Kamala Harris té un problema. Tot i haver agrupat els demòcrates al seu darrere, encara és interpel·lada per manifestants que volen acabar amb el suport dels Estats Units a la guerra d'Israel a Gaza. Molts d'aquests activistes volen que aprovi un embargament d'armes contra l'estat jueu. El seu assessor en cap de política exterior, Phil Gordon, ho ha descartat. Però un rebuig rotund corre el risc d'alienar els progressistes d'estats clau com Michigan i provocar un enfrontament desagradable a la convenció demòcrata d'aquesta setmana.

El secretari d'Estat dels Estats Units, Antony Blinken, ha explicat des de l'Institut Politècnic de Kíiv el pla dels Estats Units per aconseguir que Ucraïna pugui "mantenir-se pel seu propi peu militarment, econòmicament i democràticament". Dins del camp de la defensa militar, Blinken ha remarcat la necessitat d'atreure més inversions privades per aconseguir no només que Ucraïna tingui una indústria de defensa suficient per garantir la seva seguretat, sinó també per "convertir-se en un exportador de defensa en armes i entrenament [militar]". El discurs del secretari d'Estat nord-americà concorda amb el missatge que fa temps que Washington repeteix sobre la necessitat d'ajudar Kíiv perquè sigui més autosuficient davant d'una guerra contra Rússia que ja es preveu llarga.

Ha estat un dia de símbols a l'Assemblea General de l'ONU. Un d'aquests símbols ha estat la votació històrica d'una resolució que anima el Consell de Seguretat a reconsiderar l'admissió de Palestina com a estat membre de ple dret. L’enuig de la majoria dels països (143) amb Israel i els Estats Units –que eren, de fet, els destinataris de la resolució, ja que són ells els que ho veten una vegada i una altra al Consell de Seguretat– és cada cop més evident. Els vots dels Estats Units i Israel van ser dos dels nou vots en contra, però també s’hi ha de sumar l’Argentina, amb un Milei totalment alineat amb el govern de Benjamin Netanyahu, Txèquia, Hongria, Micronèsia, Nauru, Palau i Papua Nova Guinea.

Quan aquest dimecres el president Joe Biden signava el paquet d'ajuda per a Israel, Ucraïna i els aliats de l'Indo-Pacífic, el secretari d'Estat nord-americà, Antony Blinken, viatjava a la Xina per reunir-se amb Xi Jinping i els alts càrrecs de Pequín per parlar sobre les relacions entre les dues potències. Encara que bona part del protagonisme se l'ha emportat l'ajuda per a Kíiv, els 8.000 milions per als aliats de l'Indo-Pacífic, entre els quals s'inclou Taiwan, formen part de l'estratègia de reforç militar que fa temps que els EUA estan desplegant a la regió. Washington amb la mà esquerra esperona les polítiques de contenció al creixement de la Xina, mentre amb la dreta intenta tenir una bona relació amb el gegant asiàtic, que se sent acorralat amb aquest desplegament.

Israel ha escoltat l'advertència del president Joe Biden que si no rebaixava la seva brutal ofensiva sobre Gaza hi hauria conseqüències. Poques hores després de la trucada entre el líder nord-americà i el primer ministre israelià Benjamin Netanyahu, que ha suposat un punt d'inflexió en les seves relacions, la Casa Blanca anunciava que l'estat hebreu obriria noves vies per a l'entrada d'ajuda humanitària. El divendres a la matinada, el gabinet de guerra israelià ho confirmava. Tot i que els EUA ho celebren, el secretari d'estat nord-americà Antony Blinken ja ha avisat que no creuen que la mesura sigui suficient per complir amb les exigències per millorar la situació humanitària. Washington no afluixarà tan ràpidament la pressió sobre Tel-Aviv.

El secretari d'Estat nord-americà, Antony Blinken, creu que "Israel ha aconseguit un progrés significatiu" en el seu objectiu d'eliminar l'amenaça de Hamàs "a mesura que la campanya d'Israel passa a una fase d'intensitat més baixa al nord de Gaza i a mesura que les Forces de Defensa d'Israel hi redueixen les seves forces".

Per primera vegada des que Rússia va envair Ucraïna, el president Volodímir Zelenski intervindrà dimarts de manera presencial a l’Assemblea General de les Nacions Unides. El mandatari busca renovar el seu suport internacional en un moment de qüestionament de la contraofensiva, que avança a un ritme més lent del que s'esperava després de 19 mesos d'hostilitats.

El secretari d'Estat dels Estats Units, Antony Blinken, ha arribat aquest diumenge a la Xina, en un moment d'alta tensió entre els dos països, per intentar refer els canals de comunicació. Blinken ha emfatitzat des de Pequín la importància de la diplomàcia i ha convidat el seu homòleg xinès, Qin Gang, a visitar Washington. El conflicte a l'estret de Taiwan, el posicionament de la Xina al costat de Rússia davant la invasió d'Ucraïna i les malmeses relacions comercials han congelat els llaços entre Washington i Pequín. És tan greu el deteriorament de les relacions entre les dues potències que el sol fet que Blinken aterri a Pequín ja es considera un èxit.

La Xina està considerant enviar armes i munició a Rússia per a la guerra a Ucraïna, segons ha assegurat el secretari d'estat dels Estats Units, Antony Blinken, que ha alertat que això suposaria "un greu problema" per a les relacions bilaterals entre Washington i Pequín. "Fins ara hem vist que [empreses xineses] proporcionen suport no letal a Rússia per fer-lo servir a Ucraïna. La nostra preocupació ara es basa en el fet que estan considerant brindar suport letal, segons la informació que tenim", ha dit el cap de la diplomàcia nord-americana en una entrevista a la cadena CBS.