Per què la llengua que parlen els joves ens preocupa tant?

BarcelonaLes últimes xifres sobre la llengua dels joves mostraven dues realitats contradictòries. D'una banda, segons l'Enquesta d'Usos Lingüístics de la Població 2023, les persones de 15 a 29 anys i les de més de 65 que declaren tenir el català com a llengua familiar (un 38%, sol o amb el castellà) són els grups en què el català està més present. De l'altra, però, l'evolució històrica mostra una clara davallada de l'ús social del català entre els joves, una inèrcia preocupant que, segons el sociolingüista de la Universitat de Barcelona Esteve Valls, pot posar en risc la transmissió de la llengua als fills en el futur.

Quin és el Triangle de les Bermudes de la llengua entre els joves de tot el domini lingüístic? En primer lloc, el fet que fan servir amb menys intensitat el català amb el grup d'amics que amb la família. Només un 25% fan servir el català de forma preferent, tot i que el percentatge de catalanoparlants inicials és del 31%; en canvi, l'ús del castellà creix: passa del 44% de joves que el fan servir exclusivament a casa al 54% que el fan servir habitualment amb els amics. En segon lloc, hi ha l'augment de la identificació com a bilingües, fins i tot entre els joves que parlen exclusivament en català amb la família. Alguns catalanoparlants "podrien estar incorporant també el castellà a la seva identitat lingüística i social", observa Valls. I, en tercer lloc, els joves són el grup que més canvia de llengua quan se'ls parla en un altre idioma (i, per context sociolingüístic, la convergència sol ser cap a la llengua hegemònica i hi ha el doble de mantenidors del castellà que del català). Valls ho formula així: "Si menys joves es relacionen en català avui, és més difícil que estableixin una relació de parella en català i, per tant, que puguin transmetre aquesta llengua a la descendència".

Un bilingüisme asimètric

Els usos lingüístics amb els amics mostren clarament una tendència a la combinació de llengües. Si mirem l'Enquesta a la Joventut del 2022, el català apareix en el 45% de les relacions horitzontals entre joves de 15 a 34 anys –set punts més que els que el tenen de llengua inicial–, tot i que només la meitat en fan un ús preferent. En canvi, els que utilitzen el castellà amb els amics pugen al 73,5%, vint punts més que els castellanoparlants inicials. "Que s'afebleixi el català en els usos intrageneracionals invisibilitza la llengua en l'espai públic, per tant, passa a tenir menys valor social i dificulta la possibilitat que la població nouvinguda pugui adoptar el català, perquè on s'aprèn la llengua és, a més del centre educatiu, en el dia a dia, en el lleure, al carrer", reflexiona Valls. El grup de 15 a 29 anys és el que ha perdut més ús habitual de català (gairebé 5 punts) a l'Enquesta d'Usos Lingüístics. El sociolingüista continua estirant el fil: "Això dificulta que s'estableixin en català les noves coneixences, que podrien esdevenir parelles i podrien tenir a les seves mans la reproducció del català en un futur".

Una lectura optimista de les dades faria que ens fixéssim en la capacitat d'atracció del català. Per la composició actual de la població –pràcticament dues de cada tres persones han nascut fora o tenen un o dos progenitors nascuts a fora–, el català només pot aspirar a guanyar parlants multilingües, senyal que sumen el català al patrimoni lingüístic familiar. Tanmateix, quan els sociolingüistes analitzen els usos reals són més pessimistes. Els sociolingüistes Albert Fabà, Joaquim Torres i Miquel Àngel Pradilla han analitzat la irrupció d'un grup important que es considera identitàriament bilingüe al País Valencià i han vist que "globalment, el seu comportament s'assimila al que fan els castellanoparlants identitaris: en un 70% dels casos afavoreix el castellà i en el 30%, el català", explica Pradilla a l'ARA. L'escletxa d'esperança d'aquest col·lectiu de bilingües no es fa notar: "Identitàriament, hi apareix el valencià simbòlicament, però no instrumentalment", apunta el sociolingüista de la URV. Per tant, és una vinculació poc útil a l'hora de relacionar-se entre iguals.

Pradilla adverteix que els percentatges d'ús de la llengua poden variar geogràficament en funció de "si hi ha més densitat comunicativa en català". Si els joves són els que tenen més competència bilingüe i són els que més convergeixen, podrien passar-se al català si el context ho demana. El context, però, és que el català cada vegada és llengua habitual en menys àmbits a tots els territoris i la franja més delicada és l'edat de ser pares, dels 30 als 44 anys. "Els joves tendeixen a reproduir el comportament dels seus pares en un context amb més presència del castellà", diu Valls.

La importància de la llengua dels pares

Els sociolingüistes Avel·lí Flors Mas i Natxo Sorolla van estudiar la transmissió lingüística de pares a fills a Castelló de la Plana i a la Franja i van determinar que "els usos lingüístics entre progenitors són un factor explicatiu clau de la interrupció de la transmissió". És a dir, que tot i que hi hagi pares que decideixin transmetre el català als fills, si fan servir el castellà entre ells, és més fàcil que no se'n surtin i els fills se'ls adrecin en castellà. "La llengua horitzontal és decisiva perquè tingui èxit la transmissió vertical", apunta Valls. Per tant, "és un risc" que hi hagi menys parelles que utilitzin el català, i més en un context de minorització com el que ens trobem.

L'altre factor clau per parlar català és la identificació amb la llengua, "la variable més correlacionada amb l'ús", diu Pradilla. En altres països, la motivació instrumental és crucial per aprendre i parlar la llengua, perquè és imprescindible per treballar o fer vida. A Catalunya, l'asimetria jurídica i la demografia afebleixen aquest vector. Per tant, és imprescindible que el nou parlant es vinculi afectivament amb el català. Si s'esllangueix dins les colles d'amics i baixa en els espais de lleure i diversió, hi ha menys possibilitats d'aconseguir-ho.

Si aquesta tendència arribés a l'extrem, es parlaria de "fills interruptors", que no parlen català a uns pares que els parlen català. Les xifres no avalen que existeixin a Catalunya, perquè la transmissió lingüística intergeneracional continua sent positiva per al català, però sí que la reporten alguns progenitors escandalitzats. La pèrdua d'identificació dels joves amb el català "és un canvi incipient i no passa en gran proporció", confirma Valls, i l'impacte que podria tenir en les generacions que encara han de néixer "és un avís, no una constatació". Però els especialistes defensen que, a més dels nous parlants, els joves són la gran bossa de parlants potencials que cal activar per garantir el futur del català. La bona notícia és que la identificació amb la llengua i els usos són electius: "La corba s'hauria de poder capgirar", conclou Valls.