Una dona ha mort en un centre hospitalari en un presumpte cas de violència masclista a Barcelona, segons ha pogut saber l’ARA. El 18 d’octubre la policia catalana va localitzar una dona en un carrer del districte de Sant Martí que havia patit una greu agressió física i que estava en estat crític. La dona va ser traslladada a l'hospital, on gairebé un mes després ha acabat perdent la vida.

Presó provisional comunicada i sense fiança per a l'home detingut per la mort violenta d'una dona a Lloret de Mar, que té antecedents per violència sexual. L'home va ser detingut pels Mossos d'Esquadra el dijous acusat de matar una dona en un apartament del municipi de la comarca de la Selva. Segons fonts consultades per l'ARA, tot apunta que la víctima era una treballadora sexual i l'home s'enfronta a delictes d'assassinat, agressió sexual amb agreujant de gènere i robatori amb violència, ja que suposadament també es va emportar el mòbil i la documentació de la víctima. Tot i que el cas no l'instruirà un jutjat de violència sobre la dona, ja que el crim no ha ocorregut en l'àmbit de la parella, el ministeri d'Igualtat ho investiga com a violència masclista, ja que inclou en aquesta classificació les agressions i feminicidis en el marc de la prostitució.

El jutjat de violència sobre la dona 3 de Barcelona ha enviat a presó provisional R.N., l'home de 55 anys que els Mossos d'Esquadra van detenir diumenge passat per la mort de la seva parella en un pis de Ciutat Meridiana, al districte de Nou Barris de Barcelona. Tal com va explicar l'ARA, el cos de la dona va aparèixer en una habitació del pis i estava embolicat amb plàstics i cinta americana. Fonts consultades per aquest diari apuntaven dilluns que, segons les primeres aproximacions, la víctima feia més de mig any que estava morta. Ara, en la resolució per enviar R.N. a la presó, la magistrada concreta que presumptament l'home va matar la parella i després va ocultar el cadàver en una habitació segellada durant vuit mesos.

El jutjat d'instrucció 3 de Blanes ha enviat a presó provisional sense fiança l'home detingut dissabte per la mort de la seva parella a la mateixa localitat de la Selva, un crim que el Govern ja ha condemnat com el primer feminicidi de l'any 2025. La dona tenia 35 anys i un fill menor. Va aparèixer morta dijous passat en un domicili del barri de la Plantera de Blanes. En principi, no estava del tot clar què li havia passat, tot i que feia hores que havia mort, i l'avís parlava d'una aturada cardíaca. Ara bé, l'autòpsia va provocar un gir de guió: hi havia indicis de criminalitat.

Dilluns, en el segon capítol de la nova temporada de Crims ens van presentar un cas titulat Libèl·lula, un nom molt bonic per a una mort atroç. La Carme va aparèixer brutalment assassinada al llit de casa seva. Tot i l’aparença d’un robatori, els Mossos van descobrir que qui la va matar va ser el seu marit. Com és habitual, els Mossos d’Esquadra tornaven a aportar els detalls tècnics del modus operandi i les peripècies del procés d'investigació. També proporcionaven imatges i material documental. Seria interessant saber la quantitat d’hores de la policia catalana invertides en aquest programa de televisió i si hi ha una reflexió sobre el rol que volen exercir comunicativament en aquest espai.

L'autor confés de l'últim crim masclista de l'Estat havia aconseguit fugir en tren. Després de matar la parella, de 45 anys, a Castelló, va anar a l'estació i va comprar un bitllet en direcció a Barcelona, un trajecte que dura unes tres hores. Va arribar a l'estació de Sants. En aquell moment, però, va decidir confessar: va anar a un punt dels Mossos d'Esquadra a l'estació mateix, previst per fer tràmits i denúncies ràpides, i va explicar el que havia fet, segons ha pogut saber l'ARA. La policia catalana es va posar en contacte amb la Policia Nacional per comunicar la revelació d'aquell home. A les 21 h d'aquest dilluns, agents de la Policia Nacional van entrar al domicili que compartien agressor i víctima, al carrer Penyagolosa de Castelló, i van trobar el cadàver de la dona de 45 anys. L'autor, segons fonts policials, és un home de 55 anys amb antecedents.

“Aquesta mena de violència no té cabuda als Estats Units” deia el president Joe Biden després del tiroteig que hi va haver al míting de Donald Trump, en què una bala li va fregar l’orella. Si algú diu “aquesta mena de violència” vol dir que hi ha altres tipus de violència que sí que hi tenen cabuda? La resposta és evident, i més en el cas dels EUA, que en bona part es caracteritza per la seva violència, exercida dins i fora, encara que molts dels seus habitants hi estiguin en contra. Però en realitat no hi ha cap país al món lliure de violència. Ni lliure d’hipocresia. Donald Trump ha cridat a la violència contra la democràcia, contra les dones, contra els immigrants i la violència crida la violència, però correm-hi tots a posar-nos les mans al cap i a enviar mostres de solidaritat a un extremista declarat. No cal recordar que el presumpte autor dels trets era un noi que va agafar una arma legal del seu pare, que va comprar les bales a una botiga com qui compra unes piles, i que viu en un país on es justifica l’armament com a defensa, però s’acaba utilitzant per a l’atac perquè, naturalment, cadascú té dret a defensar-se de qui cregui, siguin nens, adolescents, homosexuals, negres, o gent que menjava una hamburguesa en un restaurant.

La Guàrdia Civil ha detingut aquest dissabte al matí un home com a presumpte autor de l'assassinat de la seva parella a Bunyol. Els fets s'han produït cap a les 8 h en una casa situada als afores del nucli urbà del municipi valencià, en una urbanització. Després de cometre el crim, l'home, d'uns 50 anys, ha fugit amb el seu cotxe i ha trucat a la seva exparella per confessar. Ha estat ella qui ha avisat la policia. El cos ha activat un dispositiu per enxampar-lo i l'ha acabat interceptant a la sortida de l'autovia A-3, a l'entrada a València: ha envestit un vehicle que li barrava el pas i ha ferit els dos agents que hi havia dins, però l'han pogut arrestar.

Una dona i els seus dos fills, esquarterats a Las Pedroñeras (Conca) presumptament per part del pare. Una noia de 20 anys i la seva mare, assassinades suposadament per l'exparella de la filla a Zafarraya (Granada). I una altra dona de 76 anys a Fuengirola, Màlaga, morta també presumptament a mans del seu marit. Les últimes 24 hores a Espanya han sigut negres en termes de violència masclista: quatre dones i dos menors assassinats. La ministra d'Igualtat, Ana Redondo, ha fet aquest dissabte una crida contra la violència masclista en aquest "dia terrible per a la societat espanyola".

Quan tenia 18 anys i viatjava amb uns amics per l’illa de Naxos, Amanda Mauri (Barcelona, 1995) es va quedar sola, sense cobertura, en una cruïlla de camins al mig del no-res, perquè se'ls va acabar la gasolina de la moto. Estava esperant que tornés un amic quan va passar un cotxe amb dos nois joves, que la van repassar. Ella va ser conscient de la situació. En qüestió de minuts va tornar aquell cotxe fosc i en van sortir uns quants homes. Reien i parlaven entre ells, un brandava un bat de beisbol. Deu anys després, Mauri torna metafòricament al mateix lloc a través de l’assaig Museo de las ausentes (Paidós, 2024) en què, de bracet de teòriques feministes i víctimes de violència (de Siri Husdvet a Ana Mendieta, de Maggie Nelson a Marielle Franco), analitza la violència sexual, la por i el dol, i com es pot convertir en una eina política i col·lectiva. En aquest temps, Mauri ha viscut a Anglaterra i s'ha llicenciat en història, història de l’art i estudis de gènere, i avui viu a Barcelona fent d'articulista i dirigint projectes artístics híbrids, que entrecreuen pensament, art i escriptura, igual com fa el seu llibre de debut.

L’antropòloga i activista feminista Rita Segato (Buenos Aires, 1951) ha rebut el primer Premi Internacional d’Assaig Gest d’Ahir, Pensament d’Avui, que servirà perquè grans figures intel·lectuals internacionals ofereixin noves mirades a l’univers d'Antoni Tàpies. L'objectiu del guardó de la Fundació Tàpies i la Càtedra Tàpies de la Universitat Pompeu Fabra és construir una nova línia editorial que permeti revisitar l’obra de Tàpies des d’una òptica crítica que era inexistent en el moment que l’artista creava. "Hem de ser capaços de mirar les obres en el seu context i també des del nostre, per buscar els vincles que uneixen el passat i el present, i per fer-nos preguntes sobre com viure el futur", diu Imma Prieto, la directora de la Fundació Tàpies, i membre del comitè assessor del premi juntament amb Manuel Borja-Villel, Pilar Cortada, Eva March, Carmen Pardo, Josep Ramoneda, Alicia Rodés i Valentín Roma.

El jutjat amb competències de violència sobre la dona de Vic ha enviat a presó sense fiança l'home de 59 anys detingut com a presumpte autor de la mort violenta de la parella. La víctima es deia Rachida, va néixer l'any 1973 i la seva mort s'investiga com un nou crim masclista a Catalunya tot i que el seu cadàver encara no ha sigut localitzat. Segons fonts consultades per l'ARA, la dona va desaparèixer fa gairebé un mes, el 19 d'abril, i va ser l'arrestat qui va denunciar els fets als Mossos d'Esquadra, que la van començar a buscar. Per això, el seu cas l'investigava la Unitat Central de Persones Desaparegudes i no els efectius d'homicidis de la policia catalana. Amb tot, els fills de la parella –són tres, un dels quals és menor– van assenyalar el pare com a possible responsable de la desaparició de la mare.

Un vestit vermell per cada víctima de la violència masclista. Des que va començar l’any, 28 dones i criatures han estat assassinades a Espanya per la parella o el pare (cinc dones i cinc menors a Catalunya). En record de totes elles, a Montcada i Reixac van penjar dissabte 28 vestits vermells en un acte inspirat per la iniciativa canadenca Red Dress Day de l'artista Jamie Black en memòria de milers de dones métis (indígenes) desaparegudes o assassinades. 

Com un home pot assassinar la seva família? Com un pare pot matar les seves criatures i la seva parella? Aquestes preguntes tan dures que no deixem de repetir-nos aquests dies evidencien el dolor social i la desorientació col·lectiva que ens han generat els assassinats masclistes que últimament han posat fi a la vida de diverses criatures i dones.

Es deia Thais, tenia 34 anys i el seu és el sisè feminicidi de 2024 i el que fa 133 des que hi ha registres oficials. Segons ha pogut saber l'ARA, la seva exparella, un home de 47 anys, ha confessat que la va matar fa una setmana, el 24 de març, Diumenge de Rams, al seu pis d'Amposta (Montsià) i des de llavors va anar llençant el cadàver a trossos en diversos contenidors. Així ho ha explicat ell mateix a la policia, segons fonts de la investigació. La data de la mort quadraria amb l'estat de descomposició del cadàver. A casa de l'home hi van trobar algunes parts del cadàver i algunes altres van aparèixer en contenidors de la zona. Encara, però, no s'han trobat totes.

Els Mossos d'Esquadra investiguen la mort violenta d'una dona a Amposta, després que la seva parella hagués explicat que l'havia assassinat i esquarterat en un pis. La policia ha trobat parts del cadàver en aquest domicili i també en algun contenidor. Finalment, han pogut confirmar la seva identitat: es deia Thais, tenia 34 anys i la seva mort és el sisè feminicidi de 2024 i el 133 des que el 2012 hi ha registres oficials, tal com ha confirmat el departament d'Igualtat i Feminismes.

Es deia Choumicha, tenia 38 anys i va morir assassinada pels volts del dia de Nadal a mans de la seva exparella en el que va ser l'últim crim masclista de l'any 2023 a Catalunya. Ella havia denunciat dos cops amb anterioritat el seu botxí, que ja ha ingressat preventivament a la presó per ordre d'una jutge. En els últims dotze mesos de l'any quinze dones han estat assassinades, segons el recompte de la conselleria de Feminismes i Igualtat de la Generalitat, que hi inclou tots els feminicidis, tant si es cometen en l'àmbit de la parella (l'indicador que fan servir la policia catalana i la justícia per parlar de violència masclista) com si no. Es tracta d'una xifra rècord des del 2012, quan es va començar a fer el recompte a escala catalana.

El cadàver de la Marina va aparèixer fa 285 dies en un camp a tocar de la carretera N-240 al seu pas per Móra la Nova (Ribera d'Ebre). Tenia 25 anys i era de Garcia, un poble de 500 habitants de la mateixa comarca. El seu cadàver el va trobar un pagès que passava per allà a primera hora del matí. El cos tenia evidents signes de violència: morats, cops i traus. L'assassinat de la Marina va ser des d'un primer moment considerat com el tercer feminicidi de l'any a Catalunya (ja se n'han produït 14 més). La consellera d'Igualtat i Feminismes, Tània Verge, va condemnar des de Garcia "un feminicidi que colpeja una comunitat, un poble i tot el país". La realitat, però, és que el nom de la Marina no apareix en el recompte d'assassinats masclistes del 2023 dels Mossos d'Esquadra ni en el còmput de feminicidis del departament d'Igualtat i Feminismes. És a dir, la investigació policial ha descartat finalment que el detingut pel crim la matés per ser la seva parella o exparella (seria al recompte de Mossos) o que l'assassinessin pel fet de ser una dona (apareixeria al recompte del Govern).

En lloc de millorar, la violència contra les dones i les criatures està empitjorant, i ens retorna la imatge més terrible de la nostra societat: si hi ha homes capaços de matar les seves parelles, les seves criatures, com ens pot sorprendre que hi hagi exèrcits que practiquen genocidis salvatges i terroristes que maten indiscriminadament? La violència, arma suprema d’imposar allò que vull, allò que em dona la gana d’obtenir.

La Policia Nacional ha detingut un home de 39 anys per l'assassinat de la seva dona, de 34, al seu domicili de Sagunt (Camp de Morvedre), i investiga les circumstàncies en què la filla de tots dos, una nena de 13 anys, ha caigut pel celobert de l'edifici des d'una segona planta. Si finalment es confirma el que apunten diversos diaris valencians i es tracta d'un crim masclista, amb aquesta dona ja són 54 les víctimes de violència masclista aquest 2023 a tot l'Estat i la sisena al País Valencià. Des que fa 20 anys es va començar el recompte de les víctimes, se n'han registrat 1.239.