Avís de les universitats públiques: "Trencar la unitat sobre les PAP desprestigia la professió de mestre"

BarcelonaLes cinc universitats públiques on es poden estudiar graus d'educació han publicat un comunicat conjunt en què expressen el seu "malestar i disconformitat" amb la possibilitat que la Universitat Ramon Llull - Blanquerna faci canvis en les proves d'aptitud personal (PAP) als aspirants a mestre. El comunicat arriba l'endemà que el diari ARA publiqués que la URL ha demanat a l'Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari (AQU) si pot exigir aquestes proves d'aptitud quan els alumnes acabin el primer curs del grau, i no abans d'entrar-hi. En la pràctica, el que ha reclamat Blanquerna és que els aspirants que no aproven les PAP es puguin matricular igualment a la seva universitat, que els oferiria una mena de segona oportunitat.

"Trencar la unitat de totes les universitats catalanes sobre les PAP suposaria un desprestigi per a la professió", alerten les facultats d'educació de la Universitat de Barcelona, la Universitat Autònoma de Barcelona, la Universitat Rovira i Virgili, la Universitat de Lleida i la Universitat de Girona. A més, avisen que executar aquestes proves durant la formació, i no a l'inici del procés de selecció, podria suposar un "problema afegit" en la gestió del trasllat d'expedients entre universitats i "un greuge comparatiu" per als estudiants que han hagut de superar les proves abans d'entrar a la universitat.

En el text, les cinc facultats recorden que els països que tenen un sistema educatiu "de prestigi" fan alguna prova d'aquest tipus per accedir als estudis d'educació, i defensen que fer les PAP abans d'entrar a la universitat és una bona manera de "garantir que els futurs mestres disposen de la preparació prèvia necessària". Amb tot, però, no descarten que aquestes proves es puguin revisar "per millorar-les i que no es puguin demanar altres requisits".

El comunicat de rebuig a les intencions de la URL no ha estat signat per totes les universitats: la Universitat Internacional de Catalunya, l'Abat Oliba, la Universitat de Vic i la UOC se n'han mantingut al marge, malgrat que entre la seva oferta hi ha graus d'educació. Es dona el cas que són universitats privades. Tampoc la Politècnica i la Pompeu Fabra han dit res, però en aquest cas perquè no ofereixen cap grau d'educació.

Des de fa cinc anys, els estudiants que volen ser mestres han de superar abans d'entrar a les facultats les PAP, perquè així ho van decidir, de manera pionera a Espanya, totes les universitats de Catalunya. L'objectiu era posar un filtre d'entrada previ al marge dels exàmens tradicionals de la selectivitat per fer més exigents els requisits per ser docent i, així, prestigiar l'ofici de mestre. Fins ara cada any les proves han deixat fora quatre de cada 10 aspirants, aproximadament, però totes les alarmes van saltar l'any passat, quan la meitat dels que volien entrar a un grau de magisteri van suspendre les PAP.

La Blanquerna nega que es trenqui cap acord

La URL ha emès un comunicat aquesta tarda per deixar clar que la universitat "no ha trencat cap acord" ni tampoc "vol deixar d'exigir les PAP" als futurs mestres, sinó que han demanat una "mínima flexibilització del moment" en què s'han de fer les proves. "En cap cas comportaria que Blanquerna dissenyés les seves pròpies PAP ni les avalués, sinó que mantindríem el nostre ple reconeixement de les PAP que organitza la Conselleria d’Universitats anualment", han afirmat. L'objectiu, diuen, és que aquests exàmens deixin de ser un "factor filtre o desmotivador" i siguin un "element més diagnòstic i estimulador de millora i exigència màxima".

La Blanquerna va assegurar ahir a l'ARA que no es volen despenjar d'aquest acord, sinó que volen "flexibilitzar-lo" per diversos motius: diuen que les PAP "no han donat els resultats esperats", sinó que han posat en evidència "unes mancances formatives que venen de lluny"; que fer els exàmens un cop els estudiants han entrat a la universitat servirà per deixar de "penalitzar" els alumnes que provenen de la FP, que suspenen més les PAP que els de batxillerat; i que "s'evitarà la fuga" d'uns 300 o 400 estudiants catalans que no aproven les PAP i que acaben estudiant en altres comunitats autònomes perquè allà no es fan aquests exàmens. Ara l'AQU té prop de mig any per dir si accepta o no la proposta de la URL.