més droga. El 2018 les dades de l’administració apuntaven a unes 1.400 tones procedents d’allà.