Barcelona"És molt difícil ser malote en català", diu la sociolingüista Marina Massaguer. Per què? No hi ha referents dolentots? O és que no es produeix prou argot juvenil? O tot plegat és un tòpic boomer?
Inscriu-te a la newsletter Llengua
En català i sense complexos
Inscriu-t’hi
El català arrossega el prejudici de ser una llengua institucional, normativa, escolar, perquè aquests són els àmbits on està més normalitzada. Això fa que, per als joves que no parlen català habitualment, sembli que no té registres informals, perquè simplement els desconeixen. Però és que per als joves catalanoparlants no és tan diferent: "Com que som parlants d’una llengua minoritzada sovint tenim una relació tensa i problemàtica amb els registres col·loquials, perquè des de l'escola ens han ensenyat a tenir una actitud a la defensiva amb tot el que no apareix al diccionari", afirma l'escriptor i filòleg Xavier Mas Craviotto. Tot plegat pot portar els joves a pensar que "el català no serveix de manera espontània per socialitzar amb els seus iguals, si el context no els porta a fer-ho", apunta el sociolingüista Avel·lí Flors Mas. Només amb més ús i en més registres s'eixampla la llengua. "S'ha de perdre la por de ser creatius i treure definitivament el català de la vitrina. Si volem una llengua normal, no hi ha d'haver només un català", diu Mas Craviotto, coautor del manual de català juvenil Petem-ho!
El llistó de la correcció
Els joves critiquen que se’ls corregeixi massa quan parlen català i els puristes esgrimeixen "l'espasa de Dàmocles del risc d’assimilació lingüística", com en diu Mas Craviotto. Què passaria si el català s’obrís més a expressions juvenils, d’argot, poc puristes i castellanitzades? "Que es creés un argot propi seria una magnífica notícia. Hem d’acceptar que els registres vulgars i col·loquials a vegades no són normatius, i assimilar que cert grau de castellanització és normal pel nivell de contacte entre llengües, igual com d’anglicismes", diu Massaguer. Flors Mas, hi posa més peròs: "Una llengua que se sotmet de manera unilateral a la interferència massiva d’una llengua dominant és una llengua en risc". Com sempre, tot és qüestió de mesura: "La llengua ha de ser porosa i acceptar manlleus i interferències, perquè és com funcionen les llengües, però també potenciar exemples de creació lèxica, de terminologia i expressions basades en recursos genuïns. Es poden potenciar exemples de creativitat lingüística en català, com fa La Competència, i no perseguir tiktokers", concreta Flors Mas. "El problema [amb el castellà] és que la hibridació és unidireccional i desproporcionada", apunta Massaguer.
Flors Mas descarta que el coolímetre del català tingui un impacte rellevant en els usos: "Jo tendeixo a pensar que els aspectes estructurals, com la demografia, les possibilitats de socialització que t’ofereixen les llengües o la necessitat que tens de saber-les, tot això pesa més que les qüestions ideològiques o alguns arguments que són la racionalització de certes pràctiques. Ningú diu que no es parla castellà perquè existeix la RAE. De vegades aquests discursos circulen més sobre les llengües minoritzades perquè s’entén que haurien d’estar en el seu reducte d’ús i no intentar conquerir certa hegemonia social", sentencia el professor.
The Tyets és el camí
Hi ha una cosa clara: "Mai influiràs sobre els usos lingüístics dels joves amb productes centrats en la llengua: la llengua ha de ser el vehicle amb què es fan coses que interessen als joves. Per això hi ha d’haver de tot, en català: reality shows, programes de cites, reggaeton... Si no ofereixes en català el que triomfa entre els joves, ho consumiran en castellà o en anglès", diu Mas Craviotto. "Ara paguem haver tancat el 3XL", critica Massaguer. Així doncs, d'una banda defensen que cal generalitzar referents lingüístics que fan servir el català de manera desacomplexada, informal i irreverent, camí que ha encetat el 3Cat amb nous programes i creadors de contingut. "I no hem de carregar-los el pes de salvar el català o amb la responsabilitat de reconduir els usos lingüístics de qui els segueix", avisa Mas Craviotto, perquè "el català que parlen aquests referents és un reflex de la situació sociolingüística actual". De l’altra, cal generar espais en què el català sigui la llengua de socialització entre iguals, amb gent amb qui tenim afinitats. "És més difícil ser bro en català, per falta d’aquests referents. S'han de crear. Perquè, com a jove, el que vols és estar integrat en el teu entorn i si perceps que el català no és prou guai, potser ets vist com un perfil massa acadèmic o potser es relaciona amb un tipus d’oci més normatiu, això és una càrrega que una part de joves catalanoparlants no volen portar", apunta Massaguer. Cal que el català s’associï amb activitats i productes atractius, tant en l’entorn audiovisual i cultural com en la vida quotidiana. L'èxit de la música urbana actual, de Mushkaa a The Tyets, ho està demostrant.
![Dues noies, de la generació Z](data:image/svg+xml,%3Csvg xmlns="http://www.w3.org/2000/svg" viewBox="0 0 16 9"%3E%3C/svg%3E)
