Violència masclista

Cinc menors assassinats pels seus pares en quatre mesos

Enguany s'han comès un terç dels crims de violència vicària de l'última dècada, un repunt que preocupa els experts i el Govern

4 min
Una ofrena per als bessons i la dona assassinada a l'entrada de l'habitatge familiar, al Prat.

Violències masclistesEn els últims quatre mesos, cinc menors d'edat han estat assassinats a Catalunya pels seus pares. L'últim cas ha sigut el de dos bessons de vuit anys a qui el pare va matar dimarts al vespre, juntament amb la mare, al seu domicili del Prat de Llobregat. L'home es va suïcidar després i la policia i la justícia investiguen el crim com un cas de violència masclista. De fet, els filicidis –la mort dels fills– i la violència vicària –la mort dels descendents per causar un patiment insuportable i per a tota la vida a l'altre progenitor, que acostuma a ser la mare– es consideren manifestacions extremes del masclisme, juntament amb els feminicidis. Les motivacions d'aquests homicidis són diverses i difícils de generalitzar, però l'augment de casos des de principi d'any preocupa els experts consultats per l'ARA i les institucions: enguany s'han comès un terç dels infanticidis de l'última dècada i la Generalitat ha anunciat la creació d'un gabinet d'expertes independents especialitzat en violència vicària.

Des del 2015, tretze infants i adolescents han mort a mans dels seus progenitors, cinc dels quals aquest any. A més del doble crim al Prat, dimecres passat un home va ser detingut per assassinar el fill de cinc anys, l'Ayax, a Bellcaire d'Empordà i per intentar-ho amb la dona, que va sobreviure a l'atac. El gener passat dos infants van aparèixer morts a casa amb el seu pare intoxicats per monòxid de carboni, en un cas que encara no s'ha confirmat com a violència vicària. “Estem veient un augment evident dels nivells més greus de violència vicària, que són els assassinats. Fa vint anys ja n'hi havia casos, però no se'n parlava. Ara hem posat nom a aquests crims i els hem incorporat dins la capsa de la violència masclista”, explica la psicòloga i experta en qüestions de gènere Gemma Altell. 

L'any 2015 la Maryna i els seus fills de 7 i 12 anys, la Michelle i el Maxim, van ser assassinats pel pare de les criatures a Castelldefels. El 2017, a Barcelona, van ser l'Ingrid i el seu nadó, la Sherifa. Tres anys després, el dia de Reis del 2020, el pare de la Ciara, de 3 anys, la va matar, a ella i a la seva mare, a Esplugues. L'abril del 2021, la Varvara i la seva mare van morir en mans del pare i marit a Lloret, i l'agost del mateix any el pare del Leo el va assassinar en un hotel del Paral·lel de Barcelona. En tots aquests casos hi ha un factor comú: la violència masclista. “Abans se separava la violència cap als fills de la violència contra les mares, però cada vegada hi ha més sensibilització que és un instrument per fer-los mal a elles”, afegeix Altell.

El registre de menors assassinats pels seus progenitors inclou dos casos en què va ser la mare qui va perpetrar el crim: el desembre del 2019, a Girona, una dona va matar la filla de 10 anys, i el 2021 la mare de la Yaiza, de 4 anys, va confessar haver-la assassinat a Sant Joan Despí per una disputa amb el pare. La mort de les mares, els feminicidis, han deixat 97 infants i adolescents orfes.

Dominació i poder

Els experts consultats recorden que la violència vicària s'exerceix contra aquells a qui més s'ha de protegir, els més vulnerables, i amb l'objectiu d'arrossegar la parella o exparella a una espiral de dolor de per vida. Ara bé, no és senzill trobar una explicació a l'augment d'assassinats a fills dels últims mesos. Segons l'advocada penalista Laia Serra, el fet que hi hagi més violència contra els infants respon a un interès per fer mal a les dones. “Són crims tan terribles que els mateixos perpetradors no poden suportar els seus actes ni confrontar el judici social, per la qual cosa també es lleven la vida o ho intenten”, afegeix.

Segons Serra, els fenòmens socials i les violències sempre són multicausals i requereixen anàlisis complexes. “Ara les condicions socials, econòmiques, residencials i fins i tot climàtiques augmenten la sensació d'incertesa i la pressió, que se suma al fet que el feminisme va avançant i hi ha qui rep l'evolució social de manera refractària i es rebel·la per mantenir el control", afirma l'advocada. Per als experts, la violència masclista i específicament la vicària no és només un crim, sinó un missatge i un acte afirmatiu. “És violència masclista perquè subjau la idea de dominació, de control. L'home és propietari de les vides dels fills i de la dona”, diu Serra. "Darrere s'amaga el «Jo soc el centre del món i disposo d'ells i, si decideixo que han de morir, moren»”, coincideix el psicòleg especialitzat en violència masclista i psicopatologia infantojuvenil Raúl Lizana.

En el cas del Prat, l'entorn de les víctimes ha demanat que no es consideri el triple crim i el suïcidi de l'home com un crim masclista i asseguren que el detonant dels assassinats va ser un trastorn mental greu "que ningú va saber tractar", segons ha explicat el germà de la dona en declaracions a La Vanguardia. "Pot influir? Potser sí o potser no. Pot ser un precipitant, però no un causant. El trastorn no invalida la posició i la motivació de la dominació", afirma Altell. "També hi ha molts estereotips, no hi ha d'haver violència física prèvia perquè sigui masclista", afegeix Serra. "Però pensar així és menys compromès per a l’entorn i per a la societat", admet Lizana.

El fet que no existeixin denúncies prèvies tampoc significa que la dona o els fills no hagin patit violència amb anterioritat per part del seu assassí. "La mort és la manifestació més greu, la venjança total, però acostuma a haver-hi maltractaments", explica el psicòleg. Poden ser lleus o subtils, es poden minimitzar i emmarcar en discussions de parella o moments tensos, però gairebé sempre n'hi ha, afegeix, i van des de parlar malament de la progenitora a dificultar les visites o desaparèixer temporalment amb els nens. A més, denunciar tampoc no és una assegurança, diu, perquè encara resisteix la idea que un home que fa mal a la mare pot ser un bon pare. "El 87% de les visites a maltractadors es mantenen malgrat que estiguin condemnats i que no haurien de poder accedir als fills, tal com fixa la llei, per com s'aplica als tribunals", conclou.

stats