El vicepresident primer i ministre d'Economia, Comerç i Empresa, Carlos Cuerpo, juntament amb els seus homòlegs d'Alemanya, Itàlia, Àustria i Portugal han enviat una carta a la Comissió Europea sol·licitant la creació d'un nou impost sobre els beneficis de les empreses energètiques després de l'esclat de la guerra a l'Orient Mitjà, que està encarint el petroli, el gas i els carburants.

La Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC) admet que les companyies energètiques comercialitzadores de gas i electricitat no sempre actuen amb prou diligència per evitar les pràctiques que no són correctes de les seves forces de venda. De fet, la CNMC ha fet un informe sobre l'actuació comercial d'aquestes empreses en què recomana reforçar les mesures per evitar mètodes de venda abusius i equívocs.

Després d'una insòlita comissió d'hisenda que es va allargar fins a la una de la nit, el paquet fiscal del govern espanyol haurà de passar una última prova de foc al ple del Congrés dels Diputats d'aquest dijous. La votació es torna a presentar agònica, sobretot perquè les mesures fiscals que van prosperar aquest dilluns dilueixen molt la reforma fiscal que vol el govern. L'executiu de Pedro Sánchez, però, confia en poder reforça-la.

La possible permanència de l'impost extraordinari sobre les energètiques està aixecant polseguera. De fet, des de la posada en marxa d'aquest gravamen l'any 2022, en plena crisi de preus, la polèmica ha estat constant pel rebuig del sector, que fins i tot ha dut la batalla als tribunals (no només demana que s'anul·li el tribut, sinó que reclama la devolució del que s'ha pagat). Ara, però, torna a estar més viva que mai pel calendari. Aquest impost, com el que afecta el sector bancari, està en vigor fins a finals d'aquest 2024 (la liquidació d'aquest any es farà el 2025). Així doncs, a partir de l'1 de gener del 2025 tots dos tributs decauen. El govern espanyol, però, els vol fer permanents, com ja ha dit en anteriors ocasions i ha deixat plasmat al Pla Fiscal Estructural enviat a Brussel·les.

El ministeri d'Hisenda ha ingressat 2.859 milions d'euros pels gravàmens extraordinaris a la banca i les energètiques aquest 2024, segons ha informat en un comunicat aquest divendres. Es tracta d'una xifra lleugerament inferior a l'assolida el 2023, quan l'Estat va recaptar 2.908 milions per totes dues figures. Cal tenir en compte que la recaptació d'aquest 2024 és per l'exercici del 2023, mentre que l'any passat les empreses afectades van pagar per l'exercici del 2022, any en què van entrar en funcionament. Pel que fa a les entitats financeres, han pagat un total de 1.695 milions d'euros, mentre que les energètiques han abonat 1.164 milions.

La normalització dels preus energètics, en especial del gas, es nota en els resultats empresarials de les grans energètiques espanyoles dels primers tres mesos del 2024, que veuen com els beneficis extraordinaris registrats l'any 2022, el pitjor moment de la crisi energètica, però també del 2023, queden en un segon pla. Endesa n'és l'últim exemple.

Guerra oberta entre Iberdrola i Repsol. La principal elèctrica de l'Estat ha denunciat per greenwashing la petroliera que presideix Antoni Brufau, segons ha avançat El Confidencial i confirmen fonts d'Iberdrola a l'ARA. La denúncia és per competència deslleial a través de publicitat enganyosa, i ha estat admesa a tràmit pel jutjat mercantil número 2 de Santander (Cantàbria). Als ulls de l'elèctrica que presideix José Ignacio Sánchez Galán, Repsol practica el greenwashing, o blanqueig d’activitats o productes, que s’etiqueten com a ecològics, sostenibles o verds quan en realitat no ho són, i ho fa a través de la publicitat per captar clients elèctrics.

El 2023 no ha estat, en general, un any dolent per a les quatre grans energètiques de l'Ibex-35. Dues d’elles, Naturgy i Iberdrola, han esquivat el descens dels preus de l'energia i s'han anotat uns guanys històrics (1.986 i 4.803 milions d’euros respectivament), mentre que a Repsol els beneficis del 2023 han estat els segons millors de la història (3.168 milions d’euros), per darrere dels del 2022; només Endesa punxa amb un benefici de 742 milions d’euros, el seu segon pitjor resultat des que es va reestructurar l'any 2014, quan el negoci de la companyia a Amèrica Llatina va començar a computar a la matriu italiana Enel.

Naturgy ha neutralitzat l’efecte de la caiguda dels preus energètics, en particular del preu del gas i el cru. L’energètica d'origen català que presideix Francisco Reynés ha anotat uns resultats històrics el 2023. En concret, ha guanyat 1.986 milions d’euros, cosa que suposa un increment d’un 20% respecte als resultats (també històrics) anunciats l’any 2022.

"El que és difícil no és treure impostos, sinó posar-ne de nous. I un cop aprovats, per què s'ha de tornar enrere?" Així reflexionava un directiu de la banca just després que el govern espanyol anunciés la posada en marxa dels impostos temporals i extraordinaris sobre el sector financer i energètic. Sabent-ho o no, allò que aquell directiu olorava era que l'impost a bancs i energètiques potser havia arribat per quedar-se.

Ni l'impost extraordinari a la banca ni l'impost a les energètiques es mantindran tal com els coneixem. De fet, l'acord de govern de coalició entre PSOE i Sumar ja incloïa la "revisió" de tots dos impostos per "readaptar-los i mantenir-los" més enllà del 31 de desembre del 2024, però el decret on es recullen també obre la porta a fer-los permanents. El moll de l'os de la qüestió serà cap a quina direcció s'acaben revisant.

A l'estiu del 2021, els preus del mercat majorista elèctric espanyol –en què es compra i ven l'energia per a l'endemà i que afecta, en particular, aquells consumidors que han optat per la tarifa de la llum regulada o PVPC– no paraven de pujar. La situació es va agreujar amb l'esclat de la guerra a Ucraïna, fins al punt que es va traspassar la barrera dels 500 euros/MWh al mercat majorista elèctric o pool. Més d'un any després, però, i amb els mercats energètics més domesticats, els titulars són ben diferents: "la llum a preu zero", recollia la premsa el cap de setmana passat.

"Als empresaris mai els havia anat tan bé com amb aquest govern". Així intentava tancar la ministra d'Assumptes Econòmics en funcions, Nadia Calviño, el debat sobre la permanència de l'impost a la banca i les energètiques i les queixes dels dos sectors. La idea, que s'incorpora a l'acord entre el PSOE i Sumar per reeditar un govern de coalició, ha atiat la polèmica, sobretot perquè ha coincidit amb les presentacions de resultats del tercer trimestre –la majoria amb guanys històrics– d'algunes de les empreses afectades per aquest tribut extraordinari i, suposadament, temporal.

Naturgy, Endesa, Iberdrola i Repsol. Per aquest ordre s'han presentat els resultats de les quatre grans energètiques de l'Íbex-35 fins al mes de juny, és a dir, els comptes corresponents al primer semestre del 2023. L'escenari actual dista molt del de fa un any, quan la guerra a Ucraïna donava ales al preu de l'energia, sobretot del gas. Ara s'han "normalitzat", en paraules de les mateixes companyies. De fet, s'observa una caiguda del preu de l'electricitat i també dels combustibles fòssils i el petroli. Tot i això, amb els resultats empresarials a la mà, les quatre grans energètiques han aconseguit neutralitzar l'efecte en els seus comptes i només Repsol registra una davallada important del benefici el primer semestre de l'any (1.420 milions d'euros, un 44% menys que el mateix període del 2022).

Bufen vents de popa a Naturgy. Després d'uns dies sent el focus d'atenció per la fallida reestructuració interna amb el nomenament d'un conseller delegat, l'energètica d'origen català torna a ocupar titulars per la seva xifra de negoci. La companyia ha obtingut un benefici net de 1.045 milions d'euros durant els sis primers mesos de l'any, cosa que gairebé duplica els resultats obtinguts durant el mateix període del 2022. En concret, es tracta d'un increment d'un 88%, segons ha comunicat Naturgy a través d'una nota publicada a la Comissió Nacional dels Mercats i Valors (CNMV) aquest dilluns. El resultat brut d'explotació (Ebitda) també augmenta fins als 2.849 milions d'euros, un 39% més respecte al primer semestre de l'any passat.

La guerra d'Ucraïna va disparar els preus de l'energia davant la por dels talls de subministrament per la gran dependència europea del gas rus. A més, ha provocat una inflació generalitzada. Amb aquest panorama, les grans energètiques espanyoles que cotitzen a l'Íbex-35, el selectiu de la borsa espanyola, van disparar els guanys a una xifra rècord el 2022: 12.780 milions d'euros, una dada que és un 41,5% superior a la de l'any anterior.