Una jutge de Barcelona ha imputat per primera vegada dos exdirectors de la Guàrdia Civil, Félix Vicente Azón i María Gámez, per l'espionatge a l'independentisme amb Pegasus, segons informa l'agència Efe. Tot neix arran d'una querella que van presentar cinc dels afectats per aquest espionatge, entre els quals hi ha l'empresari i exsenador de Junts Joan Matamala. El mes de setembre passat la jutgessa va admetre aquesta querella perquè considerava que els fets denunciats podien constituir delictes de descobriment i revelació de secrets informàtics i accés il·legal a sistemes informàtics.

L’espionatge polític més greu de la història recent de l’estat espanyol va pel camí de quedar impune. El cas Pegasus, que pren el nom del software d’espionatge desenvolupat per l’empresa israeliana NSO Group utilitzat per infectar els telèfons de desenes de representants independentistes, s’ha anat diluint amb el temps, sepultat sota el pes de l’opacitat institucional i la desgana judicial. Allò que hauria d’haver sacsejat els fonaments democràtics de l’Estat ha acabat convertint-se en un malson burocràtic, sense responsables, sense reparació i, sobretot, sense veritat.

En ple escàndol pel Catalangate, l'espionatge massiu a independentistes catalans amb el programa Pegasus, el president espanyol, Pedro Sánchez, es va comprometre amb ERC a reformar la llei de secrets oficials i a reforçar els controls sobre el CNI. Això va ser el maig del 2022. Aquesta setmana passada, els Mossos han acreditat l'espionatge al mòbil de l'expresident Pere Aragonès en alguns períodes sense autorització judicial, un cas pel qual està sent investigada l'exdirectora del CNI, Paz Esteban. El cas és que les dues reformes van quedar en un calaix amb l'avançament electoral i encara no s'han reactivat. Es tracta de dues assignatures pendents del president espanyol, que aquest dilluns compareix per fer balanç de l'últim any i per treure pit del fet que, malgrat la debilitat parlamentària, el seu govern ha pogut aprovar 21 lleis.

La Fiscalia ha demanat a l'Audiència de Barcelona que arxivi la causa contra l'exdirectora del CNI Paz Esteban per l'espionatge al mòbil del president de la Generalitat, Pere Aragonès. Segons l'agència Efe, el ministeri públic considera que els atacs amb el programa informàtic Pegasus van comptar sempre amb aval judicial. D'aquesta manera, la Fiscalia s'afegeix a la petició que ja va fer l'Advocacia de l'Estat, que defensa Paz Esteban: va presentar un recurs en contra de la decisió del jutge instructor de mantenir com a imputada l'exdirectora del CNI mentre aclaria si l'espionatge a Aragonès va ser avalat en tot moment pel Tribunal Suprem. Ara bé, el magistrat Santiago García va rebutjar aquesta petició.

Shir Hever és un dels experts en l'economia de l'ocupació israeliana sobre territori palestí. És el director de l'Aliança per la Justícia entre Israelians i Palestins i el coordinador de la campanya d'embargament d'armes del Comitè Nacional del moviment Boicot, Desinversions i Sancions a Israel (BNC). La setmana passada va visitar Catalunya i es va reunir amb membres de la comissió d'afers exteriors del Parlament per parlar de la necessitat de posar fi al comerç d'armes amb Israel i de l'ús del programa d'espionatge israelià Pegasus contra el moviment independentista.

L'espionatge al president de la Generalitat, Pere Aragonès, ha centrat de ple els focus polítics i judicials aquest divendres. Era una data encerclada en vermell al calendari, ja que l'exdirectora del CNI Paz Esteban tenia previst declarar, i ho ha fet amb mala maror a la sala. En concret, ha declarat durant més d'una hora a porta tancada i per videoconferència per l'espionatge al president: no ho ha pogut fer fins dues hores més tard del previst a causa de problemes tècnics de connexió, i quan ha pogut defensar-se, en qualitat d'investigada, ha estat en una atmosfera d'alta tensió entre les parts, segons fonts judicials.

El jutge que investiga el cas Pegasus ha rebut aquest dijous la documentació desclassificada pel govern espanyol que acredita l'espionatge al president de la Generalitat, Pere Aragonès. En concret, les interlocutòries judicials del Tribunal Suprem que van avalar les intervencions telefòniques, segons ha avançat El País i ha confirmat l'ARA. La documentació ha arribat al jutjat de Barcelona que s'encarrega del cas 24 hores abans que declari l'exdirectora del Centre Nacional d'Intel·ligència (CNI) Paz Esteban per videoconferència com a investigada. El govern espanyol va enviar aquesta setmana l'acord del consell de ministres en què s'autoritzava el CNI a sol·licitar l'accés a aquestes interlocutòries.

Ja vam advertir que el procés per aprovar la llei d'amnistia seria tortuós, i el capítol de la presentació de les esmenes així ho demostra. Finalment, Junts ha acceptat la tesi que era millor retirar de la llei l'excepció dels delictes de terrorisme, tant per protegir els CDR que poden acabar sent condemnats per aquest delicte com perquè podia ser l'excusa per declarar la norma inconstitucional. Però el PSOE, que ja havia pactat el gruix del redactat, no veu clar aquest punt i s'hi ha negat. Això sí, en esmenes pactades amb ERC i amb altres grups els socialistes s'obren a introduir-hi canvis menors de caràcter tècnic. Però només això.

El consell de ministres ha acordat aquest dimarts la "desclassificació parcial" de documents relatius a l'espionatge amb Pegasus al president de la Generalitat, Pere Aragonès, per part del Centre Nacional d'Intel·ligència (CNI), segons ha explicat la portaveu del govern espanyol, Pilar Alegría, que ha precisat que és només per aquest cas concret i que en cap cas "afectarà la seguretat nacional". Ho fa a petició del jutge que investiga la causa oberta a Barcelona, en la qual el cap de l'executiu català va declarar el 13 de desembre passat i va defensar que aixecar el secret de la informació era una "obligació ètica i moral". També ho és perquè tingui sentit la compareixença al jutjat prevista per al 26 de gener de l'exdirectora del CNI Paz Esteban, en qualitat d'investigada. Els documents s'enviaran ara al jutge i aquest decidirà si els fa arribar a les parts implicades.

Si depengués d'ells i s'ho poguessin pagar, segurament els Mossos d'Esquadra ja estarien fent servir un programari espia semblant a Pegasus. És a dir, un software que permetés a la policia espiar: entrar als telèfons dels delinqüents i no només escoltar les seves converses telefòniques (ara això ja ho poden fer) sinó també saber amb qui xategen o quins correus electrònics reben. Seria obtenir el triple d'informació d'una manera molt més senzilla. Ara, per exemple, per punxar un telèfon necessiten l'autorització d'un jutge (amb Pegasus també caldria), però ha de ser la companyia (Movistar, Vodafone, Orange...) qui acabi desviant les trucades. Sovint, hi ha problemes i tot tarda més del compte. Fonts policials precisen que un programari com Pegasus seria especialment útil per lluitar contra el crim organitzat i el terrorisme. Ara bé, a ningú se li escapa la polèmica entorn d'aquest programari: és precisament amb Pegasus que l'Estat va espiar fins a 65 independentistes, segons la plataforma canadenca CitizenLab, i per això els Mossos d'Esquadra han comparegut aquest divendres a la comissió del Parlament que investiga l'espionatge.

El món es despertava dissabte passat amb les terribles imatges del terratrèmol que havia tingut lloc durant la matinada al Marroc i que ha provocat prop de 2.500 morts. Hores després, les autoritats del país encara no s'havien pronunciat i no hi havia notícies ni cap reacció del rei Mohamed VI. Només hi havia un comunicat del seu gabinet decretant tres dies de dol nacional. L'absència del monarca era notòria. No va aparèixer fins al vespre, en una fotografia feta pública on se'l veia a Rabat presidint una reunió per fer balanç del desastre. On havia estat tot el dia Mohamed VI? Per què no havia fet cap aparició pública abans?

Nova amonestació a Espanya per l'espionatge amb el programa Pegasus a una seixantena d'independentistes, el cas conegut com a Catalangate destapat l'abril del 2022. Si al juny era el Parlament Europeu qui feia un toc d'atenció a l'Estat per aquells fets, ara és el Consell d'Europa qui se suma a les crítiques per haver fet ús d'aquest programari espia. Aquest organisme dona tota la credibilitat a les denúncies dels afectats i avisa que hi ha hagut "greus implicacions per als drets humans fonamentals de les persones atacades", com per exemple "el dret a la intimitat i el dret a la llibertat d'expressió". El que ve a dir és que, en nom de la "seguretat nacional", els estats no poden fer el que vulguin. Per rematar-ho, demana un "moratòria" en l'ús d'aquests programes espia fins que hi hagi una regulació europea precisa sobre com fer-los servir. No només Espanya en surt malparada a l'informe; també Polònia, Hongria, Grècia i l'Azerbaidjan.

L'independentisme i l'unionisme fa temps que han traslladat les seves lluites habituals al comitè d'investigació Pegasus de l'Eurocambra i intenten que el Parlament Europeu es decanti de la seva banda en el Catalangate. Després de mesos d'estira-i-arronses, però, Ciutadans, el PSOE, el PP i Vox han fracassat en l'intent de retirar de l'informe Pegasus les crítiques principals al modus operandi de l'Estat contra l'independentisme, tot i que han aconseguit rebaixar el to del document. La comissió europarlamentària ha donat per fet aquest dilluns, en la votació de les conclusions finals, que el govern espanyol està darrere del Catalangate i ha confirmat la seva posició: l'espionatge a 65 líders polítics i de la societat civil catalanista és injustificat, les informacions de Citizen Lab tenen credibilitat i el govern espanyol ha col·laborat de manera "limitada" en la investigació.

La batalla als jutjats per aclarir l'espionatge de Pegasus està plena de dilacions i decepcions per a l'independentisme, però aquest dimarts el jutjat d'instrucció número 20 de Barcelona ha obert una porta a fer una excepció a aquest cúmul de desenganys. Atenent un escrit presentat per Josep Maria Jové i Diana Riba (ERC), la jutgessa Eva Maria Moltó ha demanat al govern espanyol que desclassifiqui els documents secrets que puguin aportar llum sobre qui va espiar a través dels seus telèfons mòbils els dos dirigents republicans.

La missió de la comissió Pegasus del Parlament Europeu que visitarà Madrid el 20 i el 21 de març no es reunirà amb el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, ni amb cap ministre malgrat que els eurodiputats els ho han demanat insistentment i fins a l'últim moment. Per què? L'Eurocambra no va caure que dilluns és festa a la Comunitat de Madrid –"Això no és culpa del govern espanyol, ja només faltaria això", diuen fonts de la Moncloa– i la presidenta del Congrés, la socialista Meritxell Batet, ha fixat l'inici de la moció de censura contra Sánchez presentada per Vox per al dimarts a les 9 h del matí. Tot i això, la Moncloa assegura a l'ARA que no han declinat les trobades amb Sánchez ni amb els ministres per motius d'agenda, sinó perquè el cas Pegasus a l'Estat ja està judicialitzat i troben més adient que els parlamentaris europeus es reuneixin amb perfils tècnics.

PSOE, PP, Ciutadans i Vox han intentat evitar des del primer moment que la comissió Pegasus del Parlament Europeu investigui el Catalangate i enviï una missió d'eurodiputats a l'Estat. I ara, després que finalment cedissin a canvi que no trepitgessin Catalunya, l'independentisme ha denunciat en una carta dirigida al president de la comissió Pegasus, Jeroen Lenaers, que l'Estat està tornant a intentar boicotejar en l'últim moment la visita dels representants europeus a Madrid del 20 i 21 de març. Concretament, critiquen que la presidenta del Congrés, Meritxell Batet, hagi fixat l'inici de moció de censura al govern espanyol per dimarts que ve, el mateix dia que la missió Pegasus tenia previst mantenir trobades amb diferents ministres i amb el cap de l'executiu espanyol, Pedro Sánchez.

La investigació per l'espionatge a polítics i advocats independentistes a través del programa Pegasus va quedar dividida entre l'Audiència Nacional i diferents jutjats de Barcelona, on la causa semblava que s'anava diluint. Però ara l'Audiència de Barcelona ha ordenat a una de les jutges que investiga la trama que premi l'accelerador i interrogui l'empresa que comercialitza el programa espia, NSO, i la directora del CNI, Esperanza Casteleiro Llamazares, per l'espionatge als dirigents d'ERC Diana Riba i Josep Maria Jové. El tribunal considera que és l'única manera de saber si l'Estat va actuar "d'acord amb la legislació vigent" a l'hora de comprar l'spyware i si va rebre "l'autorització" del Tribunal Suprem per poder utilitzar-lo.

Les maniobres de l'espanyolisme per evitar que l'Eurocambra investigui el Catalangate i en tregui conclusions crítiques contra l'Estat continuen. Aquest dijous, el PSOE, el PP, Vox i Ciutadans han tornat a carregar contra l'informe preliminar de la comissió Pegasus del Parlament Europeu i han presentat esmenes per intentar que se'n retirin referències al Catalangate. Concretament, els quatre partits espanyolistes han coincidit a demanar que s'elimini el punt del text que assegura, tal com va informar CitizenLab, que Espanya va espiar fins a 65 líders independentistes amb el programa informàtic Pegasus i no només 18, tal com ha admès fins ara el govern espanyol.

La comissió del Parlament Europeu que investiga l'espionatge amb el programa Pegasus en diferents estats de la Unió Europea ha acordat aquest dimarts enviar una missió de parlamentaris a Espanya el 20 i 21 de març. Finalment, segons fonts comunitàries, els coordinadors del Partit Popular Europeu (PPE) i Partit Socialista Europeu (PSE) del comitè han desbloquejat la iniciativa i hi han votat a favor, juntament amb els verds, liberals i l'Esquerra. Això sí, a canvi que només hi vagi un eurodiputat per cada grup parlamentari i només visitin Madrid i no Catalunya.