Política 08/11/2022

El Parlament Europeu no veu justificat l'espionatge espanyol a l'independentisme

L'informe preliminar sobre Pegasus no considera acreditat que les víctimes del Catalangate fossin una "amenaça" per a la seguretat o la integritat de l'Estat

4 min
Puigdemont al Parlament Europeu amb un cartell d'Stop Pegasus

Brussel·lesL'informe preliminar de la comissió del Parlament Europeu que investiga l'espionatge de diferents estats membres mitjançant el programa Pegasus que s'ha publicat aquest dimarts assenyala que "no es pot establir" ni al·legar que l'estat espanyol espiés líders independentistes perquè suposessin una amenaça per a la seguretat nacional. En aquest sentit, l'esborrany redactat per l’eurodiputada liberal neerlandesa Sophi in ‘t Veld, que encara ha de ser ratificat per la resta de membres de la comissió europarlamentària, diu que no sembla que els espiats "poguessin haver tingut un impacte immediat o constituir una amenaça imminent per a la seguretat nacional o a la integritat de l'Estat". Així, subratlla que no n'hi ha prou amb argumentar que s'utilitza el programa Pegasus per motius de seguretat nacional, sinó que s'ha de demostrar que els espiats són un perill real per al país.

Inscriu-te a la newsletter Política Una mirada a les bambolines del poder
Inscriu-t’hi

L'esborrany, que segurament rebrà esmenes d'altres eurodiputats i serà rebaixat, apunta que al Catalangate s'hi pot veure un "patró clar", perquè la majoria d'atacs que van rebre líders polítics i de la societat civil independentista coincideixen en moments de "rellevància política", com ho va ser el judici del Procés. A més, In ‘t Veld afirma que les comunicacions entre els advocats i els líders encausats també van ser intervingudes per la policia espanyola.

L'informe també dona per fet que a l'estat espanyol hi ha hagut fins a 65 casos d'espionatge i no només 18, tal com ha admès fins ara el govern espanyol, i assenyala que Espanya va ser el primer estat membre de la Unió Europea en contractar i utilitzar els serveis de Pegasus. Preguntada, però, sobre d'on ha tret aquesta informació, l'eurodiputada liberal ha acceptat que el seu equip no ha pogut confirmar-ho amb total seguretat perquè l'estat espanyol es nega a donar la informació que la comissió europarlamentària demana. "Tenim molt poca informació, però no només fem les assumpcions amb el que s'ha publicat als mitjans de comunicació, també tenim alguns indicis [...]. Si els estats rebutgen passar-nos informació, tampoc podem fer veure que no ho veiem", ha justificat In ‘t Veld en una roda de premsa a Brussel·les.

D'altra banda, l'eurodiputada neerlandesa ha contrastat el "ritme ràpid" amb què estan avançant les investigacions als tribunals de Madrid dels casos del president del govern espanyol, Pedro Sánchez, i dels ministres que van denunciar haver estat espiats amb la "lentitud" de la tramitació de les denúncies presentades a Barcelona per les víctimes independentistes. Concretament, In ‘t Veld ha posat d'exemple el que ha denunciat l'advocat d'Oriol Junqueras, Andreu Van den Eynde, que ha acusat la justícia espanyola de paralitzar el cas.

Aragonès: "Cal arribar fins al fons de la qüestió"

Les reaccions dels dirigents independentistes no s'han fet esperar. El president de la Generalitat, Pere Aragonès, ha assegurat que "en una democràcia no s'espia l'adversari" i "que cal arribar fins al fons de la qüestió per justícia i dignitat política". I l'expresident Carles Puigdemont ha dit que s'hauria d'aprofitar l'informe "confrontar" l'Estat. "Espanya espia i vulnera drets fonamentals. Això demostra que ens hi hem de confrontar", ha ressaltat l'ara europarlamentari. "L'espionatge massiu, incontrolat i il·legal és molt greu, però encara ho és més si ho fa un Estat i ho empara la Unió Europea", ha afegit.

Al seu torn, la portaveu de Junts, Mònica Sales, ha reclamat "responsabilitats polítiques" i ha dit que "la dimensió del 'Catalangate' és cada dia més preocupant". Així, ha considerat que el fet que s'apartés, en el seu dia, la directora del CNI, Paz Esteban, és un cessament "tècnic" que no és suficient: "Tothom sap qui són els responsables polítics de la situació". En la mateixa línia, la portaveu de la CUP, Laia Estrada, ha demanat fer un front comú i ha assenyalat que la dimissió dels ministres Fernando Grande-Marlaska i Margarita Robles hauria de ser l'exigència "de mínims de totes les forces catalanes".

Per l'altre costat, Ciutadans, que comparteix grup parlamentari amb In ‘t Veld, ha recordat que tan sols es tracta d'un informe que es troba "a l'inici d'un procés que serà molt llarg" i que encara ha de comptar amb el vistiplau de la resta dels membres de la comissió d'investigació. "Netejarem el text de les mentides o les mitges veritats que volen reforçar una narrativa separatista que [In ‘t Veld] ha recollit o pràcticament calcat l'informe de Citizen Lab i el discurs que n'ha fet posteriorment el separatisme català [...]. Sembla que l'hagi escrit Esquerra Republicana", ha dit l'eurodiputat taronja Jordi Cañas.

Ara bé, tot i que el Parlament Europeu va aprovar que es constituís la comissió sobre el cas Pegasus, al juliol ja va iniciar els treballs i només va enviar missions a treballar sobre el terreny a Grècia, Polònia i Hongria –que també es veuen esquitxats per aquest escàndol– i no a Espanya. In ‘t Veld ha insistit en la seva voluntat d'enviar una missió a l'estat espanyol per investigar el Catalangate, però la resta de membres de la comissió ho rebutgen. De fet, un dels que més ha treballat per evitar-ho és el coordinador dels conservadors a la comissió, Juan Ignacio Zoido, ministre de l'Interior del PP quan es va espiar una part dels líders independentistes.

El pas següent serà un debat entre la comissió d'investigació sobre l'esborrany que avui ha presentat In ‘t Veld i, després del període d'esmenes, els membres del grup votaran de forma definitiva el text final que n'hagi sortit. En tot cas, les conclusions i recomanacions que acordin els europarlamentaris no seran vinculants i ni els estats membres ni les institucions europees les hauran d'aplicar.

La querella d’Aragonès, a l’Audiència Nacional

La del Parlament Europeu no és l’única bona notícia que ha tingut el Govern sobre Pegasus. L’altra és que la querella que va presentar el president de la Generalitat, Pere Aragonès, sobre aquesta qüestió serà analitzada per l’Audiència Nacional, informa Quim Bertomeu. El president va registrar-la davant d’un jutjat d’instrucció de Barcelona, però ara el magistrat entén que, per la rellevància del seu càrrec quan va ser espiat –era vicepresident del Govern–, ha de ser l’Audiència Nacional qui ho investigui. En concret, esgrimeix que Aragonès forma part d’un “alt organisme de la nació”. Aquest trasllat no és garantia d’èxit, però sí d’un ressò mediàtic més important. “Esperem que s’arribi al fons de l’assumpte sigui quin sigui el tribunal” que l'investigui, ha dit la portaveu del Govern, Patrícia Plaja. La resolució del jutge, a la qual ha tingut accés l’ARA, ja parla de la “possible existència d’una infracció penal”. En la querella Aragonès assenyalava tant la directora del Centre Nacional d’Intel·ligència (CNI) quan es van produir els fets, Paz Esteban, com l’empresa NSO, la creadora del programa Pegasus. L’Audiència Nacional ja està investigant la deriva del cas que afecta els membres del govern espanyol que van ser espiats, entres ells Pedro Sánchez.

stats