Societat  /  Educació 21/04/2022

La URL-Blanquerna demana permís per admetre aspirants a mestres que han suspès les PAP

Argumenten que fer els exàmens d'aptitud a finals del primer curs evita fugues d'estudiants i afavoreix els alumnes de FP

4 min
Proves d'aptitud personal per accedir als graus d'educació infantil i primaria

BarcelonaDes de fa cinc anys, els estudiants que volen ser mestres han de superar abans d'entrar a les facultats unes proves d'aptitud personal (PAP), perquè així ho van decidir, de manera pionera a Espanya, totes les universitats de Catalunya. L'objectiu era posar un filtre d'entrada previ al marge dels exàmens tradicionals de la selectivitat per fer més exigents els requisits per ser docent i, així, prestigiar l'ofici de mestre. Fins ara cada any les proves han deixat fora quatre de cada 10 aspirants, aproximadament, però totes les alarmes van saltar l'any passat, quan la meitat dels que volien entrar a un grau de magisteri van suspendre les PAP . Segons ha sabut l'ARA, una de les universitats que ofereixen aquests estudis, la Universitat Ramon Llull - Blanquerna, ha demanat a l'Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari (AQU) si pot exigir aquestes proves d'aptitud quan els alumnes acabin el primer curs del grau, i no abans d'entrar-hi. A la pràctica, el que ha reclamat és que els aspirants que no aproven les PAP es puguin matricular igualment a la seva universitat, que els oferiria una mena de segona oportunitat, amb la idea que els exàmens d'aptitud es podrien tornar a fer un cop els alumnes ja són dins del sistema universitari.

"El gran guany és que les PAP no serien un filtre d'entrada, sinó una prova diagnòstica", ha explicat a l'ARA Jordi Riera, degà de la Facultat de Ciències de l’Educació de la URL-Blanquerna, que ha concretat que la manera d'assegurar-se que són proves vinculants és que per matricular-se a dues assignatures de segon curs (didàctica de llengua i literatura i didàctica de les matemàtiques) caldria haver aprovat les PAP. "I es garanteix igualment que si mai un alumne no aprova les PAP, no podrà ser mestre", ha assegurat.

Des de Blanquerna deixen clar que no es despengen de l'acord que fa anys van signar les 12 universitats catalanes, sinó que volen "flexibilitzar-lo". I posen diversos arguments sobre la taula. Per exemple, diuen que les PAP "no acaben de donar els resultats esperats" en relació al prestigi social de la professió de mestre, sinó que "han posat en evidència unes mancances formatives que venen de lluny", diu Riera. Els organitzadors de les proves ja van demanar l'any passat "una reflexió urgent" a tot el sistema educatiu després de comprovar que un nombre considerable d'aspirants a mestre (fossin alumnes de batxillerat, de cicles de grau superior o majors de 25 anys) tenien "dificultats per recordar algun llibre llegit", feien "greus errors de comprensió lectora i expressió escrita" i mostraven una "manca de recursos i perícia per analitzar problemes". 

A més, a Blanquerna consideren que fer les PAP un any més tard és una solució per al "biaix" que pateixen els estudiants que provenen de graus superiors perquè suspenen molt més les proves d'aptitud que els que provenen de batxillerat. "Suspenen el 70% d'estudiants que venen de cicles", sentencia Riera, que considera que "no té sentit" que, en un context de revalorització de la FP, es "penalitzi" els estudiants que ja han cursat uns estudis professionalitzadors en educació i que tenen clara la seva vocació. Un altre argument que esgrimeixen des de la universitat, que és privada, és "evitar la fuga" d'uns 300 o 400 estudiants catalans que no aproven les PAP i que acaben estudiant a altres comunitats autònomes perquè no fan aquests exàmens. Només a les Balears es fa una prova més enllà de la selectivitat per ser docent, però es tracta d'una entrevista personal, que a Catalunya per ara és molt difícil de fer tenint en compte que els aspirants a ser mestre són uns 4.000 cada any. De fet, no són poques les veus que demanen canviar el model d'examen de les PAP (ara són dues proves, una que avalua la competència comunicativa i el raonament crític i una altra, la competència lògica i matemàtica) per avaluar habilitats més personals i emocionals, com l'empatia o l'assertivitat.

Crítiques per "trencar l'acord"

Així, el coordinador d'un grup de treball d'avaluació de les PAP, Jaume Ametller, explica que fa temps que estan estudiant propostes de millora i exploren si cal fer canvis a les PAP, però reclama "mantenir el consens" que hi ha hagut fins ara en aquest sentit. Ara l'AQU té prop de mig any per dir si accepta o no la proposta de la URL. Si obtenen el permís, altres universitats tindrien el terreny adobat per fer el mateix, cosa que desvirtuaria el paper per al qual les PAP van ser dissenyades. Però la proposta de la Blanquerna no ha sigut gaire ben rebuda per la resta d'universitats. Fonts d'altres facultats consultades per l'ARA, que prefereixen mantenir l'anonimat, han criticat que la proposta de la Blanquerna "trenca l'acord" que van signar les universitats i que qüestionar les PAP "no afavoreix a incrementar el prestigi de la formació docent". Les proves PAP per entrar el curs que ve a un grau d'educació es van celebrar a principis d'abril i està previst que aviat en surtin els resultats.

Tot plegat s'emmarca en un complex procés de transformació que està vivint el sector educatiu i, concretament, els ensenyaments postobligatoris: el nou currículum de batxillerat, per fer-lo més competencial i menys memorístic; una nova selectivitat en aquesta línia que hauria d'entrar en vigor el curs 2023-24, així com la proposta del ministeri d'Educació i FP d'establir un examen d'accés calcat a les PAP a la resta de l'Estat.

stats