L'operació militar de Trump contra Veneçuela en mapes i gràfics

BarcelonaL'operació dels Estats Units contra Veneçuela per capturar Nicolás Maduro suposa la culminació de mesos de tensions creixents per la pressió militar de Washington sobre Caracas. El Pentàgon ha utilitzat més de 150 avions en l'operació, ordenada pel president Donald Trump a les 22.46 hores a Washington, segons ha detallat el cap de l'Estat Major Conjunt, el general Dan Caine.

A les dues de la matinada, hora de Caracas, s'han registrat diverses explosions a la capital veneçolana, on també s'han sentit durant hores els avions militars nord-americans sobrevolant la ciutat. El govern veneçolà ha confirmat atacs a diversos punts de Caracas i també a tres estats propers: Miranda, La Guaira i Aragua. S'han reportat bombardejos a la base militar de Fuerte Tiuna, la principal de la capital, i també a dues instal·lacions militars més de la ciutat: el Cuartel de la Montaña i la base aèria de La Carlota.

Atacs previs a suposades narcollanxes

Les tensions entre Washington i Caracas es van disparar quan els Estats Units van llançar una campanya d'atacs aeris contra suposades narcollanxes procedents de Veneçuela. El primer bombardeig va ser el 2 de setembre, en què van morir 11 persones. Des de llavors, el Pentàgon ha dut a terme almenys 35 atacs en aigües del Carib i del Pacífic, en què han mort almenys 115 persones, segons el recompte del New York Times. Tot plegat sota el pretext de la lluita contra el narcotràfic, però sense haver aportat cap prova i sense el consentiment del Congrés.

Desplegament militar

Els Estats Units han reforçat els últims mesos les forces militars desplegades a la zona del Carib. A l'agost, Trump va signar en secret una directiva al Pentàgon per començar a utilitzar la força militar contra els càrtels de la droga llatinoamericans que la seva administració havia considerat organitzacions terroristes.

Des de l'octubre les forces nord-americanes han inclòs un grup d'atac expedicionari de la marina format per vaixells de guerra amfibi que transporten milers de marines, juntament amb avions de guerra, helicòpters d'atac i altres aeronaus. A mitjans de novembre van enviar el portaavions Gerald Ford, el més gran i més modern de la flota estatunidenca, a la zona de responsabilitat del Comandament Sud. El mes passat el Comandament Sud va detallar que hi havia uns 15.000 soldats desplegats a la regió.

El New York Times va publicar el 23 de desembre que en la setmana anterior diversos avions de càrrega pesant C-17, utilitzats principalment per transportar tropes i equipament militar, havien fet almenys 16 vols a Puerto Rico des de bases militars estatunidenques. El Wall Street Journal va informar aquell mateix dia que també s'havien desplegat "un gran nombre" d'avions d'operacions especials, tropes i equipament militar al Carib durant els dies anteriors.

Reserves petrolieres

Darrere de l'operació hi ha la intenció de Trump de controlar la indústria petroliera veneçolana. En la seva roda de premsa, ha assegurat que les grans companyies petrolieres estatunidenques "s'instal·laran a Veneçuela" per reparar la infraestructura del cru, "en molt mal estat". Veneçuela atresora la reserva de petroli més gran del món: concentra uns 303.000 milions de barrils de cru, prop d'una cinquena part de les reserves globals. Més petroli que l'Aràbia Saudita, Rússia, els Estats Units i qualsevol altre país. Tot i això, el país només produeix al voltant d'un milió de barrils al dia, prop del 0,8% de la producció global.

És a dir, el potencial de negoci és enorme, en comparació amb la producció real actual, que suposa menys de la meitat del que produïa abans que Maduro assumís el poder el 2013. Les sancions internacionals i la profunda crisi econòmica, acompanyada d'una manca d'inversions i manteniment, han contribuït al deteriorament de la indústria dels hidrocarburs, de la qual Trump vol apoderar-se.