Salvar la diversitat lingüística mundial: el repte global que neix a Catalunya

BarcelonaL’emergència lingüística no és una preocupació únicament catalana. Segons l’ONU, cada dues setmanes desapareix una llengua al món, i el 40% de la població mundial no té accés a l’educació en la llengua que parla. En aquest context, des de Catalunya s’està impulsant una iniciativa que vol contribuir a salvar la diversitat lingüística i protegir els drets lingüístics. El CIEMEN i el PEN Català han rellançat una nova Declaració Universal dels Drets Lingüístics que actualitzarà la que es va presentar a la Unesco fa 30 anys. L’objectiu és aprofitar la finestra d’oportunitat que s’obre amb la commemoració del 80è aniversari de la Declaració Universal dels Drets Humans el 2028.

"En l’arquitectura legal dels drets humans no hi ha un corpus normatiu internacional que pugui defensar la diversitat lingüística, i hi ha llengües que estan perdent la seva estructura. Cal protegir els seus parlants i el seu ús", diu David Minoves, president del CIEMEN (el Centre Internacional Escarré per a les Minories Ètniques i Nacionals). La societat civil i acadèmica catalana ja va impulsar fa trenta anys la Declaració Universal dels Drets Lingüístics, un document consensuat d’abast internacional que es va presentar a la Unesco però que l'ONU no va acceptar com a vinculant jurídicament, tot i que sí que s’ha utilitzat com a full de ruta per a la protecció de les comunitats lingüístiques. La nova declaració aspira a assolir la fita que llavors no es va aconseguir, que és que les Nacions Unides “creï mecanismes de protecció dels drets lingüístics i els assimili als drets humans”, explica Vicenta Tasa, membre del PEN Català, professora de dret constitucional i directora de la Càtedra de Drets Lingüístics de la Universitat de València.

Les migracions, la revolució digital i la globalització han incidit en totes les llengües no hegemòniques, també en les que tenen la protecció política d’un estat. En alguns casos, com el català, la discriminació lingüística està agreujant la minorització, fins i tot en el territori en el qual són naturals. La declaració, però, no se centra en casos concrets, sinó que ha de ser vàlida per a totes les comunitats lingüístiques, com les comunitats migrants. "És una aportació universal que fem des dels Països Catalans", apunta Minoves.

La declaració s’elaborarà amb les contribucions d’entitats i experts d’arreu del món a través d’una web específica. El març del 2027 se signarà la declaració, es debatrà en un congrés a la tardor i es presentarà a l’ONU el 2028, després d’una tasca prèvia de diplomàcia cultural. "Volem anar al Consell de Drets Humans amb la feina feta perquè assimili els drets lingüístics als drets humans, perquè sense el seu reconeixement previ no és possible exercir drets com la plena llibertat d’expressió, la participació política, cultural, el dret a l’educació, a la salut i a un judici just. Si no hi ha drets lingüístics, els drets humans es devaluen en el seu conjunt", afirma Tasa, coordinadora del llibre El dret a la llengua (Raig Verd). "No partim de zero. Som optimistes", afirmen els impulsors.

En un moment de devaluació de les institucions polítiques internacionals, el CIEMEN i el PEN continuen confiant en el sistema de protecció de les Nacions Unides. Creuen que l’expansió de la crisi lingüística i l’existència de moltes més entitats de llengua que el 1997 (en l’era preinternet van signar la declaració 60 persones i organitzacions) serviran per fer pressió a les Nacions Unides i per contrarestar els recels d’estats i empreses. "Els drets es conquereixen des de la societat civil. No caurà del cel, la protecció dels drets lingüístics", diu Minoves. Als Països Catalans ja donen suport a la declaració una quinzena d’entitats de llengua.