El sector crític de l'ANC mou fitxa. Després del rebuig dels socis a impulsar una candidatura electoral a les eleccions passades i que la nova direcció comandada per Lluís Llach vulgui tancar la porta definitivament, mitjançant una reforma dels estatuts, a la possibilitat de presentar batalla al Parlament, el corrent dissident ja prepara la creació d'un nou partit fora de l'entitat. La presentació d'aquesta plataforma, Dempeus per la Independència, tindrà lloc el pròxim 5 de juny a Barcelona, amb la voluntat de posar-se a treballar ja per configurar una llista per al 2028.

Lluís Llach ha dit prou. La direcció de l'ANC va aprovar l'últim dissabte d'abril en un ple extraordinari la modificació parcial dels estatuts i el reglament de règim intern de l’entitat per impedir que el sector crític imposi les seves tesis i continuï posant bastons a les rodes. La reforma, que hauran de validar els socis en una assemblea general extraordinària al juny, afecta algunes de les qüestions que han fet trontollar l'entitat durant els últims mandats. Tant és així que una catorzena de secretaris del corrent crític han impugnat el procés de reforma dels estatuts perquè argumenten que l'ha activat el comitè permanent sense l'aval del secretariat nacional. La direcció rebat que, per iniciar el procés, no cal el 65% dels vots dels secretaris.

Les eleccions al Parlament no són les úniques que se celebren durant el mes de maig. Quatre dies després, l'ANC també celebrarà comicis en una consulta que s'allargarà fins al 18 de maig. Unes eleccions que seran cabdals per determinar el rumb de l'entitat després de la tempesta per la llista cívica. Dissabte de la setmana passada, en una votació molt ajustada, els contraris a presentar candidatura a les eleccions s'imposaven per menys d'un centenar de vots als partidaris de fer el salt al Parlament, amb la direcció liderada per Dolors Feliu al capdavant. I tot i que el resultat partia l'entitat per la meitat, tots dos sectors respiraven alleugerits. Els primers, per mantenir el caràcter transversal i mobilitzador de l'Assemblea fora de la lluita partidista. El segons, per no haver de triar candidats i recollir les 60.000 signatures necessàries en només tres setmanes a causa de l'avançament electoral.

L'ANC no competirà pel quart espai independentista. Els socis de l'entitat han rebutjat presentar batalla al Parlament. Ho han fet, però, per un estret marge. El 49,4% dels associats han votat en contra de la llista cívica mentre que un 48,1% han avalat la proposta de teixir una candidatura a les eleccions del 12 de març. Així, el no ha rebut 3.758 vots i el sí 3.660 vots: una diferència, doncs, de només 98 vots. De fet, 181 socis (2,3%) dels 7.599 que hi han participat han votat en blanc i podrien haver capgirat uns resultats que posen de manifest fins a quin punt l'Assemblea està dividida internament per la qüestió.

L'avançament de les eleccions ha agafat amb el peu canviat el quart espai independentista. Els diferents projectes que es postulen per aconseguir el votant independentista desencisat amb la paràlisi del Procés confiaven tenir més temps per preparar una alternativa electoral. Però l'anunci del president Pere Aragonès d'avançar les eleccions al 12 de maig ha alterat els seus plans. La llista cívica de l'ANC, l'Aliança Catalana de Sílvia Orriols i Alhora, la nova formació que abanderen Clara Ponsatí i Jordi Graupera, són els principals damnificats.

El sector de l'ANC contrari a la llista cívica no dona treva a la direcció i ara exigeix que s'aturi la consulta que s'està fent aquests dies entre els socis per validar si cal presentar candidatura a les eleccions al Parlament. Un grup de catorze membres de l'entitat, entre les quals hi ha ex secretaris nacionals o l'exvicepresident Jordi Pesarrodona, han presentat una denúncia a la direcció i al comitè deontològic en què impugnen la consulta i demanen que s’aturi i s’invalidi tot el procés de votació. El motiu? Les greus irregularitats que asseguren que s'hi estan produint.

Ha començat la lluita per un possible quart espai independentista, més enllà d'ERC, Junts i la CUP. El tret de sortida ha estat aquesta setmana l'anunci de la proposta política Alhora per part de Clara Ponsatí i Jordi Graupera. Al seu projecte s'hi podria sumar la llista cívica de l'ANC, tot i que els socis de l'entitat encara voten si la volen tirar endavant en una consulta que s'acaba el 14 de març. I encara hi pot haver més candidatures que competeixin pel vot independentista, però des de l'extrema dreta: no ho han oficialitzat ni Aliança Catalana ni el Front Nacional de Catalunya –si bé aquest últim ja es va presentar en les eleccions catalanes del 14F i sosté que repetirà l'any que ve. Amb tot aquest panorama, què està en joc en la cursa independentista? Què vol Alhora?

El sector de l'ANC contrari a presentar una llista cívica a les pròximes eleccions al Parlament de Catalunya mou fitxa. En plena votació entre els socis de l'entitat per decidir si l'Assemblea ha d'impulsar una agrupació d'electors als pròxims comicis catalans, el cantautor Lluís Llach, que va signar el manifest contra la llista cívica, ha anunciat en una entrevista a El Punt Avui que es presentarà al secretariat de l'ANC per "sacsejar" l'entitat. De fet, no descarta optar a la presidència i substituir Dolors Feliu a les eleccions que tindran lloc abans de l'estiu per "reestructurar, renovar i redinamitzar" l'organització. Si bé ha manifestat que ara per ara no es veu com la persona "ideal" per ser-ne president, podria optar-hi si cal "una reina mare".

El debat sobre la llista cívica ha sacsejat internament l'Assemblea Nacional Catalana (ANC), una entitat dividida ara mateix en dos bàndols. Els qui defensen que cal continuar pressionant els partits independentistes, com ha fet l'entitat des que es va fundar el 2012, i els qui aposten per competir-hi a les institucions davant la paràlisi del Procés. Els primers s'han unit en un manifest on insten a votar no i denuncien que la llista vulnera els estatuts i posa en risc la transversalitat de l'entitat. Els segons, comandats per una direcció convençuda que cal fer el salt al Parlament, defensen que només compleixen el full de ruta i han fet una vuitantena de xerrades arreu del país per convèncer els indecisos en la consulta que es va iniciar dijous a la mitjanit i que s'acabarà el 14 de març.

A les portes que s'obrin les votacions aquesta mitjanit, la presidenta, Dolors Feliu, i el coordinador de la Comissió d'Estratègia i Discurs, Uriel Bertran, han aprofitat l'acte central a Barcelona per reivindicar la necessitat que la llista cívica tiri endavant per fer efectiva la DUI. "Votar perquè no guanyi l’Illa no és l’1-O", ha etzibat Bertran per assenyalar que l'independentisme no pot continuar votant "amb una pinça al nas" o "quedant-se a casa", com ha passat en les darreres conteses electorals. "No us fiqueu en política ens diuen, però no vam néixer per fer la Diada, sinó per fer la independència", ha afegit. Així, ha avisat què pensen fer si de la llista cívica depèn la investidura del proper president de la Generalitat. "El dia que s'investeixi el president es declararà la DUI", ha sentencia Bertran.

"Participar de l’activisme independentista, honest i transversal, que vol encarnar l’assemblea és un privilegi i ha estat un honor". Amb aquestes paraules, la tresorera de l'ANC, Ada Ferrer, ha informat a la resta del secretariat que renuncia al seu càrrec després de comunicar-ho a la presidenta, Dolors Feliu i al comitè permanent, segons ha pogut saber l'ARA. La prestigiosa economista, però, ha desvinculat la seva sortida del debat intern que hi ha al voltant de la llista cívica. Aquest diari ha rectificat la informació que vinculava les dues coses, com li havien transmès diverses fonts consultades.

Joan Mollà (1946) participava dijous en un dels pocs debats on els partidaris i els contraris de la llista cívica de l'ANC confrontaven les seves posicions. No és l'únic col·loqui en què aquest veterà soci de l'ANC ha participat. El 10 de febrer va ser a Girona i aquest divendres a l'Escala. Ho feia per defensar el sí. I és que aquest santsenc de 78 anys ha tingut un paper clau en l'elaboració de la llista cívica. Ell va ser el precursor de presentar batalla al Parlament. Quan l'Assemblea encara apostava per pressionar i després fiscalitzar els partits, Mollà, a través de la territorial de Sants-Montjuïc, va presentar una esmena a la totalitat al full de ruta del 2021 on apostava per trencar amb ERC, Junts i la CUP.

La proposta de l'ANC d'impulsar una llista cívica segueix aixecant passions molt divergents entre els seus socis, com s'ha vist aquest dijous en un dels pocs debats amb un ponent a favor de la llista cívica i un altre en contra. Tot i que el col·loqui era organitzat per la territorial de Sants-Montjuïc, l'única que públicament s'ha mostrat a favor de presentar batalla al Parlament, Joan Carles Manzanero, exsecretari i portaveu del col·lectiu crític Indesinenter, no ha jugat fora de casa com temia. Nombrosos assistents han mostrat els seus dubtes a presentar llista.

La llista cívica de l'ANC se segueix cobrant víctimes. Dos dels cinc membres del comitè deontològic de l'entitat han presentat la dimissió, segons ha pogut saber l'ARA. Es tracta de Sebastià Sardiné i Xavier Rigau, que han decidit deixar l'òrgan independent que dirimeix els conflictes que es produeixen en el si de l'entitat pel seu desacord amb concórrer a les pròximes eleccions catalanes. El darrer a plegar ha estat Sardiné, que va anunciar la seva sortida no fa ni una setmana.

La guerra oberta entre el sector que s'oposa a la llista cívica i la direcció de l'ANC s'ha traslladat aquest dimecres a la seu de l'entitat. Els socis contraris a presentar candidatura a les pròximes eleccions catalanes havien convocat una roda de premsa per presentar el seu manifest. Ho van fer sense demanar autorització a la direcció, que els ha impedit accedir-hi, com ja els va notificar quan van rebre la sol·licitud, que va arribar més tard de la convocatòria de premsa.

Des de la seva fundació el 2011, cap debat havia sacsejat tant internament l'ANC com el d'impulsar una candidatura a les pròximes eleccions catalanes. La llista cívica que promou la direcció encapçalada per Dolors Feliu ha tensat el govern de l'entitat, que ja va veure com dimitien tretze secretaris (quatre ja ho havien fet abans) i com renunciava el vicepresident Jordi Pessarrodona per la voluntat de la cúpula d'impulsar el grup de treball per començar a promoure el projecte.

"Garantir que la cadena de comandament del cos dels Mossos d'Esquadra sigui lleial al govern, conscient i disposada a aplicar el que se li ordeni des del govern català". D'aquesta manera l'ANC vol fer efectiva la DUI si els socis avalen en la consulta que es farà al març presentar batalla a les pròximes eleccions al Parlament. L'aixecament de la declaració d'independència del 27 d'octubre del 2017 ha d'anar acompanyada, segons els impulsors de la llista cívica, amb una "mobilització sostinguda per fer evident davant el món la pèrdua del control del territori per part de l'estat espanyol".

L'ANC és l'únic actor dins l'independentisme que segueix reclamant reactivar la declaració d'independència de l'any 2017 i així ho vol reflectir en la futura llista cívica que prepara per a les pròximes eleccions catalanes. L'entitat es reunirà dissabte per posar la primera pedra d'aquesta candidatura i establir les bases del seu programa: l'Assemblea vol convertir els propers comicis en plebiscitaris, com ja va fer Junts pel Sí el 2015, i bloquejar el Parlament i repetir eleccions, si cal, si les forces independentistes no es comprometen a aixecar la DUI, segons ha pogut saber l'ARA.

"La independència no es fa només desitjant-la molt fort". El president de la Generalitat, Pere Aragonès, ha respost així a l'ANC un dia després de la Diada, en què l'entitat va reclamar circumscriure la negociació amb el PSOE a la independència i que el Parlament aixequi la declaració unilateral del 2017. "No és una qüestió de proclamar-la i prou [...]. Podem sortir al balcó 15 vegades. La qüestió és com es fa efectiva i cal reconeixement internacional", ha dit en una entrevista a Catalunya Ràdio. "Una DUI no serviria de res ara mateix si no va acompanyada d'un reconeixement internacional", ha reblat. El mateix argument ha utilitzat la portaveu del Govern, Patrícia Plaja, en roda de premsa després del consell executiu: "El Govern aposta per la via de la negociació per assolir un referèndum acordat amb reconeixement internacional perquè les coses es puguin fer bé". La contrarèplica de la presidenta de l'Assemblea, Dolors Feliu, no ha trigat a arribar. "El reconeixement internacional vindrà quan Catalunya es reconegui", ha dit, entrevistada a Ràdio 4 i Rac 1.

La llista cívica que planteja l'ANC de cara a les pròximes eleccions al Parlament ha sacsejat internament l'entitat. Les quinze dimissions al secretariat i la sortida de Jordi Pesarrodona de la vicepresidència, i aquesta mateixa setmana del secretariat, demostren fins a quin punt aquesta qüestió divideix la direcció de l'Assemblea. Com era d'esperar, doncs, la confecció d'una quarta candidatura independentista s'ha debatut a la Conferència Nacional del Moviment Civil Independentista, que sota la tutela de l'ANC ha aplegat una seixantena d'entitats aquest cap de setmana a la UPC de Barcelona. Aquesta conferència és l'avantsala del futur Pacte Nacional per la Independència de la Societat Civil.