Societat 15/06/2021

La meitat dels que volen ser mestres no aproven les proves d'aptitud

Els coordinadors de les PAP alerten que la davallada del nombre d'aprovats és "alarmant" i demanen "una reflexió urgent" sobre la formació docent

4 min
Una mestra en una aula, en una imatge d'arxiu.

BarcelonaLa meitat dels aspirants a estudiar un grau d'educació en qualsevol universitat de Catalunya no han superat les proves d'aptitud personal, les PAP, que es fan des del 2017 amb l'objectiu de fer més exigents els requisits per ser docent i prestigiar l'ofici de mestre. Només el 51,58% de les 4.236 persones que es van presentar a les proves el 10 d'abril les han aprovat de manera provisional, segons ha publicat la web Unportal. La xifra és 12 punts més baixa que l'any passat, en què van superar les PAP el 63,3% dels estudiants, i la més baixa d'aprovats mai registrada –fins ara, el percentatge d'aptes no havia caigut del 59%–. És una davallada "significativa i alarmant", segons els organitzadors, que obliga totes les institucions implicades a fer una "reflexió urgent" sobre la formació docent.

Segons els responsables de les PAP, els resultats "no han estat suficientment satisfactoris". En un contundent informe de dues pàgines i mitja, signat pel coordinador de les PAP d'Educació del Consell Interuniversitari de Catalunya, Josep Maria Cornadó, es diu que un nombre considerable d'estudiants tenen un "escàs hàbit de lectura" –una part dels aspirants "ha tingut dificultats per recordar algun llibre llegit" i "no han estat capaços ni tan sols de recordar alguns llibres obligatoris del batxillerat–", fan "greus errors de comprensió lectora i expressió escrita", els falten "referents socials i culturals", tenen problemes per interpretar gràfics publicats als mitjans de comunicació i mostren una "manca de recursos i perícia per analitzar problemes". L'aspecte més preocupant és que les persones que han fet les PAP són alumnes que han acabat el batxillerat o que estan fent segon, que estudien o han estudiat un cicle de grau superior o bé adults que han aprovat les proves per a més de 24 i 45 anys i que, a més, els exàmens tenen "un nivell de complexitat que la majoria dels estudiants d'ESO haurien de superar sense dificultats", diu el coordinador.

El covid no és l'única causa

L'informe de Cornadó consultat per l'ARA intenta abordar les causes dels mals resultats d'aquest any. D'una banda, apunta a "la situació acadèmica d'emergència" dels estudiants de batxillerat i cicles formatius, que en els últims dos cursos han tingut poques classes presencials, entre el confinament, primer, i la semipresencialitat, després. La pandèmia també podria haver influït en els resultats de les PAP per un altre motiu: s'han modificat "de manera excepcional" els criteris de promoció i s'ha permès que els alumnes passin de curs i obtinguin el títol d'ESO i de batxillerat sense un límit de matèries suspeses . En part per això, l'any passat ja es va disparar el nombre d'alumnes que van aprovar batxillerat : el 83,25% van superar l'etapa, 11 punts més que el curs anterior. "No sabem fins a quin punt les avaluacions que es fan als centres reflecteixen la realitat de cada estudiant", afirma l'informe de Cornadó, que recorda també que les administracions van demanar "no penalitzar" els estudiants per les tasques que feien des de casa perquè no es podia garantir que tots tinguessin les condicions "materials i tècniques per seguir el curs".

Ara bé, el mateix document deixa clar que "és ingenu" creure que la causa dels mals resultats a les PAP és "exclusivament" el covid-19 o el nivell de complexitat de les proves, tenint en compte que les proves d'aptitud només exigeixen "els requisits i el nivell mínims indispensables" per ser mestre. "Hi ha un rerefons més important, i que els resultats d'enguany han de portar una reflexió més profunda, perquè el dèficit en algunes competències no és només qüestió d'un curs", afirma Cornadó. En efecte, el primer any que es van fer les PAP, el 2017, van aprovar set de cada deu aspirants; els tres cursos següents (2018, 2019 i 2020) ja van ser sis de cada deu presentats i, finalment, aquest curs en són cinc de cada deu. "Els resultats són un símptoma que alguna cosa no acaba de funcionar com cal. Tenim la responsabilitat de demanar una reflexió urgent de totes les institucions implicades d'una manera o una altra en la formació dels futurs mestres", sentencia Cornadó al document.

Canvis des del 2013

Catalunya és l’única comunitat de l’Estat que fa aquestes proves a tothom que vol estudiar educació infantil, primària o el doble grau. Fins que no es van implantar, per estudiar per ser mestre d’educació infantil o primària es necessitava aproximadament un 6 a les universitats públiques i els estudiants que no tenien la nota de tall necessària podien recórrer a alguna universitat privada. Però el 2013 es van començar a engegar mesures per transformar profundament aquests graus amb l’objectiu de prestigiar l’ofici. Pilotats des del programa MIF, que impulsa el Govern i totes les universitats, es van fer passos per filtrar els estudiants que tinguessin unes capacitats personals i vocacionals per fer de mestre. La primera mesura, el 2013, va ser reclamar als nous matriculats una nota mínima de 4 a català i castellà a la selectivitat i una mitjana de 5 entre les dues matèries. Un de cada deu aspirants en va quedar fora. La segona mesura, les PAP, es va implantar el 2017: els estudiants, al marge de les notes mínimes de català i castellà, han de superar una prova que avalua la competència comunicativa i el raonament crític, i una altra la competència lògica i matemàtica. Per aprovar les PAP s'ha d'obtenir tant o més que un cinc de mitjana entre les dues proves, però és necessari tenir almenys un quatre en totes dues.

Segons Cornadó, les PAP "no són un obstacle per estroncar vocacions" sinó un "mecanisme per contribuir a seleccionar els futurs mestres amb una base cultural mínima". "És fonamental tenir mestres amb una bona base cultural, implicats socialment, amb actitud crítica, unes habilitats didàctiques idònies i la motivació necessària", diu l'informe. Malgrat tot, els coordinadors són conscients, diuen, que les proves actuals "han d'evolucionar i tan aviat com sigui possible han d'intentar avaluar altres competències fonamentals en un mestre". De fet, mentre ningú dubta que els qui volen ser mestres han d’acreditar unes competències personals i emocionals concretes, hi ha veus que posen en dubte que la prova actual avaluï realment aquests requisits. Els mateixos coordinadors de les proves admeten que no serveixen per avaluar l'empatia o l'assertivitat i que el millor mecanisme seria una entrevista personal, però de moment no és sostenible preparar-ne per a tantes persones. Almenys, asseguren, les PAP garanteixen si més no que les persones que les aproven "tenen una base cultural d'una certa solidesa i unes inquietuds i interessos adients".

stats