L'agent talp de la CIA i altres detalls clau de la captura de Maduro

L'operació va aconseguir extreure Maduro sense pèrdues de vides nord-americanes després de mesos de preparació

Nicolás Maduro, arriba a l'heliport del centre de Manhattan
Julian E. BarnesTyler Pager i Eric Schmitt / The New York Times
06/01/2026
7 min

Washington / West Palm BeachL'agost passat, un equip clandestí d'agents de la CIA es va infiltrar a Veneçuela amb la intenció de recollir informació sobre Nicolás Maduro, el president del país, a qui l'administració Trump havia qualificat de narcoterrorista. L'equip de la CIA es va moure per Caracas durant mesos, sense que el detectessin mentre va ser al país. Les dades d'intel·ligència recollides sobre els moviments diaris del líder veneçolà –combinades amb una font humana pròxima a Maduro i una flota de drons furtius que el controlaven des de l'aire– va permetre a l'agència de seguretat traçar detalls minuciosos sobre les seves rutines.

Era una missió altament perillosa. Amb l'ambaixada dels Estats Units tancada, els agents de la CIA no podien operar sota cobertura diplomàtica. Però va ser tot un èxit. El general Dan Caine, president de l'estat major conjunt, va dir en una roda de premsa que, gràcies a les dades d'intel·ligència recollides per l'equip, els Estats Units sabien on s'havia traslladat Maduro, què menjava i fins i tot quines mascotes tenia, en part gràcies a la font d'un talp que van aconseguir de l'entorn de l'aleshores president veneçolà.

Aquesta informació va ser clau per a l'operació militar posterior, una incursió que van dur a terme dissabte, abans de la sortida del sol, comandos d'elit de la Delta Force de l'exèrcit, l'operació militar nord-americana més arriscada d'aquest tipus des que agents dels Navy Seals de la marina van matar Osama bin Laden en una casa segura al Pakistan el 2011.

El resultat va ser una operació tàcticament precisa i ràpidament executada que va permetre extreure Maduro del seu país sense pèrdues de vides americanes, un resultat anunciat pel president Trump enmig d'un debat més ampli sobre la legalitat i la justificació de les accions dels Estats Units a Veneçuela.

Trump ha justificat el que es va anomenar operació Resolució Absoluta com un atac contra el tràfic de drogues. Però Veneçuela difícilment és un actor tan important en el comerç internacional de drogues com altres països. Els funcionaris havien dit prèviament als líders del Congrés que el seu objectiu a Veneçuela no era el canvi de règim, i Trump fa temps que diu que s'oposa a les ocupacions estrangeres dels Estats Units. Però aquest dissabte el president va proclamar que funcionaris americans estaven controlant Veneçuela i que els Estats Units reconstruirien la infraestructura petroliera del país.

A diferència d'altres intervencions desordenades dels Estats Units –per part de l'exèrcit a Panamà o de la CIA a Cuba–, l'operació per capturar Maduro va ser pràcticament impecable, segons diversos funcionaris familiaritzats amb els detalls, alguns dels quals van parlar sota condició d'anonimat per descriure els plans.

En la preparació, els comandos de la Delta Force van assajar l'operació dins d'un model a escala real del complex del president Maduro que el Comandament Conjunt d'Operacions Especials havia construït a Kentucky. Van practicar la manera de travessar portes d'acer cada vegada més de pressa. L'exèrcit feia dies que es preparava per executar la missió, a l'espera de bones condicions meteorològiques i un moment en què el risc de víctimes civils es minimitzés.

Enmig de les tensions creixents, Maduro s'havia estat movent entre sis i vuit llocs diferents, motiu pel quals els Estats Units no sempre sabien fins tard al vespre on tenia intenció de quedar-se a dormir. Per executar l'operació, l'exèrcit dels Estats Units necessitava confirmació que Maduro era al complex en què s'havien entrenat per atacar. En els dies previs a la incursió, els Estats Units van desplegar un nombre creixent d'avions d'operacions especials, avions especialitzats en guerra electrònica, drons armats, helicòpters de recerca i rescat i avions de combat a la regió –reforços d'última hora que, segons els analistes, indicaven que l'única qüestió era quan es produiria l'acció militar.

Els Estats Units havien fet altres moviments per augmentar la pressió sobre Maduro i preparar-se per a la incursió per capturar-lo. Una setmana abans, la CIA havia dut a terme un atac amb drons contra una instal·lació portuària a Veneçuela. I durant mesos, l'exèrcit nord-americà ha dut a terme una campanya legalment qüestionada que ha destruït desenes de vaixells i ha matat almenys 115 persones al Carib i al Pacífic oriental.

En els últims dies, Maduro havia intentat evitar una operació nord-americana oferint als Estats Units accés al petroli veneçolà. Un funcionari nord-americà va dir que l'acord, ofert el 23 de desembre, hauria fet que Maduro hagués d'abandonar el seu país rumb a Turquia. Però Maduro va rebutjar el pla amb ràbia, segons aquest funcionari. El fracàs de les converses va preparar el terreny per a la missió de captura, que va culminar amb Maduro sent traslladat als Estats Units i empresonat a Brooklyn per enfrontar-se a càrrecs federals de tràfic de drogues.

Probablement dins del govern veneçolà hi havia pocs dubtes que els Estats Units estaven preparant alguna cosa. Però l'exèrcit nord-americà es va esforçar a mantenir l'anomenada sorpresa tàctica, com ja van fer amb la seva operació durant l'estiu per destruir les instal·lacions nuclears de l'Iran. El 25 de desembre el president Trump ja havia autoritzat l'exèrcit nord-americà perquè actués, però va deixar l'elecció del moment precís als funcionaris del Pentàgon i als planificadors d'operacions especials per assegurar que la força atacant estigués preparada i que les condicions sobre el terreny fossin òptimes.

L'exèrcit nord-americà volia dur a terme l'operació durant el període de festes perquè molts funcionaris governamentals estarien de vacances i un nombre significatiu de personal militar veneçolà estaria de permís, segons un funcionari nord-americà. Però el temps atmosfèric, inusualment dolent, va endarrerir l'operació diversos dies. A principis de setmana, però, el temps va millorar i els comandaments militars van veure una "finestra mòbil" d'oportunitats d'atac en els els dies vinents. Trump va donar l'ordre final de sortida divendres a les 22.46 h. Si el temps no hagués millorat, la missió s'hauria pogut ajornar fins a mitjans de gener, explicava un funcionari.

L'operació va començar oficialment cap a les 16.30 h de divendres, quan els funcionaris nord-americans van donar el primer permís per enlairar naus. Però això no volia dir que la missió completa estigués autoritzada. Durant les següents sis hores, les autoritats van continuar monitoritzant les condicions sobre el terreny, incloent-hi el temps i el parador de Maduro. Trump va passar la nit al pati de Mar-a-Lago, el seu club de Florida, on va sopar amb assessors i secretaris de gabinet. Els assessors del president li van dir que li trucarien més tard aquell vespre, cap a les 22.30 h, per obtenir l'aprovació final. El president Trump va donar l'aprovació per telèfon i després es va reunir amb els seus alts funcionaris de seguretat nacional en un lloc segur de la propietat.

A l'interior de Veneçuela, tot va començar amb una operació cibernètica que va tallar el subministrament elèctric a grans zones de Caracas i va fer que la ciutat quedés totalment a les fosques, cosa que va permetre que avions, drons i helicòpters s'aproximessin sense ser detectats. Més de 150 avions militars, incloent-hi drons, avions de combat i bombarders, van participar en la missió, enlairant-se de vint bases militars i vaixells de la marina diferents.

A mesura que els avions avançaven cap a Caracas, les agències militars i d'intel·ligència van determinar que havien mantingut la sorpresa tàctica: Maduro no havia estat advertit que l'operació s'acostava. Dissabte a la matinada, unes fortes explosions van ressonar per tot Caracas quan avions de guerra nord-americans van atacar bateries de radar i defensa antiaèria. Si bé algunes de les explosions publicades a les xarxes socials semblaven dramàtiques, un funcionari nord-americà va dir que eren principalment instal·lacions de radar i torres de transmissió de ràdio que s'estaven destruint.

Amb tot, almenys 40 persones van morir en l'atac de dissabte contra Veneçuela, incloent-hi personal militar i civils, segons un alt funcionari veneçolà que va parlar sota condició d'anonimat fent referència a informes preliminars. Més tard, el general Caine va dir als periodistes que els avions de combat, bombarders i drons havien entrat a Veneçuela per localitzar i destruir les defenses aèries del país, i obrir així un camí segur per als helicòpters que transportaven forces d'operacions especials.

Tot i que les defenses aèries veneçolanes van ser neutralitzades, els helicòpters nord-americans van rebre atacs quan s'acostaven al complex de Maduro cap a les 2.01 de la matinada, hora local. El general Caine va dir que els helicòpters havien respost amb una "força aclaparadora". Un dels helicòpters va rebre impactes de bala i, segons dos funcionaris nord-americans, uns sis soldats van resultar ferits durant tota l'operació.

Els agents de la Delta Force assignats per capturar Maduro van ser traslladats ràpidament al seu objectiu –a la base militar més fortificada de Veneçuela– per una unitat d'elit d'aviació d'operacions especials de l'exèrcit, el 160è Regiment d'Aviació d'Operacions Especials, que opera helicòpters MH-60 i MH-47 modificats.

El 160è regiment, conegut com els Night Stalkers, està especialitzat en missions d'alt risc, accions nocturnes d'aquest estil. La unitat havia dut a terme el que el Pentàgon ha anomenat missions d'entrenament prop de la costa de Veneçuela en els últims mesos.

Un cop a terra, la Delta Force es va moure ràpidament per l'edifici per trobar Maduro. A uns 2.000 quilòmetres de distància, en una habitació de la finca de Mar-a-Lago, Trump i els seus principals assessors van estar observant el desenvolupament de l'operació en temps real gràcies a una càmera que hi havia dins un avió que sobrevolava la zona. Mentre el general Caine narrava els esdeveniments que es veien a la pantalla, el president el bombardejava amb preguntes sobre com s'estava desenvolupant l'operació.

"M'ho vaig mirar literalment com si estigués veient un programa de televisió", va dir Trump a Fox News dissabte al matí. Mentre el president seguia l'operació des de Florida, els agents de la Delta Force van utilitzar un explosiu per entrar a l'edifici. Un funcionari nord-americà va explicar que les forces d'operacions especials van trigar tres minuts, després d'obrir la porta, a travessar l'edifici fins a la ubicació de Maduro. Segons Trump, un cop les forces d'operacions especials van travessar el recinte fins a l'habitació de Maduro, el líder veneçolà i la seva dona van intentar fugir cap a una sala reforçada amb acer, però les forces nord-americanes els van poder aturar.

"Intentava arribar a un lloc segur –explicaria Trump durant la roda de premsa amb el general Caine–. Era una porta molt gruixuda, una porta molt pesada. Va arribar a la porta, però no la va poder tancar". Uns cinc minuts després d'entrar a l'edifici, Delta Force va informar que tenien Maduro detingut.

L'exèrcit anava acompanyat d'un negociador d'ostatges de l'FBI per si Maduro es tancava en una habitació de seguretat o es negava a rendir-se. Tanmateix, aquestes negociacions no van ser necessàries. Els agents de la Delta Force van carregar ràpidament la parella als helicòpters, que havien tornat al recinte. Cap a les 4.29 hores, hora de Caracas, Maduro i la seva dona van ser traslladats a l'U.S.S. Iwo Jima, un vaixell de guerra nord-americà al Carib estacionat a uns 160 quilòmetres de la costa de Veneçuela durant l'operació.

Maduro i la seva dona van ser traslladats de l'Iwo Jima a la base naval dels EUA a la badia de Guantánamo, on l'FBI tenia un avió 757 del govern esperant-los per portar-los a un aeroport controlat pels militars al nord de Manhattan. Trump va seguir l'operació fins que les forces d'operacions especials van sortir de Veneçuela, volant sobre l'oceà, segons un funcionari.

Trump ha dit que els Estats Units estan preparats per dur a terme una segona onada d'atacs contra Veneçuela, però que no creu que sigui necessari. I ja ha advertit altres líders veneçolans: també estaria disposat a anar a buscar-los.

stats