A mitjans de maig vaig fer 37 anys, una data en què t’acostes perillosament a la quarantena, i vaig pensar que era el moment de començar-los amb un bon repte per seguir bategant amb força. Fa un parell d’anys que pedalo amb bicicleta gràvel per Girona i tenia ganes de provar de fer cicloturisme des de casa amb tot el que necessites per dormir fora al damunt. És el que molts han passat a anomenar bikepacking, tot i que en el meu cas volia evitar dur la tenda i tot el menjar, perquè no pretenia fer autosuficiència. En concret, una ruta em cridava l’atenció: i si feia la volta a les comarques gironines en cinc dies, movent-me amb la bicicleta una mitjana de vuit hores? Va ser així com va començar el meu particular regal d’aniversari, en un viatge amb el suport del Consorci de les Vies Verdes i el Patronat de Turisme Girona-Costa Brava, que van proporcionar l’allotjament.

Hi ha moltes excuses per sortir a pedalar. I segur que no sou pocs els que, quan penseu on voleu anar, busqueu que hi hagi un bon lloc per parar i agafar forces abans de tornar. La ruta d’aquesta setmana beu de la de l’anterior: tornem a aixoplugar-nos vora el Ter i el remuntem des de Girona, però aquest cop allarguem el recorregut passant pel pont vell de Sant Julià de Llor fins al Pasteral, al límit de la Selva interior, a tocar d’Amer. Allà ens esperen dues propostes d’esmorzar de forquilla: el bar La Parada, amb una terrassa amb vistes a la presa, i el restaurant de tota la vida de Can Quer, on encara couen la carn a la brasa a la mateixa sala on serveixen el menú del dia.

Els gironins sovint ens oblidem que, més enllà del mar, a tocar de casa tenim un riu carregat de vida, i més després d’aquesta primavera tan espectacular. El Ter alberga platges cada cop més concorregudes, malgrat les contínues crides per part de l’administració dels riscos de banyar-s’hi. Aquesta ruta no us convida a fer-ho, però sí a gaudir de la frescor que desprèn en dies de xafogor remuntant-lo des de Girona fins a Vilanna pel carrilet, creuant les hortes i deveses de Salt i Bescanó, i tornant per la zona de Constantins, Sant Gregori i Domeny.

Hi ha dies que surts en bici i tot flueix. Surts del Rustik, el cafè i fleca ciclista a Bellcaire d'Empordà, tires cap al mar, t’endinses per corriols polsegosos, et banyes en una cala amagada, pateixes pujant un coll solitari i acabes travessant aiguamolls en silenci. Aquesta ruta és exactament això: una aventura llarga, intensa i salvatge per l’Empordà més autèntic.

Hi ha llocs on el temps s’estira, on els dies no es mesuren per hores sinó en llums, flaires i silencis. L’Empordà és un d’aquests llocs. Aquesta terra entre el mar i la muntanya convida a viure a poc a poc, a assaborir cada quilòmetre, cada instant.

Hi ha dies en què pedalar es converteix en una manera de meditar. Aquesta ruta circular de 80 km des de Girona fins a les Encies i les Serres, passant per Bonmatí, és un d'aquests viatges que, més enllà de l'esforç físic, et regales una experiència íntima amb el paisatge.

Ruta curta amb bici gràvel des de Girona, perfecta per a aquells dies en què vols aprofitar al màxim el temps sense complicacions. Comencem al centre de Girona i ens dirigim cap a Quart per la Via Verda. Des d'allà, fins a Palol d'Onyar, on prenem un camí que ens mena cap a les Gavarres. La pista és molt divertida, amb poc pendent i un ferm en molt bon estat. Durant la pujada podràs gaudir d'unes vistes impressionants de la ciutat. La pujada fins a dalt són uns 10 quilòmetres, i després agafem uns metres de carretera per afrontar la segona part, que ens porta fins als Àngels, un dels llocs més emblemàtics per visitar en bici a Girona.

Quan em vaig independitzar i vaig anar a viure a Girona, als 23 anys, vaig buscar una ruta fàcil i bonica per pedalar fins a casa els meus pares, a Riudarenes. Vaig descobrir que el Camí de Sant Jaume hi passava molt a prop i vaig crear el que ja considero la meva ruta circular en bicicleta: un camí amb pocs cotxes que surt de Girona i passa per Fornells, Riudellots, Franciac, el golf de Caldes de Malavella, Sils i Vallcanera, i travessa l’arbreda de plàtans familiar plantada pel besavi del meu pare, Josep, a qui us convido a saludar si us el trobeu netejant i podant.

Viatjar en bicicleta no ha arribat mai a passar de moda. Però la pandèmia i l'auge del ciclisme, sobretot en ciutats com Girona, sumats a la revolució de les bicicletes gravel i la confecció de material cada cop més lleuger, han donat una nova vida a aquesta manera de conèixer territori pedalant. Si abans es feia sobretot per vies fàcils i preparades de la mà del cicloturisme, amb bicis amb alforges molt carregades, ara s'associa al terme anglès bikepacking fer una ruta sortint de casa amb la bicicleta abillada amb tot de bossetes i sense dependre d'un lloc on anar a menjar o dormir. És a dir, viure les vacances amb només el que es porta a sobre.

Si anar a peu de bon matí fins al castell de Sant Miquel és un dels plans puja-i-baixa preferits dels gironins, la carretera fins al santuari dels Àngels –situat a 488 m al bell mig de les Gavarres– és la més concorreguda pels ciclistes que inunden la ciutat. També s’hi pot anar a peu, corrents o en BTT pels corriols que menen des del Barri Vell de Girona i creuen la variant de la N-II, però la carretera que surt de Girona Est és l’estrella per als ciclistes de carretera. Té de bo que després es pot fer via fins a Madremanya i creuar així tot el massís de les Gavarres. A més, s’acaba d’asfaltar: ben nova va donar la benvinguda a la primera etapa de la Volta a Catalunya des de Sant Feliu de Guíxols.

Barri Vell - Pedret - El Pont - Campdorà - Sant Daniel

Aquesta és una ruta circular que té una mica de tot. Es pot fer a peu, corrent o en bici. I per als que visquin a Girona, no cal ni agafar el cotxe: n’hi haurà prou sortint de casa. Si fa un temps us descobríem la zona de les Pedreres, el Polvorí i la muntanya de la O, ara ens endinsem en el que és un poble dins de Girona: Campdorà. Situat a tocar del terme municipal de Celrà, està format per una gran plana daurada a tocar del Ter i de la zona del Congost, i per una de més muntanyosa i rural que desemboca al barri de Montjuïc i a Sant Daniel.

]]>

Si fa poc parlàvem de l’única zona verge de la Costa Brava on pot arribar en tren, avui posem en valor l’únic estany de Catalunya que té a tocar una estació de ferrocarril. Parlem de l’estany de Sils, un paratge natural encara desconegut per a molts que és ideal per visitar durant la primavera. Si bé la sequera es fa notar, igualment és un espai d’arribada d’aus migratòries i té una llacuna permanent que va esquivar la dessecació per fer-hi camps.

]]>

A Avià, un poblet al costat de Berga, Alba Xandri i Ricard Calmet reben l'ARA. Obren les portes de casa seva amb familiaritat. “Al Nepal tothom ens acollia, ens preguntaven sobre nosaltres i la nostra aventura”, expliquen. L’Alba és professora i el Ricard bomber. L’any 2014 van decidir deixar la seva vida i marxar pel món amb bicicleta. “Va ser una experiència de 3 anys al·lucinant”, recorda l’Alba. Un cop han tornat a casa, però, les ganes de seguir pedalant no s’han esvaït, sinó més aviat al contrari. “Això és un vici. Un cop has acabat una expedició el teu cap ja bull pensant en la següent”, diu el Ricard. L’última aventura, al desembre en ple hivern, la ruta de l’Annapurna, amb temperatures que arribaven als -15 graus. “Ens encanten els reptes”, admeten mentre riuen. 

]]>

Si hi ha una ruta que pràcticament tots els gironins han fet és la que va del Barri Vell al castell de Sant Miquel, una talaia impressionant sobre la ciutat i també les Gavarres. El camí que hi porta a través de la vall de Sant Daniel es va convertir durant el confinament –quan no es podia sortir del municipi– en una rambla.

]]>

Si hi ha una ruta icònica a Girona en el món ciclista, tant professional com amateur, és la que va de Banyoles al cim de Rocacorba passant per Pujarnol. Gairebé 800 metres d'ascens en només 13 km amb una mitjana de 7% de desnivell. És a dir, un port de muntanya com una catedral que els més professionals fan en mitja hora però que amb unes condicions normals –sense bicicleta elèctrica– es tarda més d’una hora i quart, mentre que la baixada és només en 20 minuts.

]]>