Quinze mesos després de tancar portes per les discrepàncies de les llevadores, el Centre de Naixements de Martorell ha reobert amb més professionals i nous protocols perquè la plantilla respecti sempre les decisions de les dones que pareixen en aquesta unitat pionera a Catalunya centrada en els parts naturals. Aquestes instal·lacions reprodueixen una casa familiar a petita escala amb l'objectiu de buscar el confort i la calidesa d'una llar perquè les mares que ho desitgin puguin parir de manera natural, amb l'assistència de llevadores i lluny de la fredor d'un paritori.

El conseller de Salut Manel Balcells (Ripoll, 1958) fa balanç a l'ARA sobre l'actualitat del sistema sanitari català i analitza quins són els reptes actuals i futurs.

La progressiva desaparició del català a les consultes mèdiques ha posat en alerta els pacients, però també els professionals sanitaris. Les últimes dades del Consell de Col·legis de Metges de Catalunya eren reveladores: menys de la meitat dels metges parlen català amb els seus pacients. Per promoure el català a la salut, aquest dimecres s'ha presentat a la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona l'entitat Metges pel Català - Salut pel Català, amb la voluntat de pressionar professionals i administració, i de sumar aliats i socis (fins ara han comptat amb el suport econòmic de Bon Preu).

El sector sanitari català fa anys que reclama que el 25% del pressupost de la conselleria de Salut es destini als centres d'atenció primària (CAP), la primera línia d'assistència del sistema, tal com recomana l'Organització Mundial de la Salut (OMS). Segons el Govern, l'acord amb el PSC pels comptes de 2024 asseguraria aquest percentatge: dels 12.132,3 milions d'euros que es destinaran a la conselleria de Salut, 3.532,7 seran per l'atenció primària, fet que suposa el 29,1% del pressupost total del departament. Aquest suposat salt en inversions, però, ha despertat el neguit i la desconfiança de la resta de grups parlamentaris, d'entitats i de sindicats, que demanen al conseller de Salut, Manel Balcells, més transparència i posen en dubte que el percentatge que finalment rebrà la primària sigui tan elevat.

La Generalitat tindrà veu i vot en la comissió estatal que decideix el preu dels medicaments. Després d'anys demanant aquesta competència, finalment el ministeri de Sanitat, ara liderat per Mónica García, ha autoritzat el departament de Salut a seure a les reunions de la Comissió Interministerial de Preus dels Medicaments per tenir capacitat de decisió en la negociació el preu dels fàrmacs. L'objectiu últim és que Catalunya tingui influència en els medicaments que es trien i, a la pràctica, en la decisió d'on van destinats. Fins ara, un representant del Govern ja s'asseia en aquesta comissió, però simplement com a observador. El conseller de Salut, Manel Balcells, ha destacat després de reunir-se amb la ministra la importància que "la Generalitat tingui un paper actiu en l'avaluació dels medicaments".

L'any 2018 la Generalitat ja va multar amb 600.000 euros l'agricultor i curandero de Balaguer Josep Pàmies per defensar en un acte públic que el clorit de sodi, retirat de farmàcies, reverteix l'autisme. Després que Pàmies portés la sanció als jutjats, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) va tombar el seu recurs retraient-li que fes "promoció d'un medicament tòxic perquè el consumeixin nens malalts". "La sanció d'actes que posen en risc evident la salut de les persones malaltes no atempta contra cap dret [...]. Al contrari, suposa un reforç d'aquests drets davant de conductes irresponsables, si no directament temeràries o fins i tot conscientment perjudicials per als seus destinataris", afegien els magistrats. Una contundent resposta que podria repetir-se ara en el nou procediment que va obrir el curandero contra el conseller de Salut, Manel Balcells, a qui acusa d'un delicte contra l'honor per anomenar-lo "estafador" després que tornés a defensar l'ús d'aquest compost sense cap evidència científica.

Als hospitals catalans es van fer l’any passat 1.393 trasplantaments d’òrgans, un 3,5% més que el 2022 i una xifra que supera el rècord registrat el 2019. Amb tot, el departament de Salut estudiarà les causes que fan que hi hagi també un augment de negatives de famílies a autoritzar la donació. En aquest balanç, que el conseller de Salut, Manel Balcells, ha qualificat d’“orgull per al sistema sanitari”, també s’ha superat el màxim de donants vius, que ja són la segona via més important per poder donar una segona oportunitat als malalts. Són quatre trasplantaments per dia, cosa que equival a una taxa de 176 intervencions per cada milió d’habitants, una de les més altes del món.

Abans que arrenqués a Barcelona la tercera mobilització d’infermeres de la sanitat pública, el conseller de Salut, Manel Balcells, ha anunciat que Catalunya pressionarà l’Estat perquè reclassifiqui les infermeres i les inclogui de manera efectiva en la mateixa categoria professional que els metges. Des de la unificació d’ensenyaments universitaris europeus del pla Bolonya, ara fa 13 anys, les infermeres surten de les universitats amb el títol de graduades, com els metges, i no com a diplomades, com havia passat fins aleshores. Ara bé, a Espanya, per accedir a la carrera i per promocionar econòmicament encara es mantenen les subcategories funcionarials que responien a aquesta diferència ja revertida: l’A1, l’equivalent a llicenciatura, inclou només el personal mèdic, mentre que l’A2, la diplomatura, s’estén a les infermeres, els fisioterapeutes i els nutricionistes, entre d'altres. 

Una infermera que treballa tres dies a la setmana en un hospital de referència i els altres dos en un de comarcal. O un pediatre d'atenció primària que, un parell de cops a la setmana, se subespecialitza en el servei d'endocrinologia pediàtrica d'un hospital gran. Com si tots els centres fossin un, independentment de si són públics o concertats, i compartissin plantilla. Tot i que aquests són només exemples ficticis, aviat podrien ser una realitat. Per al departament de Salut, és la mesura estrella per a l'atracció i retenció del talent a la xarxa sanitària catalana. De fet, es presenta com un revulsiu contra la falta crònica de professionals sanitaris, especialment de metges, infermeres i psicòlegs clínics en els territoris més allunyats de Barcelona, on més costa cobrir les places vacants.

El departament de Salut es compromet aquest any a reduir les llistes d'espera tant en les visites com en les proves diagnòstiques de l'atenció primària i hospitalària. El conseller Manel Balcells ha explicat aquest dilluns el nou circuit organitzatiu que ha de descarregar metges i infermeres dels tràmits burocràtics i administratius per tal que es puguin centrar en l'assistència als pacients, una de les reivindicacions que van portar els facultatius a la vaga. El pla suposarà una inversió de 110 milions d'euros, però no durà acompanyat cap augment de les plantilles.

La senyora Maria té 81 anys, en fa tres que es va quedar viuda i, des d'aleshores, viu sola. No té familiars propers, però voldria viure a casa seva tant de temps com sigui possible. Amb tot, també es planteja demanar una plaça en una residència per a gent gran. A la pressió arterial alta i la insuficiència renal que arrossega s'hi sumen episodis depressius recurrents. Només en l'últim any, s'ha visitat per 30 professionals dels serveis socials i del sistema sanitari –des de la treballadora social i la terapeuta ocupacional, passant pel metge i la infermera de capçalera, el neuròleg i el cardiòleg, o el servei de teleassistència– al seu domicili o anant presencialment als recursos assistencials. El cas és real i l'ha triat el conseller de Salut, Manel Balcells, per justificar la creació de l'Agència d'Atenció Integrada Social i Sanitària, que fa 30 anys que s'intenta desplegar sense èxit per atendre més eficientment les persones dependents (grans, amb discapacitat o necessitats físiques i mentals complexes) i a la qual aquest dimarts el Govern ha donat l'aval definitiu.

Els treballadors de la sanitat concertada tindran el mateix augment de sou que els de la xarxa pública. El sistema sanitari integral d'utilització pública de Catalunya (Siscat), el personal no funcionari que treballa per a l'administració en hospitals i centres que tenen concert amb la Generalitat, tindrà un conveni col·lectiu nou que, en paraules del conseller de Salut, Manel Balcells, inclou un augment salarial "considerable", que “significarà un abans i un després” i permetrà "restituir la capacitat adquisitiva" dels professionals de la concertada. Les patronals (la Unió, l’Associació Catalana d'Entitats de Salut (ACES) i el Consorci de Salut i Social de Catalunya) i els sindicats (UGT, CCOO i Satse, majoritari entre les infermeres) han signat aquest divendres un preacord que, entre altres mesures, trasllada a la concertada l'aplicació de l'increment salarial del 3,5% previst per als funcionaris, aprovat a l'octubre pel govern espanyol. El nou conveni també garanteix la protecció dels complements econòmics de productivitat variables (les DPOS) i incrementa les retribucions per guàrdies a totes les categories sanitàries.

Com ja fan els facultatius de la sanitat concertada, aviat els metges de família i els pediatres dels centres de l'Institut Català de la Salut (ICS) podrien jubilar-se parcialment. És a dir, podran accedir a una part de la prestació i, alhora, continuar treballant a temps parcial o complet i, a més, fer-ho amb el 75% de la pensió i no amb el 50%, com passa ara. El govern espanyol va plantejar dijous a les comunitats aquesta possibilitat com una solució temporal al malestar creixent que ha esclatat entre els metges d'atenció primària d'arreu de l'Estat. A Madrid fa més de quinze dies que fan vaga i a Catalunya, pendents de l'aprovació d'un nou conveni col·lectiu per als treballadors sanitaris públics i dels pressupostos, el sindicat mèdic majoritari, Metges de Catalunya, ha convocat dues jornades de mobilitzacions al gener, el 25 i el 26, com a mesura de pressió. Més del 80% dels CAP són públics i, tot i que la possibilitat que el personal mèdic estatutari pugui beneficiar-se d'aquest canvi encara s'està negociant i seria temporal i "excepcional", segons l'executiu encapçalat per Pedro Sánchez, el cert és que el departament de Salut ja ha anticipat que s'hi posarà de cara. "Des de Catalunya aprofitarem aquesta escletxa", ha afirmat el conseller Manel Balcells.

Esperes per a l'especialista, per a una prova diagnòstica i fins i tot per a una visita al CAP. A la primària, la porta d'entrada al sistema sanitari per fer un bon triatge i descongestionar els hospitals, només una quarta part dels catalans aconsegueixen cita amb el seu metge de capçalera en 48 hores. Per a la immensa majoria, el 72%, el temps des que demanen la vista fins que els hi donen és de 10 dies i per al 52%, de cinc dies. Són dades que ha donat el conseller de Salut, Manel Balcells, que les ha qualificat d'"inacceptables" durant la seva compareixença en comissió parlamentària per detallar quins són els reptes de la segona part de la legislatura. "[Els temps d'espera excessius] ens fan caure la cara de vergonya", ha il·lustrat el conseller.

Manel Balcells (Ripoll, 1958) sap el que és ser conseller de la Generalitat. Va ocupar el càrrec de manera efímera l’any 2006, quan va entrar al govern tripartit com a titular de la cartera d’Universitats i Recerca. S’hi va estar només 21 dies, fins que Pasqual Maragall va expulsar ERC del govern pel seu no a l'Estatut. Ara torna a una conselleria que coneix bé. Hi va treballar el 2004, a les ordres de l’aleshores consellera socialista Marina Geli, com a responsable d'Estratègia.