El cineasta Jean-Luc Godard (1930-2022) serà el gran protagonista de la programació de la Virreina Centre de la Imatge de Barcelona. L'espai de la Rambla li dedicarà una exposició del 28 de març al 4 d'octubre, comissariada per Manuel Asín, coordinador de l'àrea de cinema del Círculo de Bellas Artes de Madrid i, entre 2021 i 2025, director artístic del festival Punto de Vista de Pamplona. Asín basteix la mostra amb material inèdit, quaderns de rodatge, enregistraments, fotografies i pintures que formen part de l'arxiu personal del director d'Al final de l'escapada i El menyspreu, obres mestres del cinema i representants rellevants de la Nouvelle Vague. Per aplegar i triar el material expositiu, el comissari ha comptat amb el suport de l'entorn personal i professional de Godard, així com de diversos col·leccionistes.

El mateix dia que es va aconseguir ajornar el desnonament de la Casa Orsola amb una gran mobilització civil, es va publicar un nou episodi del programa de 3cat La turra dedicat a les classes socials. Al costat de la presentadora del programa, Alba Riera, s'hi van asseure el creador de contingut Àlex Tous, l'escriptora i actriu Juana Dolores –que va envestir contra la família Tous–, l'investigador predoctoral de filosofia Adrià Porta i el professor de filosofia Ferran Caballero.

Albert Pla (Sabadell, 1966) torna a fer un concert amb banda i el públic a peu dret. Serà el dissabte 7 a la Sala Apolo amb el seu nou grup, la Surprise Band. En la seva faceta com a actor, participa en la sèrie La mesías, dels Javis, que s'estrenarà a Movistar+ l'11 d'octubre.

A la Setmana del Llibre en Català han recitat avui mateix els poetes Lluís Calvo i Enric Casasses, dimarts passat es va presentar la primera antologia de poesia catalana feminista actual amb poetes com Mireia Calafell i Blanca Llum Vidal, i el diumenge 10 s'hi van poder escoltar Maria Isern, Pau Vadell i Andreu Gomila. Cap amb tanta expectació com l'acte de Juana Dolores d'aquest dijous. Amb gent dempeus al voltant de l'escenari, però cadires lliures entre els assistents i uns quants flaixos, fins i tot ella ho ha trobat desmesurat. Un cop ha acabat de recitar i ha començat el torn de preguntes, ha demanat que no li fessin més fotos. "No soc Beyoncé, soc una escriptora catalana insignificant que publica llibres en català, que ho fa més insignificant encara", ha dit cap als fotògrafs.

Després d'unes setmanes a primera línia d'actualitat –primer per l'entrevista incendiària amb Xavier Graset, després pel conflicte amb l'Antic Teatre–, Juana Dolores Romero Casanova ha arribat aquest dijous al Festival Grec amb les entrades exhaurides i llista d'espera. L'artista ha estrenat Hit me if I'm pretty o la princesa moderna, un espectacle fet en coproducció entre el Grec, l'Antic Teatre i el Temporada Alta que va poder-se veure al festival gironí la tardor passada i que encara no havia arribat a Barcelona. Si bé l'essència del muntatge es manté respecte a la versió que va presentar a Girona, Juana Dolores n'ha retallat la durada, no es menja un retrat de la infanta Elionor i al tram final de la peça hi ha incorporat els maltractaments que va patir per part d'una exparella. Aquesta violència queda plasmada a través de la lectura d'una declaració policial, escrita en tercera persona.

En la presentació dins el Festival Grec del seu nou espectacle, Hit me if I'm pretty o la princesa moderna, l'artista Juana Dolores va aprofitar l'aparador per ventilar les seves desavinences amb els productors del seu segon espectacle, l'Antic Teatre de Barcelona, on, paradoxalment, aquest dijous comença quatre setmanes de funcions fins al 6 d'agost en compliment d'un pacte signat entre advocats. Fins aquí ha arribat la mala maror, fins al punt que ha calgut signar un acord legal en què Juana Dolores es compromet a fer aquestes funcions (perquè si no l'Antic Teatre no rep la subvenció i no pot recuperar uns diners que ja s'ha gastat en la creació de la peça), però, a canvi, exigeix a la directora artística de la sala, Semolina Tomic, i la productora en cap de l'Antic Teatre que no apareguin a les funcions que es fan dins el seu propi teatre durant el Grec. És un cas de desentès insòlit en l'escena catalana, poc donada a airejar conflictes personals i artístics. Ara l'Antic Teatre ha volgut desmentir Juana Dolores a través d'un comunicat penjat a la seva web on fa públics els números del muntatge.

Comença el Festival Grec a Barcelona: el 29 de juny arrenquen 30 nits d'arts escèniques en les quals es podran veure 88 espectacles repartits en 43 espais de la ciutat. El festí és desbordant, de manera que hem demanat a deu persones vinculades al món del teatre que ens facin la seva recomanació particular. La inauguració serà doble: l'oficial amb el circ dels australians Gravity & Other Myths, que actuaran acompanyats del Cor de Noies de l'Orfeó Català (dijous 29 de juny al Teatre Grec), i la més massiva, l'actuació gratuïta de l'equilibrista Rachid Ouramdane creuant el cel del passeig de Gràcia (diumenge 2 de juliol a les 19 h). Aquests són els altres espectacles que tenen assenyalats aquestes deu personalitats:

Fa uns dies l’ARA publicava un article titulat "Els editors fitxen els autors en funció dels seus seguidors?" La peça venia motivada, en bona part, pel naixement d’un nou segell editorial, Brunzits, dirigit per la comunicadora Juliana Canet i pertanyent a l’editorial Columna. Brunzits s’ha estrenat amb Fusta i resina, la primera novel·la d’Ofèlia Carbonell, una de les quatre potes del podcast Gent de merda i articulista habitual a la revista Núvol. L’aparició d’aquest segell, que posa l’èmfasi en els autors i lectors joves, va provocar un enfilall de crítiques per part de la creadora Juana Dolores, que, a banda de menystenir la figura de Carbonell, va parlar d’intrusió en l’àmbit literari i va carregar contra els segells que, al seu parer, paguen "qualsevol tertulià mediocre" perquè escrigui "qualsevol merda".

He après una paraula que no coneixia, ultracrepidià, que es refereix a una persona que dona la seva opinió sense saber ben bé del que està parlant. Els ultracrepidians corregeixen a qui sap més sobre un tema i menystenen els valors dels altres per poder destacar. La causa d'aquest "cunyadisme" és un biaix cognitiu conegut com a efecte Dunning-Kruger, segons el qual les persones que tenen menys coneixements i capacitats tendeixen a sobreestimar aquests mateixos coneixements i capacitats. El resultat és que els ultracrepidians no només donen la seva opinió a qui no la demana, sinó que els agrada fer passar els altres com uns ignorants i imposar la pròpia percepció com l'única realitat possible.

El Festival Grec ha coproduït cinc espectacles que es poden aixoplugar sota l'etiqueta 'nova creació' o 'creació contemporània'. Són projectes que estan en la recta final de la seva creació i per als quals el Grec suposa una plataforma de llançament molt important. Dels consolidats La Veronal amb l'experiment de fer una obra per a adolescents al primer espectacle dels Señor Serrano parlant amb una intel·ligència artificial.

Després de desitjar que li caigués "un meteorit" a Xavier Trias i que, efectivament, el meteorit aparegués en forma de pacte PSC-comuns-PP, aquest dimarts Juana Dolores, com un oracle, ha donat el seu parer sobre la investidura del nou alcalde, Jaume Collboni: "No estaré contenta fins a la victòria del moviment socialista, no del PSC, que de socialistes no en tenen res, són la dreta espanyola".

Fa unes setmanes el periodista Xavier Graset va entrevistar a TV3 ni més ni menys que el Centre de l'Univers en persona. Va anar al programa a vendre un llibret de poemes. Amb un llenguatge a mig camí entre el narcisisme i la grolleria, el Centre de l'Univers va desitjar que li caigués un meteorit al "puto viejo" de Trias. Tenint en compte que es tractava d'un delicte d'odi perfectament tipificat a l'article 510 del Codi Penal, el sistema podria haver actuat d'ofici a través de la Fiscalia (de fet, encara ho podria fer avui mateix). Però el sistema sap instintivament qui són els seus, i qui no. Gràcies a una decisió personal de Feijóo materialitzada per Daniel Sirera, i amb la imprescindible col·laboració dels comuns, Jaume Collboni és avui alcalde de Barcelona. El Centre de l'Univers forma part del sistema, i per això el sistema ha fet realitat el seu somni del meteorit. A través de tots els tentacles de l'Estat, el sistema s'inventà un dia comptes corrents de Xavier Trias a Suïssa, l'altre va llogar Manuel Valls per boicotejar Ernest Maragall i dissabte passat, finalment, creà la llefiscosa, sòrdida aliança, PP-Comuns-PSC.

Tot i tenir un Gaudí per Catalunya Über Alles! (2011) i una filmografia abundant i diversa, a Vicky Peña (Barcelona, 1954) se l'ha reconegut molt més com a actriu de teatre que de cinema. El seu nomenament recent com a membre d'honor de l'Acadèmia del Cinema Català convida a repassar una carrera notable davant de les càmeres de directors com Vicente Aranda, Jaime Camino, Pilar Miró, Mario Camus, Ventura Pons i Montxo Armendáriz. Només té una espina clavada: “M'hauria encantat treballar amb Fernando Fernán Gómez en una pel·lícula dirigida o interpretada per ell. Era una persona d'una envergadura ètica, artística i social impressionant, admirable com a actor, director, poeta i fins i tot com a acadèmic de la llengua”.

El 28-M va ser una nit mogudeta a can TV3. Com ja han fet ressò un bon nombre de notícies, l’artista i escriptora Juana Dolores va assistir al programa Més 3/24 presentat per Xavier Graset. La publicació del seu llibre va passar ràpidament a un segon terme, quan, de bon començament, l’autora va mostrar la seva gran indignació sobre el triomf a les urnes de Xavier Trias a l’alcaldia de Barcelona. Un fet que la va portar a denunciar el pes que exerceix la burgesia catalana sobre les institucions i a acusar la televisió pública de Catalunya de no mostrar-se prou crítica i independent envers els poders fàctics. Davant del cabreig de la convidada –i possiblement de no trobar una taula de salvament més eloqüent–, Graset va deixar anar: “Clar, si tot ho fem malament, si tot està cagat i pixat, què fem?”, “Pues venir aquí i cagarse en todo como hago yo. Vosaltres no podeu fer res, perquè porteu corbata.” Va dir ella, seguit de la resposta del presentador: “Ja… bueno, jo porto corbata perquè estic gras i així no se’m veu la panxa, però soc igual amb corbata que sense corbata.”

“He vingut aquí a cagar-me en tot”. Juana Dolores va deixar ahir Xavier Graset mut durant l’entrevista que van fer al Més 324. L’escriptora, actriu i poeta catalana va protagonitzar una de les entrevistes més tenses i incòmodes quan va criticar de manera severa els resultats de les eleccions del passat 28-M i, específicament, la cobertura que n’ha fet TV3.

Dilluns a la nit, en el tram final del Més 324, Xavier Graset entrevistava l’escriptora i actriu Juana Dolores per la publicació del seu llibre Rèquiem català. Graset el presentava com “un artefacte polític i artístic" que, pocs segons després, tindria unes conseqüències explosives. “Què tal?”, li va demanar innocentment Graset a la convidada. “Després d’ahir, què vols que et digui? La veritat o la mentida? Estranya, per ser a la televisió pública que valida Junts i que valida Trias”. Va ser l’inici de múltiples atzagaiades contra TV3, Xavier Trias, el periodisme i el poder. Va retreure que li haguessin anul·lat una entrevista anterior, va desitjar que caiguessin meteorits sobre un parell de persones, va lamentar l’ostracisme a què l’havien condemnat els crítics, es va plànyer de l’apatia social i política i va comminar a desmuntar la catalanitat institucional orquestrada per les classes dominants. També va qüestionar Graset i el sou que cobrava: “Jo no entenc com un presentador de TV3 no els hi diu als polítics que s'espavilin, perquè és un pati d’escola! Per què no els hi dius als teus tertulians, que no sé si els esculls o te’ls imposen...?” Graset va aguantar el xàfec amb calma, va intentar debades evitar que fes servir l’insult i va procurar dialogar-hi sense mostrar neguit ni enfadar-se. “Estem sotmesos a un control...”, va argumentar el periodista. “¡Sáltatelo como yo lo estoy haciendo ahora! ¡Saltároslo! ¡No me expliques vuestra vida!” “Què més? Perquè si tot ho fem malament i tot està cagat i pixat...”, li va dir Graset. “Doncs venir aquí a cagarse en todo”, rematava l’escriptora. Amb el seu míting abrandat, Juana Dolores no només assenyalava els poders fàctics sinó que també va delatar, potser menys conscientment, la confusió i les fragilitats actuals de les esquerres. Graset li va continuar parlant del llibre. La seva aparent tranquil·litat va aïllar l’arrogància i bel·ligerància de l’escriptora deixant que aquella intervenció quedés com un acte individual i irreverent i no com la consumació d’una provocació. El presentador la va convidar, amb un somriure indulgent, a llegir un poema. Juana Dolores ho va fer amb intensitat i de manera impecable. Després d’aquella arenga, el significat del poema guanyava vigor. Graset semblava escoltar-la amb calma. El poema es va fer llarguíssim. Després, va acomiadar cordialment l’escriptora i el plató va quedar en penombra. Va ser el final d’aquella performance improvisada, valenta i disruptiva. Juana Dolores es va aixecar de la cadira, va buscar l’encaixada amb el presentador i va marxar. El periodista es va quedar sol assegut a la cadira. El final va tenir alguna cosa de poètica. Potser alguns espectadors se’n van anar a dormir pensant que l’autora havia sacsejat la seva consciència. D’altres, amb la sensació divertida d’haver vist un espectacle inaudit que no s’esperaven. Però, sens dubte, tots vam ser testimonis d’un acte promocional del llibre molt econòmic i terriblement eficaç.

"Qui recuperarà l'espasa i l'escut d'aquest país?", es pregunta Juana Dolores Romero Casanova (el Prat de Llobregat, 1992) al seu segon llibre, Rèquiem català. I si una nació desfilant per una catifa vermella, publicat per Edicions Poncianes. La poeta, actriu i dramaturga hi invoca l'ànima catalana amb la voluntat de renovar-la: cal deixar enrere el victimisme i abraçar el poder transformador de la creació artística. En un dels textos afirma que som un "poble de pobles" "dissortat / per / falta / de / valors sentimentals / coses boniques". La Moreneta és una d'elles.

El Festival Temporada Alta va acollir aquest divendres l’estrena absoluta de Hit me if I'm pretty, el nou projecte de l’actriu, directora i dramaturga Juana Dolores. L’obra és una espècie de decàleg d’assajos performatius, crítics i provocadors, sobre el poder de la dona que s’assumeix a si mateixa com a objecte del desig violent masculí. Fins pocs dies abans de la representació, però, el festival gironí, coproductor de l'espectacle, desconeixia els detalls de la proposta, ja que, fins a últim moment, ha estat subjecta a processos de transformació i provatures. I potser, després de la primera representació, seguirà evolucionant, perquè, tot i que no es va presentar un work in progress inacabat, l’acció assagística que planteja és naturalment oberta i alterable.