"Sé que [els càntics] anaven per a l'equip rival [Egipte], però com a persona musulmana no deixa de ser una falta de respecte i una cosa intolerable [...]. Als que canten aquestes coses: fer servir la religió com una burla us deixa com a persones ignorants i racistes", va publicar dimecres a les seves xarxes socials l'estrella del Barça i pal de paller del combinat de Luis de la Fuente. Dimarts, després del duel contra Egipte i de l'escenari mundialment vergonyós que es va viure en l'enfrontament contra la selecció nord-africana, el futbolista va marxar de l'estadi de l'Espanyol capcot i sense saludar l'afició local. Després, va passar la zona mixta de pressa, absort, mirant el seu telèfon mòbil, sense gairebé ni voler aixecar la vista per veure la premsa que estava entrevistant alguns dels seus companys. Lamine Yamal estava neguitós.

Els crits islamòfobs al camp de Cornellà-El Prat en el partit entre Egipte i Espanya han donat la volta al món i són un exponent molt preocupant del nivell de desacomplexament de l'extrema dreta arreu. El cas és especialment lamentable perquè el millor jugador de la selecció espanyola i probablement del món és un català de religió musulmana anomenat Lamine Yamal, criat al barri de Rocafonda de Mataró. L'estrella del Barça ha llançat un contundent missatge a través de les xarxes socials i ha titllat de "racistes" i "ignorants" els energúmens que dimarts van corejar tota mena d'insults, també a Pedro Sánchez, al camp de l'Espanyol.

Just davant de l'església de Riudarenes, un municipi que amb prou feines supera els 2.500 habitants, destaca una masia de parets de pedra i sostre de bigues de fusta amb més de 300 anys d'història que oneja les banderes del Girona i de Catalunya. És el Restaurant Can Cordons. "Intentem fer plats respectant la cuina tradicional, però amb un toc una mica modern", diu Pau Turon (Riudarenes, 2000), el seu propietari des de fa vuit anys. "Ens vam conèixer a l'Escola d'Hostaleria de Girona", contesta Gerard Picard (Girona, 1995), el xef. "Encara que ara estigui a la sala, també soc cuiner", defensa Turon. No és l'única cosa que comparteixen, perquè també són uns grans aficionats del Girona, encara que Picard tingui un punt culer. "Ara ja soc una mica més del Girona que del Barça", reconeix. Els de Míchel visiten aquest dissabte l'Osasuna (18.30 hores, Movistar LaLiga).

"La gent espera que marqui 100 gols per temporada des que tinc 16 anys; a mi també m'agradaria, però això és molt difícil", deia tot just fa una setmana Lamine Yamal, després de marcar, contra el Vila-real, el seu primer hat trick com a blaugrana en la seva tercera temporada al primer equip. L'extrem de Rocafonda, que va fer el gol decisiu del triomf del Barça aquest dissabte a San Mamés, viu la seva campanya més dolça en aquest sentit: el curs 2023-24 en va fer 7 en 50 partits; el 2024-25, 18 en 55 partits i, aquest, en porta 19 en 36 partits. Unes xifres que l'encimbellen com el màxim golejador de tota la plantilla del Barça, una dada que parla molt bé de l'astre blaugrana però que, alhora, evidencia que la resta de davanters haurien de millorar en aquesta faceta.

"Ramadà Mubarak!": així es feliciten els musulmans l’inici del mes del Ramadà. Durant aquesta celebració està prohibit menjar i beure durant les hores que el sol estigui present. És a dir, només poden ingerir aliments de matinada i quan ja s’ha post el sol. Enguany està comprès del 17 de febrer al 19 de març. Lamine Yamal es troba dins d’un nombrós grup d’atletes que compaginen l’esport d'elit amb el dejuni. Això fa que el seu cos estigui molt més desgastat després d’un partit que de normal i que augmenti el risc de lesió, a banda d'impactar directament en el rendiment. L'extrem de Rocafonda celebra el seu segon Ramadà i els serveis mèdics del Barça treballen al detall per cuidar-lo.

La final de la Supercopa d'Espanya, un torneig menor que es disputa allà on més paguen, és un termòmetre clau de les temporades, una cita que marca tendències. Prova d'això és que qui la guanya acostuma a agafar una embranzida definitiva en la lluita per la Lliga. En les quatre últimes edicions, el vencedor a l'Aràbia Saudita després ha alçat el trofeu en el campionat domèstic. I en l'actual, que es tornarà a decidir en un clàssic entre el Barça i el Reial Madrid, són els blaugranes, líders a la Lliga gràcies a una versió menys brillant (però molt més sòlida) de si mateixos, els que es presenten a la final amb l'etiqueta de favorits (20 h, Movistar). Amb nou victòries seguides després d'una patacada preocupant al camp del Chelsea, els de Hansi Flick amenacen amb convertir Xabi Alonso en un altre experiment fracassat en la banqueta blanca, que en els últims deu anys només ha sigut un lloc segur quan l'han ocupada Zinedine Zidane i Carlo Ancelotti. Els egos del vestidor i el poder de Florentino Pérez deixen poc marge d'acció als entrenadors, que si volen sobreviure a Concha Espina s'han de limitar a gestionar i alinear.

Un duel entre el Barça i el Reial Madrid, la gala de la Pilota d’Or o abandonar la convocatòria de la selecció espanyola i tornar a Barcelona a recuperar-se d’una pubàlgia. Tres esdeveniments, entre d’altres, que van convertir Lamine Yamal en la principal diana d’insults racistes a les xarxes socials: des de “mena” fins a “moro de merda”. Segons el darrer estudi de l’Observatori Espanyol del Racisme i la Xenofòbia, l’estrella blaugrana és l’esportista que rep més insults pel seu color de pell o per les seves creences, entre altres motius vinculats al discurs d’odi. Lamine Yamal és el focus del 60% dels insults, més del doble que el madridista Vinícius (29%). En un grau més baix, també han estat a la diana els madridistes Mbappé i Brahim Díaz, el blaugrana Balde i Iñaki Williams, de l’Athletic Club.

Lamine Yamal continua engrandint la seva figura a les xarxes socials: l'estrella blaugrana ha decidit ara obrir-se un canal de YouTube per dirigir-se directament als seus seguidors. L'atacant català ha debutat a la plataforma amb un vídeo on ensenya casa seva, o més aviat, el que ja és el seu antic habitatge, perquè en el vídeo ell mateix explica que el desordre que s'hi veu és fruit d'una mudança. L'atacant s'està traslladant a l'antiga casa de Piqué i Shakira, mansió que es va convertir en escenari d'una polèmica separació.

En aquest capítol parlem dels amors i desamors del 2025. I això és notícia?" és la pregunta que sovint veiem als comentaris de les notícies sobre premsa rosa i cultura pop. I, evidentment, no són notícies que ocupin les portades de diaris, però sí que són qüestions que sovint comentem amb els amics o la família al voltant d'una taula o a la barra d'un bar. I això és el que fem en aquest pòdcast: traslladar-nos a un local per repassar algunes notícies de la crònica social que serveixen no només per mantenir-se al dia de les xafarderies més destacades, sinó també per parlar de l'amor, l'amistat o les ruptures.

"S'ha parlat molt de la meva pubàlgia, que estava trist... I era tot mentida [...] Sempre he estat feliç, concentrat en mi mateix per recuperar el meu millor nivell, que és com millor m'ho passo". Aquestes declaracions de Lamine Yamal són de principis de novembre. Després de jugar probablement el seu millor partit de la temporada a Bruges (3-3), el jove talent de Rocafonda va sortir al pas dels comentaris sobre la lesió que oficialment ha justificat la seva absència en cinc enfrontaments amb el Barça i en dues aturades internacionals. La seva salut ha sigut motiu de xoc entre els cossos tècnics de la selecció espanyola i del Barça, amb missatges contundents entre Luis de la Fuente i Hansi Flick. De fet, en el moment més àlgid d'aquesta disputa, al final del parèntesi de seleccions del setembre, el tècnic blaugrana va acusar el seu homòleg espanyol de "no cuidar" els seus jugadors, d'administrar-los analgèsics que tapessin les seves molèsties. Però fins a quin punt el cas de Lamine Yamal s'ha traçat sempre amb certeses mèdiques? En quin punt es troba ara la lesió del mataroní? De veritat és "tot mentida"?

Aitana Bonmatí ha rebut el The Best, el premi a la millor jugadora del 2025. Després de guanyar la tercera Pilota d'Or el passat setembre, la futbolista de Sant Pere de Ribes ha rebut aquest guardó per tercera vegada consecutiva. L'exblaugrana Ousmane Dembélé ha rebut el premi en la categoria masculina, en què Pedri, Lamine Yamal i Raphinha han estat finalistes. Ha sigut en una gala que s'ha celebrat a Qatar sense cap blaugrana present a l'acte. Sí que hi ha estat, en canvi, el PSG, que aquest dimecres jugarà la final de la Copa Intercontinental contra el Flamengo.

Mounir Nasraoui, el pare de Lamine Yamal, ha estat evacuat de La Cartuja per haver protagonitzat incidents amb l'afició del Betis. Ha passat a la segona part del partit, que el Barça ha guanyat a La Cartuja (3-5) i en què el seu fill ha anotat el cinquè gol del conjunt blaugrana.

El futbol sempre s’entesta en recordar-nos que és molt més que simples resultats. També explica històries, crea ídols i estableix relació amb els seus mites. Al Barça, poques figures han emergit amb tanta força com Lamine Yamal, un jove adolescent que ha irromput amb la naturalitat d’un veterà i que ha obligat tothom a reordenar el seu mapa mental. Sobre aquest fenomen escriu l’analista i divulgador Albert Blaya (Manresa, 1997) al llibre Univers Lamine Yamal (Ara Llibres), que vol ser una radiografia futbolística i emocional del que ja és una de les figures del present i futur blaugrana.

Amb només 18 anys, Lamine Yamal ja és considerat pel món sencer un dels millors futbolistes de l'actualitat, si no el millor. La seva humil història i les seves arrels al barri de Rocafonda no han fet més que alimentar la seva figura de superestrella. Ara ha sortit a la llum una nova anècdota del moment en què el jove futbolista va arribar a Can Barça: "Caminava malament, una mica estrany", ha explicat Jordi Roura, que era director de La Masia quan el de Mataró va arribar a les files del Barça, a Ràdio Igualada. Així, el qui també va ser segon entrenador de la primera plantilla blaugrana durant l'etapa de Tito Vilanova ha explicat que l'extrem català tenia un caminar garrell.

Les pauses per compromisos internacionals són un maldecap que en any de Mundial es converteix en un malson. Els clubs tremolen perquè perden el control dels futbolistes. Tot canvia: les rutines de la preparació física i els entrenaments, la gestió dels esforços durant els partits i un llarg etcètera. I a aquesta disrupció se li ha de sumar el desig lícit del jugador d’assegurar-se un bitllet per disputar la competició més valorada. Això fa que no sempre siguin del tot sincers amb les sensacions que tenen o la dosificació que haurien de fer al camp. No volen perdre pistonada en una cursa determinant: els cracs, per demostrar que són indiscutiblement els millors; els que es barallen per fer-se un lloc, per no donar cap mena de marge als possibles dubtes. Tot això agreuja els casos de qualsevol infermeria ja malmesa.

Que la Federació Espanyola de Futbol renyi el Barça per haver començat un tractament mèdic a Lamine Yamal és el món al revés. Si Espanya ha pintat alguna cosa en el panorama futbolístic europeu i mundial de les últimes dues dècades ha estat gràcies als jugadors i a les jugadores formats al Barça, capaços de practicar un futbol tècnic, brillant i guanyador, que va acabar amb tots aquells anys de desarrollismo futbolístic tan ben resumits en l’expressió “la fúria espanyola”, invocada amb una copa de Soberano a la mà, que “es cosa de hombres”. Un club que ha aportat una llista de jugadors que podríem començar amb Puyol, Xavi i Iniesta, i acabar amb Pedri (el Madrid no el voler) i Lamine, mereix un agraïment i no una coça. Però veient que la Federació ha arribat a tenir presidents com Luis Rubiales, s’entén la coça.

Nou capítol de la guerra oberta entre el Barça i la selecció espanyola per Lamine Yamal. El futbolista blaugrana, que tot just aquest dilluns es va incorporar a la convocatòria amb Espanya, n'ha quedat alliberat aquest mateix dimarts. Ho ha explicat la Reial Federació Espanyola de Futbol en un contundent comunicat.

Si el rei vol corona... doncs que treballi i demostri que mereix portar-la. Els dos darrers gols que ha marcat, Lamine Yamal ha prioritzat no fer aquell gest de posar-se una corona que havia posat de moda. Contra l'Elx, va preferir fer un petó amb ràbia a l'escut. Contra el Bruges, va mostrar la seva rialleta trapella conscient que havia fet un golàs i es va abraçar amb els companys. La forma de celebrar un gol tampoc és gaire important, però em sembla un detall significatiu. Vull pensar que el mateix Lamine ha entès que no estava fent bé alguna cosa, que el seu nivell no era l'òptim darrerament. Potser s'ha ensumat que al Barça, si ets un bon jugador i perds el nord, els aficionats no tindran pietat, com li va passar a Ronaldinho. Pocs amors a primera vista com Ronaldinho. El recordo i encara m'emociono. Donava alegria, era una joia veure'l en acció. Però els darrers anys va acabar xiulat i escridassat. I amb raó. Va perdre el nord.

D’on podria treure una conegudíssima marca de sabatilles esportives una banyera antiga? Per què la volien? Doncs per a un anunci protagonitzat per Lamine Yamal. S’hi havia de ficar a dins. No hi ha a Barcelona gaires llocs on poder llogar-ne una. Era fàcil que encaminessin les seves passes fins a Otranto, al passeig de Sant Joan entre Còrsega i Rosselló. I sí, allà es va produir el match. Ens ho expliquen els germans Adrià i Sandra Ortega, que des del 2023 estan a càrrec d’aquest negoci de venda, lloguer i restauració d’elements d’arquitectura antiga.

El Barça, sense escarafalls, ha complert l'expedient i s'ha imposat a l'Elx (3-1) amb gols de Lamine Yamal, Ferran Torres i Marcus Rashford. A continuació, uns apunts en calent del partit: