Només el 13% dels catalanoparlants mantenen el català quan els responen en castellà

BarcelonaLa meitat de la població catalana (el 48,7%) assegura que comença sempre o sovint les converses en català, però l'altra meitat no ho fa mai o gairebé mai. Tanmateix, aquest got mig ple es buida amb una altra dada nova: quan els catalanoparlants bilingües inicien una conversa en català i els responen en castellà, 7 de cada 10 es passen al castellà.

Aquestes són dues de les dades que ha fet públiques l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat), que ha publicat una ampliació dels resultats de l’Enquesta d’usos lingüístics de la població (EULP) del 2023 que al febrer revelava que el català és la llengua habitual de menys d'un terç de la població. Les noves dades fan referència a comportaments lingüístics i opinions sobre la llengua. Per exemple, un 70% de la població reconeix la unitat de la llengua catalana, però un 10% creu que el que es parla a les Illes Balears, València, Andorra i el Principat de Catalunya no és la mateixa llengua.

Un altre hàbit que confirma l'enquesta és l'adaptació de l'interlocutor a la llengua en què li responen. Només el 13% de les persones que saben parlar català mantenen aquesta llengua quan comencen la conversa en català i els responen en castellà (722.000 persones, 100.000 més que fa cinc anys), mentre que el 70% de la població canvia de llengua. Si ho mirem sobre els parlants de català habituals, el 25% manté el català.

Quan un bilingüe comença a parlar en castellà i li canvien al català, també canvia: en un 74% dels casos es passen al català. Aquesta adaptació, però, només té lloc quan el parlant és bilingüe, lògicament. Hi ha un 20% de ciutadans que no parlen català, un 50% dels quals són nascuts a l'estranger. La mitjana de coneixement del català continua estant per sota de la mitjana del castellà.

Comences parlant català?

Tot i que la meitat de població diu que sol iniciar les converses en català, s'aprecia la lleugera caiguda d'aquests usos (entre 1 i 3 punts) i com creix qui no el parla mai o gairebé mai. En xifres absolutes, hi ha més d’1,5 milions de persones que sempre comencen parlant en català, 1,8 milions que ho fan sovint, 1,3 milions que poques vegades comencen a parlar català i 1,9 que no ho fan mai; de fet, en l'enquesta ja quedava patent que 1,6 milions de persones no fan servir mai el català. Si ho mirem respecte de fa cinc anys, hi ha unes 200.000 persones més que no inicien mai converses en català i unes 100.000 més que no ho fan gairebé mai. Si ho mirem respecte de fa 10 anys, hi ha unes 150.000 persones més que solen començar les converses en català.

Segons el lloc de naixement, el 70% de nascuts a Catalunya solen iniciar les converses en català i, en canvi, només ho fan el 15% dels estrangers i el 25% dels nascuts a la resta de l'Estat. Per edats, la franja on l'inici de conversa en català flaqueja més és entre les persones d'entre 30 i 44 anys (només el 14% "sempre" comencen en català i un 31% no ho fa "mai"), cosa que Política Lingüística atribueix al fet que aquesta "és la franja d’edat més receptora d’immigració que no s’ha escolaritzat a Catalunya". Entre els joves de 15 i 29 anys es detecten usos més fluids ("sovint" i "poques vegades", el 30%) que entre les persones de 65 anys o més, que es decanten per iniciar les converses "sempre" (35%) o "mai" en català (33%).

Més multilingües

La majoria de la població desitja parlar més d'una llengua (62,8%) i un 76% dels catalans voldrien parlar català en un futur, de manera exclusiva o amb altres llengües. La combinació més freqüent és la de voler parlar català i castellà, el 27%, i un altre 27% vol parlar més català o només català. D'entre els nascuts a l’estranger, un 67,6% els agradaria parlar català, i la meitat dels nascuts a la resta de l’Estat també diuen que volen parlar català en un futur. De nou, els joves tendeixen a preferir opcions compartides entre català, castellà i altres llengües, mentre que entre les persones de més edat prefereixen exclusivament català o castellà.