Només dos de cada deu joves parlen prioritàriament català a Barcelona, i tres no el parlen mai
El català perd vint punts en deu anys com a llengua habitual entre els barcelonins de 15 a 34 anys, un 40% dels quals són estrangers
BarcelonaEl català es desploma entre els joves de Barcelona. Només el 17,8% dels ciutadans d'entre 15 i 34 anys parlen prioritàriament català en la seva vida; un de cada quatre joves parla de forma predominant català si hi sumem els parlants bilingües. La caiguda del català dels últims deu anys és abrupta: el 2015 el 37,7% dels joves afirmaven que el català era la seva llengua habitual en el dia a dia, una xifra que el 2020 va baixar al 28,4%. El 2025 cau deu punts més. És a dir, el català entre els joves barcelonins cau 20 punts en deu anys. Tres de cada deu joves no el parlen mai: hi ha més joves que no parlen mai català que no pas joves que el parlin de forma habitual. El castellà és la llengua clarament predominant per a les converses entre els joves, tot i que també hi ha un 7% de persones que fan servir prioritàriament alguna tercera llengua, segons l'Enquesta a la Joventut de Barcelona 2025, feta a 1.500 joves d'entre 15 i 34 anys residents a la ciutat des de fa més de sis mesos.
La composició demogràfica explica, en gran part, aquestes xifres. Només un 30% de les persones joves han viscut sempre a Barcelona, el 43% hi porten menys de cinc anys. El 42% dels joves tenen nacionalitat estrangera (sis punts més que el 2020) i el 55% de joves tenen els dos pares d'origen estranger. El català mai és la llengua predominant dels estrangers, que es decanten pel castellà i per la combinació amb altres llengües. Si mirem els joves de nacionalitat espanyola, el català és la llengua predominant del 30% dels enquestats i és la llengua que parlen a casa en un 20% dels casos. El català guanya pes dins els àmbits laboral i acadèmic, fins a arribar al 45%, malgrat que el castellà predomina a la totalitat de contextos analitzats.
Problemes d'habitatge
D'altra banda, sis de cada deu joves de més de 24 anys tenen estudis universitaris o postuniversitaris i el 67% treballen, la gran majoria amb un contracte estable, tot i que un terç diuen que han patit precarietat en algun moment. El 80% dels joves tenen ingressos, que de mitjana se situen en 1.227 euros, un 35% més que el 2020, amb salaris significativament més als per als que venen de la UE. El 44% dels joves es consideren classe mitjana i un 27% mitjana-baixa. Més del 40% consideren que formen part d’una classe social més baixa que la dels pares. La mitjana d’ingressos a la llar dels joves és de gairebé 3.000 euros nets al mes.
Tot i que els indicadors socioeconòmics i els ingressos milloren, l'habitatge és la principal pressió vital per als joves. Un 60,4% dels joves de 18 a 24 anys viuen amb els pares i, d'entre 25 i 34 anys, els que viuen amb els pares són un 18%. El principal motiu és la manca de recursos econòmics, seguit del preu elevat dels habitatges. El 70% d'emancipats estan de lloguer. El 20% viuen amb la parella i un 8% amb amics o companys de pis, la majoria per necessitat, perquè no poden permetre's no compartir pis: només un 7% viu sol. Les despeses en habitatge són de 1.000 euros mensuals, un 20% més que fa cinc anys.
Sí que ha millorat la salut mental respecte de la pandèmia: el risc baixa 11 punts respecte al 2020 i passa al 27,8%. Els joves passen 5 hores al dia endollats a l'smartphone i més del 80% saben que estan exposats a la desinformació.
Segons l'Enquesta, els joves estan satisfets amb la vida a Barcelona, li posen un 7,76 sobre 10. Els adolescents de 15 a 19 anys posen un 8 de mitjana a la seva vida. Sis de cada deu joves estan molt contents i només un està content amb la seva situació econòmica.
