El català es desploma entre els joves de Barcelona. Només el 17,8% dels ciutadans d'entre 15 i 34 anys parlen prioritàriament català en la seva vida; un de cada quatre joves (25%) parla de forma predominant català si hi sumem els bilingües. La caiguda del català dels últims deu anys és abrupta: el 2015 el 37,7% dels joves afirmaven que el català era la seva llengua habitual en el dia a dia, una xifra que el 2020 va baixar al 28,4%. El 2025 cau deu punts més. És a dir, el català entre els joves barcelonins ha caigut vint punts en deu anys.

Les últimes xifres sobre la llengua dels joves mostraven dues realitats contradictòries. D'una banda, segons l'Enquesta d'Usos Lingüístics de la Població 2023, les persones de 15 a 29 anys i les de més de 65 que declaren tenir el català com a llengua familiar (un 38%, sol o amb el castellà) són els grups en què el català està més present. De l'altra, però, l'evolució històrica mostra una clara davallada de l'ús social del català entre els joves, una inèrcia preocupant que, segons el sociolingüista de la Universitat de Barcelona Esteve Valls, pot posar en risc la transmissió de la llengua als fills en el futur.

"Hem de salvar la situació actual del català", afirma Núria Graner. Fins i tot ha canviat de carrera i aquest curs ha començat filologia a la UAB després de veure la campanya Tria Filologia i d’adonar-se de com està el català a Barcelona: "Ni tan sols t’entenen en català, et menyspreen amb males cares si el parles i no es compleix la llei de Política Lingüística". Al seu costat hi ha l’Aniol Torreblanca, company a la UAB, que ha triat la mateixa opció: "Parlo en català amb tothom i els corregeixo si fan una falta, des de l'afecte, perquè trobo que hem de cuidar el català i estendre’l", diu, de manera que la carrera li donarà el coneixement i l’autoritat per fer-ho. I més enllà, Arnau Trilla, que estudia a la Universitat de Lleida: "Ja m’interessaven les humanitats i la llengua catalana, però arran de la caiguda d’ús que pateix el català en àrees urbanes, volia ajudar a fer-hi front i promoure el català entre els joves, que s’està perdent", afirma. Són tres dels alumnes que han rebut la primera beca per estudiar filologia catalana de la Generalitat, una iniciativa que vol sumar vocacions i llicenciats en català.

Amb les portades dels diaris assenyalant el català com a gran reivindicació de la Diada, l’ARA entrevista Marta Salicrú (Barcelona, 1980) dos mesos després de ser nomenada com la primera comissionada d’Ús Social del Català de l’Ajuntament de Barcelona. Periodista de professió, i durant sis anys directora de Ràdio Primavera Sound, afirma que l’encàrrec la va agafar per sorpresa però no podia dir que no: "Soc molt pencaire i fins ara me n’he sortit de tots els projectes que he tirat endavant. Tinc la certesa que treballaré molt i serà al servei del que articula la meva identitat catalana: la meva llengua i la meva ciutat". Porta una samarreta de Salsa Romesco que duu imprès "seny i rauxa".

Que l'ús habitual del català va de baixa ja ho sabem per les enquestes, i que hi ha parlants reticents a aprendre-la ho veiem amb les polèmiques, però com pot contribuir a canviar el paisatge lingüístic el ciutadà corrent en el seu dia a dia? Un dels hàbits més nocius per la llengua és la convergència lingüística al castellà; és a dir, canviar de llengua per defecte, sense que ningú ho hagi demanat. Es tracta d'un hàbit molt estès (només un de cada quatre catalanoparlants habituals manté el català quan algú se’ls dirigeix en castellà) i és un fenomen que contribueix —per iniciativa pròpia dels catalanoparlants— a la submissió i residualització del català.

La fins ara directora de Ràdio Primavera Sound, la periodista Marta Salicrú, ha estat elegida la primera comissionada de llengua de l’Ajuntament de Barcelona, segons ha pogut saber l'ARA, un càrrec que dependrà directament de l’alcaldia de Jaume Collboni. Es tracta d’una figura que sorgeix del pacte d'estabilitat entre el PSC i ERC, en què van acordar crear tres comissionats en les àrees de turisme (on s'ha nomenat José Donaire), rehabilitació i política lingüística.

A les dades històriques del vell problema (segles de prohibicions del català, victòria feixista a la Guerra Civil, quaranta anys de dictadura sense escolarització en català que coincideix amb l’arribada d’una gran onada migratòria castellanoparlant), se n’hi afegeixen de noves: en democràcia, el català continua amb un estatus jurídic inferior al castellà, la globalització afavoreix les llengües amb més milions de parlants, arriba una nova onada migratòria i el procés independentista fracassa. 

La companyia es diu Teatro Sin Papeles, que ja et ve a dir que les que en formen part “van de dissidents”. La quota de dissidència amable, controlada i necessària. Sí, es diuen Sin Papeles, però sin papeles a l’administració no s’hi factura, i aquesta obra, que ha aixecat polseguera i ha obligat diversos regidors a demanar disculpes (me’ls crec), era un encàrrec de l’Ajuntament de Barcelona.

L'Ajuntament de Barcelona ha demanat aquest divendres disculpes per la crisi generada per un espectacle contra la discriminació de raça, gènere, origen i classe que discriminava el català i els seus parlants. Aquesta paradoxa es va donar dimarts, per acabar-ho d'adobar, en la presentació de l'Informe de l’Observatori de les Discriminacions de Barcelona 2024, en què es feia palès que el racisme, el gènere, la salut, l'orientació LGTBIQ+ i, en cinquè lloc, la llengua catalana són els principals motius de discriminació. En un acte públic celebrat per l'Ajuntament es va deixar espai a la companyia amateur Teatro Sin Papeles, formada per dones migrants d'origen llatinoamericà, perquè representés un fragment del seu espectacle Esas latinas. Va resultar que el fragment ridiculitzava els catalanoparlants i denunciava –en castellà– situacions com que els metges parlin català, que a les feines es demani la llengua del país o que als espais d'acollida es faci servir el català. També el fet que no les fitxin tot i haver cursat "el nivell C2 de català" perquè no són nadiues.

"El meu compte d'Instagram ha explotat. Els amics em diuen que volen ser els meus agents", diu rient en Finn Higgins, un australià de Melbourne. Aquest jove de 24 anys va arribar fa menys de dos anys a Barcelona per estudiar un màster d'arquitectura del paisatge a l'ETSAB (UPC), va aprendre català i el parla sempre amb el seu entorn. "He après català amb els compis de pis, amb les xarxes socials i el Carles Porta, estic enganxat a Crims", diu.

Les vuit grans entitats en defensa del català s’han aliat per impulsar a tot el país el #repte21dies. "Es tracta de mantenir el català durant 21 dies, parlar només en català arreu i amb tothom: en sereu capaços?", planteja l’activista Txe Arana en la presentació de la iniciativa. El repte arrancarà el 12 de maig i s'allargarà fins a l'1 de juny.

De seguida es veu que Ridha Ben-Arab (Tunis, 1948) és un home carismàtic. Ja ho devia ser quan va aterrar becat pel seu país a l’Escola Massana el 1972, amb 23 anys, per especialitzar-se en ceràmica juntament amb dos estudiants més de belles arts. "Es poden escriure llibres per explicar com em van acollir aquí, amb quina amabilitat", assegura l'artista, pintor i ceramista. A la primera classe va descobrir que existia el català. "Jo era estranger, però no tenia per què parlar castellà, tampoc no en sabia, parlava àrab, francès i anglès", recorda. Així que de dret va posar-se amb el català. A l’escola, tothom parlava aquesta llengua i va fer-se amb una colla d’aquí, on hi havia Fina Canela, la seva futura muller, ceramista i professora.

El català és la llengua que els catalanoparlants transmetem de pares a fills, però també és la llengua que han parlat als seus fills milers de persones que a la seva llar havien parlat un altre idioma, fos castellà, urdú o turc. Només un 28-30% de catalans parlaven amb els avis i amb els pares en català i, en canvi, fins a un 45% parlen català als seus fills –és a dir, de mare a fill hi ha una diferència de sis punts o de dotze si hi sumem els usos bilingües–. Aquesta és una de les dades positives de l’última enquesta d’usos lingüístics de la població. La xifra contrasta amb el que li passa al castellà en el si familiar: un 55% dels ciutadans parlen castellà amb avis i pares, però el percentatge baixa al 37% amb els fills –o al 47% si hi sumem els usos mixtos–. I cal assenyalar que un 20% de llars avui es declaren multilingües, si ens fixem en la barreja d’idiomes que es parlen als fills, una tendència clarament a l’alça.

Quan el guionista Eduard Sola va guanyar el Gaudí per Casa en flames va recordar-se dels seus orígens humils i "orgullosament xarnegos". I quan va guanyar el Goya va dedicar-lo a les "supermares" que, com la seva, ho han sacrificat tot pels fills. "Mama, això és per a tu. T’estimo moltíssim", li va dir en català. Dos mesos després, ens trobem amb Eduard Sola i els seus pares, superada ja la voràgine dels reconeixements i la ressaca pel debat polític que va aixecar la paraula xarnego.

Al dossier d'aquest diumenge volem fixar-nos en una dada que és clau per determinar que una llengua té bona salut: la transmissió del català de pares a fills. En parlarem amb lingüistes, amb experts en multilingüisme i també amb testimonis com ara el guionista de Casa en flames, Eduard Sola, i la dibuixant de Cavall Fort Màriam Ben-Arab.

Fa 25 anys que Anna Solé Mena viu a Bèlgica i fa gairebé els mateixos que treballa a la Comissió Europea. El 2010 va publicar Multilingües des del bressol (UOC), un llibre en què donava recomanacions per educar els fills en diverses llengües, cosa que ella ha practicat amb la seva pròpia família amb èxit. La llengua, que era un interès paral·lel a la seva carrera professional, finalment hi ha confluït: des de fa tres anys és l’experta en multilingüisme de la direcció general d'Educació, Joventut, Esport i Cultura de la Comissió Europea. En un moment de gran diversitat social i gran complexitat per al català, defensa el manteniment de les llengües maternes i també l'aprenentatge de les llengües de la comunitat.

Si algun esport et pot fer suar la cansalada a Barcelona és el d'intentar trobar classes de gimnàs en català. Als centres esportius municipals (CEM), que són instal·lacions esportives públiques, l’aparença és que el català n'és la llengua oficial (als cartells, a la web i a les xarxes). Però, en canvi, aquesta directriu no es tradueix a les classes dirigides. La Laia fa bodypump al CEM Joan Miró de la Nova Esquerra de l’Eixample i certifica que "molts professors són catalanoparlants i saluden en català, però les classes en general són en castellà, excepte natació amb els petits". Si els preguntes per telèfon, la recepció primer responen que les classes són "en castellà", després rectifiquen dient que són "en català" i acaben oferint passar-se al castellà si algú no ho entén.

La manca de professors de llengua i literatura catalana i, en general, de graduats en filologia catalana ha fet encendre les alarmes els últims cursos, fins al punt que el 40% de substitucions no es cobrien el curs passat. El departament d'Educació i el Consorci per a la Normalització Lingüística no només preveuen una necessitat creixent d'especialistes per ensenyar llengua a adults, a les aules d'acollida i a secundària, sinó també un gruix de jubilacions important la pròxima dècada, fins i tot entre els tècnics de planificació lingüística de l'administració.

El català tendeix cap a la gramàtica castellana, i més especialment entre els joves. Un estudi de la Universitat Pompeu Fabra ha analitzat com parlen el català i el castellà persones bilingües de diferents edats. A partir d'estructures lingüístiques que són diferents en les dues llengües, ha analitzat què els surt de manera natural als parlants. La conclusió és que mentre que els adults dubten de com utilitzar bé aquestes expressions i alternen indistintament l'ús correcte i l'incorrecte, el 75% dels joves (7-13 anys) no tenen dubte que la fórmula que farien servir és la castellana fins i tot entre els que tenen el català com a llengua materna.

Fa quaranta anys que Andreu Domingo (Saus, Alt Empordà, 1958), sociòleg i professor de la UAB, analitza la demografia catalana des del Centre d’Estudis Demogràfics, del qual és subdirector. En un moment en què les migracions protagonitzen el debat polític a tot el món, li preguntem per les claus de la transformació de la societat catalana, l’impacte en la davallada del català i fenòmens reaccionaris com el d’Aliança Catalana a Ripoll.