Stamford Bridge castiga un Barça perdut a Europa

Enviat especial a LondresEl Barça ja no és l’equip de moda de la Lliga de Campions. No queda ni rastre a Europa d’aquell conjunt que va meravellar la campanya passada, valent i atrevit sota les ordres de Hansi Flick. Després de la derrota contra el PSG i l’empat amb el Bruges, l’equip va ser severament castigat a Stamford Bridge (3-0). L’expulsió de Ronald Araujo a la primera part va desdibuixar un conjunt blaugrana que mai va arribar a ser rival per a un Chelsea que sempre va ser superior, que va jugar a un altre ritme, i que li va recordar al Barça que la Champions pot ser la competició més bonica del món, però també la més dolorosa.

Els blaugranes van dessagnar-se a Stamford Bridge a partir d’errades pròpies. Ferides que feien mal als propis jugadors, als 1.700 aficionats que van acompanyar l’equip al feu londinenc i a tot el barcelonisme. Punyalades directes al cor d’un equip que ja té coll avall que haurà de jugar l’eliminatòria de play-off per passar a la següent ronda. Hansi Flick va fer únicament dos canvis respecte a l’enganyós triomf (per contundent) de dissabte contra l’Athletic. El tècnic alemany no acaba de confiar en Casadó i va tornar a donar les claus del mig centre a Eric. El sacrificat va ser Olmo, per donar entrada a De Jong. Araujo va ser l’altra cara nova, i va rellevar Gerard Martín a l’eix de la defensa.

El partit de l’uruguaià va ser un cop més per oblidar a la Champions. Bé, dir-ne partit és ser generós. Araujo va tornar a pecar d’errors impropis d’un futbolista que vol defensar l’escut del Barça en nits i places com la del Chelsea. Poc va importar que el conjunt de Maresca fos dels més joves de la Premier i que més de la meitat dels seus futbolistes tingués una curta experiència a la Lliga de Campions: al costat d’Araujo tots semblaven veterans. Si més no, molt més espavilats que el capità blaugrana, que es va fer expulsar. Pel cap de tot el barcelonisme va sobrevolar l’expulsió contra el PSG als quarts de final d’ara fa dues temporades. L’uruguaià va veure dues grogues en només 12 minuts (al 32 i al 44). La primera per protestar, la segona per una entrada a destemps a Cucurella. L’exblaugrana va ser murri donant un toc suau a la pilota, prou per tocar-la abans que arribés Araujo amb una segada desmesurada i veiés una segona groga incontestable.

L’expulsió d’Araujo no va fer res més que confirmar l’infern que li va tocar viure al Barça a Stamford Bridge davant de milers i milers d’aficionats anglesos amb els ulls injectats en sang i esgargamellant-se per intimidar els blaugranes. Cucurella és dels que més va contribuir a la gresca local. L’exblaugrana va voler demostrar al Barça que no va fer bé deixant-lo escapar quan tot just era un nen que trepitjava el primer equip sota les ordres d’Ernesto Valverde, que mai se’l va creure. Ara és dels futbolistes més veterans del Chelsea i no només va provocar l’expulsió d’Araujo, sinó que també va ser l’encarregat de fabricar el primer gol i de fer la vida impossible a Lamine Yamal.

El Barça mai va ser rival a Londres

Encara amb igualtat numèrica de jugadors damunt la gespa, els locals ja collaven el Barça. A partir del minut 25, el conjunt de Maresca va començar a empetitir els blaugranes. Estevao feia i desfeia com volia per la banda dreta, mentre que Garnacho deixava en evidència Kounde una vegada i una altra. El Barça no jugava a Stamford Bridge, el Barça patia a Stamford Bridge. Només una rematada de Ferran als primers compassos de partit, en una acció en què el valencià va esguerrar, tot sol, una passada deliciosa de Lamine Yamal. Només va ser un petit oasi en el desert d’un Barça que va acabar naufragant a Londres. Els blaugranes eren incapaços no només de generar ocasions, sinó també futbol, i el Chelsea se’ls va anar cruspint. Els anglesos, corpulents i veloços, semblaven divinitats gregues al costat d’un Barça que va acabar sent una joguina trencada.

El primer gol va arribar a la mitja hora de partit, després d’un córner servit en curt que Kounde es va acabar introduint en pròpia. Un quart d’hora més tard va arribar l’expulsió d’Araujo. El Barça ja treia aigua del vaixell, però quedar-se amb deu el va acabar esborrant definitivament del partit. La segona part va ser una tortuosa visita al dentista. Flick va intentar reordenar les peces col·locant Eric de central i donant entrada a Rashfor en el lloc de Ferran. El tècnic va voler ser valent fent un canvi de davanter per davanter, en lloc de sumar més efectius a la defensa, però el Chelsea ja no va tenir aturador. La pilota li cremava a un Barça imprecís i poruc. Una errada d’un badoc De Jong va encimbellar Estevao, que va veure recompensat el seu gran partit amb un golàs que va deixar KO el seu rival al minut 55.

La nit es va fer llarga, molt llarga, per al Barça a Londres. Si el Chelsea no havia marcat més gols havia sigut pels fores de joc, alguns ben ajustats: fins a tres dianes els van anul·lar als anglesos. De fet, el tercer gol també havia sigut invalidat, però després de la revisió del VAR la diana de Delap va pujar al marcador. El Chelsea va reduir una marxa davant d’un Barça que l’únic que podia fer era no prendre més mal i marxar cap a Barcelona, capcot, a llepar-se les ferides.