Les notes de les proves d'aptitud per ser mestre (PAP) continuen sense remuntar. Només el 58% dels estudiants que aquest any s'hi han presentat per poder accedir a un grau universitari d'educació infantil o primària han aprovat. El percentatge d'aptes és només un punt més alt que l'any passat (57%) i implica que quatre de cada deu aspirants a ser mestre han suspès les proves d'aptitud del 2025. La situació s'ha anat repetint els darrers anys i, de fet, tot i que enguany la proporció d'aprovats és gairebé quatre punts més alta que el 2023, els resultats d'aquest 2025 són els quarts més dolents des que es van implantar aquestes proves a Catalunya.

Punt final a la disbauxa dels últims dos anys entre les universitats privades amb l'exigència de les proves d'aptitud personal per ser mestre (PAP). Segons ha avançat Unportal i ha confirmat l'ARA, divendres passat la Junta del Consell Interuniversitari de Catalunya (un organisme format pel Govern i per les 12 universitats públiques i privades) va arribar a un acord transitori perquè totes les universitats de Catalunya exigeixin les PAP. Ara bé, amb certes diferències.

Els resultats de les proves d'aptitud per ser mestre (PAP) continuen sense remuntar. Només el 57% dels estudiants que aquest any s'hi han presentat per accedir a un grau d'educació infantil o primària han aprovat. El percentatge d'aptes és lleugerament superior al de l'any passat, quan el 54% dels aspirants van superar la prova, però la realitat és que encara gairebé la meitat dels aspirants (43%) no les superen. Una proporció que s'allunya cada cop més de les dades que s'assolien en els primers anys de les proves, amb entre un 60% i un 70% d'aprovats.

L'estratègia catalana per assegurar que els aspirants a mestre arriben a la universitat amb cert nivell comunicatiu i logicomatemàtic patirà nous canvis. L'any 2017 Catalunya va implantar que tots els alumnes que volguessin estudiar un grau d'educació, a més d'obtenir la nota necessària a la selectivitat, havien de superar una prova d'aptitud personal (PAP). Va ser la primera comunitat de l'Estat a crear un procés com aquest i, en el seu moment, es va aconseguir que totes les universitats acceptessin aplicar aquest filtre als futurs mestres. Ara bé, en els últims dos anys aquest acord ha anat perdent integrants fins al punt que el curs vinent, a l'hora de matricular-se a graus d'educació, només s'exigirà haver superat les PAP a les universitats públiques, però no a les privades.

La crisi pels resultats de PISA ha obert la caixa dels trons, amb moltes derivades. Un dels factors que amb més insistència i unanimitat s'han posat sobre la taula és el de la formació dels mestres, amb l'objectiu d'elevar el grau d'exigència. Els mateixos rectors universitaris ja ho havien advertit feia temps, com va recordar a aquest diari el de la UB, Joan Guàrdia. Ara aquesta necessitat ha esdevingut una evidència, per no dir una urgència. Però alhora que aquesta conclusió s'ha anat assumint de forma transversal, hem conegut l'augment de matriculacions aquest curs en aquells graus de formació de mestres dels centres privats que no exigien passar les anomenades proves d'aptitud pedagògica (PAP), un filtre extra creat tot just fa 7 anys precisament per estirar cap amunt el nivell dels futurs docents, de manera que amb l'aprovat a la selectivitat ja no n'hi hagués prou.

La decisió de dues universitats privades catalanes de deixar de fer obligatòries les proves d'aptitud per poder entrar en un grau per ser mestre ja ha tingut les primeres conseqüències. Aquest ha estat el primer curs en què la Universitat Ramon Llull-Blanquerna (URL) i la Universitat Internacional de Catalunya (UIC) s'han desmarcat del pacte assolit fa vuit anys entre totes les universitats del país per fer que tothom qui vulgui cursar un grau universitari que l'habiliti per ser mestre, a part de superar la nota de tall de la selectivitat, hagi de passar una prova d'aptitud personal (PAP).

Els mals resultats a les proves d'aptitud personal (PAP), l'examen que han d'aprovar tots els alumnes que volen accedir a un grau universitari en educació infantil o primària, es mantenen. En l'última convocatòria de les proves celebrades el 15 d'abril, un 46% dels aspirants va suspendre. Un percentatge que s'enfila fins al 65% en el cas dels alumnes que provenen dels cicles formatius de grau superior, una xifra considerablement superior al 43% dels alumnes que suspenen el test després d'haver cursat batxillerat. Aquesta ha estat la setena edició de les PAP i la segona que pitjors resultats s'han obtingut, només per darrere de les proves de l'any 2021, quan, en sortir de la pandèmia, només van aprovar el 51,6% dels aspirants, 3 punts menys que els actuals 54,1% que han obtingut una qualificació apta.

Des del 2017 tothom qui aspira a ser mestre ha de passar les PAP, les proves d'aptitud personal que filtren, abans de la selectivitat, els alumnes que podran optar a estudiar els graus d'educació infantil i educació primària. Aquest dissabte hi ha una nova cita que consta de tres exàmens per als candidats: competència comunicativa, raonament crític i competència logicomatemàtica. Catalunya va ser la primera comunitat de l'Estat que va crear un procés com aquest i, de moment, només les Balears l'han afegit al seu sistema educatiu. Les proves no han canviat des del seu inici fa set anys, però ara es treballa per introduir-hi millores.

Com ho havia demanat, la Blanquerna-Universitat Ramon Llull acceptarà a partir del curs vinent estudiants d'Educació que no hagin aprovat les proves d'aptitud personal (PAP) i només els requerirà el nivell "durant el primer curs" a través de dues assignatures que suposen el 25% d'aquests exàmens preliminars a la matrícula. L'Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari Català (AQU) i el Consell d'Universitats han autoritzat així el centre privat a anar per lliure en un procés que els degans de les facultats d'educació públiques no veuen amb bons ulls i ja van expressar la seva "disconformitat" perquè entenen que es "trenca" amb "la unitat".

Les facultats de Medicina no faran servir els exàmens de competències personals i emocionals com a cribatges per entrar a la carrera. Tot i que en un primer moment els departaments d'Universitats i Salut van plantejar una mena de prova d'aptitud personal (PAP) específica per a estudiants de segon de batxillerat que triessin medicina com a primera opció (similar a la que han de passar els futurs mestres) per identificar i discriminar de forma primerenca aquells alumnes que no tenen habilitats com l'empatia o el treball en equip, finalment la idea no ha acabat de quallar en el si de l'administració. Segons ha pogut saber l’ARA, l’examen per als futurs metges es farà aquest setembre, com estava previst, però com a prova pilot: serà anònima, voluntària i no es farà abans de la selectivitat. Per tant, el resultat no vetarà (ni condicionarà) la matrícula de cap alumne a la carrera ni quedarà registrat en l'expedient acadèmic.