Luis Enrique Martínez, Ernesto Valverde i Joan Laporta han declarat aquest divendres com a testimonis en la instrucció del cas Negreira. Els dos exentrenadors del Barça han assegurat –per videotrucada– que desconeixien l'existència dels informes de l'exvicepresident del Comitè Tècnic d'Àrbitres (CTA) i del seu fill. Un servei que sí que li haurien ofert a Valverde a l'Athletic. En canvi, Joan Laporta –absolt del cas, ja que els actes del seu primer mandat (2003-2010) van prescriure– ha admès en seu judicial que van trobar aquests informes "de casualitat en unes caixes dins un fons d'armari", tal com ha revelat SER Catalunya. Tanmateix, només se'n van trobar alguns, perquè cada cinc o sis anys, segons ha dit el president culer, es destrueix part de la documentació que hi ha al club.

Sandro Rosell només ha declarat durant 15 minuts davant de la jutgessa, però ha estat prou temps per deixar el titular de la jornada judicial. "Amb Messi i Piqué al Barça no havíem de pagar a Negreira", ha sentenciat l'expresident blaugrana, segons Efe, en seu judicial. Ha estat un matí intens a la Ciutat de la Justícia de l'Hospitalet de Llobregat, per on també ha passat un altre expresident del Barça, Josep Maria Bartomeu, i Javier Enríquez Romero, el fill de José María Enríquez Negreira, l'exvicepresident del Comitè Tècnic d'Àrbitres (CTA). Entre pare i fill, el Barça va pagar un total de 7,3 milions d'euros entre el 2001 i el 2018.

Xavier Estrada Fernàndez va deixar definitivament l’arbitratge professional fa un any. Però és més conegut per ser un dels denunciants del cas Negreira. Ha decidit escriure un llibre per explicar-ho: La verdad del caso Negreira. Mi lucha contra la corrupción arbitral (La Esfera de los Libros). Per parlar-ne cita l’ARA a una adreça molt concreta de Barcelona: Pare Claret, 209. Només d’arribar, llança una pregunta al vol. "Sabeu per què us he citat aquí?"

Passaven uns minuts de les dotze del migdia quan el programa Què t'hi jugues feia pública una d'aquelles informacions destinades a donar la volta al món. Era el cas Negreira, els pagaments presumptament il·lícits per part del Barça a José María Enríquez Negreira, un dels vicepresidents del Comitè Tècnic d'Àrbitres (CTA), i el seu fill, Javier Enríquez Romero, mitjançant les societats Dasnil 95 SL, Nilsad SCP i Soccercam SL. Un total de 7,9 milions d'euros entre el 2001 i el 2018. Aleshores el cas estava en mans de la fiscalia, que posteriorment ho derivaria al jutjat d'instrucció número 1 de Barcelona. Un any després, estan imputats, a més de Negreira i el fill, els tres últims presidents del Barça: Josep Maria Bartomeu, Sandro Rosell i Joan Laporta.

Un dia després que el jutge l'imputés per suborn en el cas Negreira, Joan Laporta s'ha confessat "serè i fort". El president del Barça, que ha estat entrevistat aquest matí a Catalunya Ràdio, ha dit que sabia que era possible que li obrissin una investigació, però s'ha mostrat convençut que no prosperarà: "No hi estic d'acord i no té cap fonament [...]. No hi ha delicte de suborn ni delicte continuat", ha dit, atribuint la imputació al "madridisme sociològic".

Des que al mes de març la Fiscalia va interposar la querella pel cas Negreira, s'havien estat investigant tres delictes: el de corrupció esportiva, el de falsedat documental i el d'administració deslleial. Però el jutge instructor que porta el cas, Joaquín Aguirre, té la sospita que el de corrupció esportiva no el conduirà enlloc. No ha trobat cap prova que ho acrediti i, en l'intent de saber cap a on van anar a parar els 7,5 milions que durant 18 anys va estar pagant el Barça a les societats de José María Enríquez Negreira i al seu fill, Javi Enríquez, ha obert una nova línia d'investigació enfocada en el suborn.

Xavier Estrada Fernández, exàrbitre internacional, segueix ferm en el seu propòsit d’aixecar totes les catifes del Comitè Tècnic d'Àrbitres (CTA). El 24 de febrer del 2023 el lleidatà va posar una denúncia contra José María Enríquez Negreira i el seu fill als jutjats de Barcelona per saber fins on arribava la corrupció a dins de l’estament arbitral, i des de llavors ha sigut un mal de queixal per a tots els dirigents. El seu moviment va generar un gran malestar a la cúpula directiva, fins al punt que Luis Medina Cantalejo no va poder reprimir-se i el va qualificar de “rata que no arriba a hàmster”.

El jutjat d'instrucció número 1 de Barcelona ha comunicat que Javi Enríquez serà investigat per blanqueig de capitals des de l'any 2001. La justícia sospita que les activitats de José María Enríquez Negreira, vicepresident del Comitè Tècnic d'Àrbitres (CTA) des del 1994 fins al 2018, poden implicar també el seu fill, Javi Enríquez, i intentarà esbrinar quin paper desenvolupava i el seu grau d'implicació. Quan va saltar l'escàndol Negreira, Luis Medina Cantalejo, president del CTA, va posar en marxa una investigació interna per saber el grau d'implicació dels àrbitres de la Lliga professional amb la família Negreira. El CTA va prometre publicar tota la informació obtinguda, però avui dia, ni el mateix comitè ni la Reial Federació Espanyola de Futbol ha donat cap dada al respecte.

Dos mesos i dos dies després que esclatés el cas Negreira, Joan Laporta sortia a donar explicacions. El president del Barça s’excusava dient que, abans de parlar, volia tenir coneixement de causa i que s’esperava a tenir els informes que havien d'elaborar l’equip de compliance i un despatx extern. Una manera de donar més força a les seves paraules, que, d’altra banda, no s’han sortit del guió previst. Perquè, en el fons, Laporta ha vingut a dir el que ja ha dit el club anteriorment a través dels seus canals oficials: "que el Barça no ha comprat mai àrbitres ni ha tingut intenció de fer-ho".

El sumari del cas Negreira revela que Javier Enríquez, fill de l'exvicepresident del Comitè Tècnic d'Àrbitres (CTA) José María Enríquez Negreira, va percebre entre el 2016 i el 2019 una sèrie de transferències de cinc àrbitres en actiu: Alberola Rojas, David Medié i Jaime Latre (de Primera Divisió) i De la Fuente Ramos i Vicandi Garrido (Segona). Sumant totes les quantitats, els ingressos acreditats superen els 25.000 euros. Els noms propis que han sortit a la llum són la punta d’un iceberg incalculable, ja que la majoria de col·legiats que el contractaven feien el pagament en metàl·lic i, per tant, no deixaven rastre bancari. El concepte pel qual els col·legiats efectuaven aquests abonaments correspon a un coaching esportiu.

Primer va ser l'Agència Tributària i després la Policia Nacional, però ni els inspectors d'Hisenda ni el cos armat han pogut donar resposta a les dues principals incògnites que encara planen sobre el cas Negreira: per què el Barça va pagar 7,5 milions d'euros a l'exdirigent arbitral José María Enríquez Negreira entre el 2001 i 2018 i on van anar a parar aquests diners, tenint en compte que el seu patrimoni gairebé no es va veure incrementat i que les extraccions en efectiu eren gairebé diàries. Per intentar donar resposta a aquestes dues qüestions, la Policia Nacional va recomanar a la Fiscalia interrogar Joan Gaspart, que era el president del Barça quan van començar els pagaments; Joan Laporta, pel seu manteniment durant la seva primera etapa com a president, i Sandro Rosell, ja denunciat pel ministeri públic. En el cas dels dos primers, la policia aconsella prendre'ls declaració com a testimonis tenint en compte que la seva responsabilitat penal en els fets "estaria prescrita", pel temps que ha passat.

Abans que el cas Negreira arribés a mans del jutge, els primers que el van investigar van ser els funcionaris d'Hisenda. Van detectar que l'empresa de la qual era titular l'exàrbitre José María Enríquez Negreira, Dasnil 95, havia passat de facturar mig milió anual a quedar-se pràcticament sense ingressos. Era una investigació rutinària fins que van adonar-se que els diners arribaven majoritàriament del Barça, de manera continuada i al llarg dels anys. A més, el que va ser vicepresident del Comitè Tècnic d'Àrbitres (CTA), i que ara està delicat de salut, no va saber justificar les feines realitzades. És aquí quan s'engega tota la maquinària que ha conduït aquest afer cap als tribunals. Hisenda va sospitar des del principi que, darrere dels pagaments del Barça, hi havia l'interès d'influir en les decisions arbitrals. Ara bé, en el seu informe de conclusions, els funcionaris de l'Agència Tributària admetien que no en tenien "cap prova". Només, "indicis". Malgrat tot, la Fiscalia sosté en la seva denúncia que els diners, que es van convertir en una "autèntica remuneració" per a Negreira, eren per "afavorir" el Barça.

No, no vull treure importància al cas. Però, de vegades, sort en tenim de l'humor per poder tirar endavant. Sempre és una bona idea fer bromes de gairebé tot, especialment quan la realitat ens posa davant els nassos un munt d'escenes tragicòmiques, en què la indignació es barreja amb la burla. No puc evitar sentir-me així amb els informes d'Enríquez Negreira que s'han publicat i que vindrien a ser una prova per demostrar que, efectivament, l'exàrbitre i el seu fill sí que n'enviaven al Barça.

El cas Negreira és l’últim episodi. Però no deixa de ser un de tants. Ni el primer ni malauradament l’últim. Una pena. Un costum. La sensació que no hi ha un pam de net enlloc. El pagament de 7 milions d’euros que el Barça va fer en 17 anys a les empreses vinculades a l’exvicepresident del Comitè Tècnic d'Àrbitres (CTA) demostra que els mecanismes de control de la despesa fallen. I si van funcionar, tots els presidents i òrgans de control serien còmplices d’un fet, com a mínim, reprovable èticament. I veurem si alguna cosa més.

La pudor del cas Enríquez Negreira va escampant-se. Un cas convertit en una punyalada al barcelonisme. Podem mirar cap a una altra banda queixant-nos del moment en què surt o sospitant de qui ho ha filtrat, però siguem sincers, no canviarà res: el Barça s'haurà d'explicar bé, ja que el seu paper en aquest cas és ben dubtós. O és culpable d'un cas de corrupció del qual no ha aparegut cap prova, o li han aixecat la camisa. No és normal pagar aquestes xifres durant tants anys per una feina així. I menys, encarregant-la a la família de qui era vicepresident del Comitè Tècnic d'Àrbitres. Algú s'ha tornat a omplir les butxaques amb els diners de club. Vinga inflar factures. Anys i anys en què un munt de gent s'aprofita del club. La clau és saber qui, com i quan.