No patiu, que dissabte farà molts petons a l'escut: els apunts en calent del Chelsea-Barça

BarcelonaDerrota clara i contundent del Barça contra el Chelsea a Stamford Bridge. Una expulsió de Ronald Araujo a la primera part condiciona un partit que els blaugranes només van tenir controlat en els primers minuts (3-0). A continuació, uns apunts en calent.

És una altra lliga. El primer Barça de Flick va arribar a les semifinals de l'última Champions evitant els equips anglesos tant en la fase lliga com en les eliminatòries. Enguany, en canvi, ja ha visitat dos estadis de la Premier en la màxima competició. En la primera jornada, va patir de valent per guanyar a Newcastle (1-2). I en la cinquena, ha caigut contra el Chelsea, vigent campió del món i aspirant indiscutible a l'orelluda. Més enllà que el Barça ha perdut fiabilitat en les grans cites –derrotes contra el PSG, al Bernabéu i a Stamford Bridge–, cal reconèixer que serà molt difícil igualar el nivell competitiu dels anglesos en la lluita per la glòria continental. El que serveix per solucionar partits de Lliga farà curt a Londres, Manchester o Liverpool.

Una més en dia important. Flick ha de canviar el xip amb Araujo. El tècnic alemany insisteix amb l'uruguaià en els escenaris més complicats. Deu pensar que els músculs garanteixen solidesa a camp obert, en la defensa de l'àrea i en el joc aeri. Lamentablement, però, l'historial d'errades del segon capità blaugrana en les nits europees més assenyalades no para de créixer. A Stamford Bridge va ser justament expulsat per no saber mesurar la seva força davant de Cucurella quan ja havia estat amonestat per protestar. Aquesta taca se suma a les de Milà el curs passat o el PSG en l'anterior. Però no patiu: quan no ens en recordem, farà molts petons a l'escut quan marqui un gol èpic contra un rival de segona fila i elogiarem el seu compromís.

El mig del camp. La derrota del Barça al camp del Chelsea no només s'explica amb l'expulsió d'Araujo. Tampoc n'hi ha prou argumentant la baixa de Pedri –als blues faltava el millor, Cole Palmer– o l'absència del millor Raphinha. Parlem, per exemple, del paper de De Jong, que reapareixia amb la responsabilitat de governar el partit i va ser superat en tot moment per Caicedo i Enzo Fernández, dos exemples de com bregar i organitzar des del mig del camp. El neerlandès, insuficient, va regalar la pilota prèvia al 2-0, la diana que sentenciava el duel. D'altra banda, no s'ha d'oblidar el downgrade d'un teòric titular com Dani Olmo, que va costar 50 milions en temps de crisi. Fermín, menys talentós i més enèrgic, li ha guanyat la plaça.

Quin lateral va perdre el Barça. En atac i en defensa, Cucurella s'ha convertit en un dels carrilers més complets del món. El maresmenc és avui una peça imprescindible tant al Chelsea com a la selecció espanyola. Culer de bressol, ha arribat al màxim nivell després de créixer en equips petits com el Getafe, l'Eibar i el Brighton. S'ho ha treballat després que un dia el Barça –i per ser exactes Ernesto Valverde– observés que no tenia condicions per lluitar per un lloc amb Jordi Alba, en aquell moment soci de capçalera de Messi. Per manca de recursos econòmics, La Masia avui és el pal de paller de l'equip de Flick. Per això no s'ha d'oblidar tot el talent de la casa malbaratat per fitxar mitjanies.