La pròxima lona de Joan Laporta

El discurs de Florentino Pérez a l’assemblea del Reial Madrid és un altre favor a Joan Laporta. L’armistici, la col·laboració, entre tots dos presidents amb el projecte de la Superlliga com a excusa i estranya conveniència s’ha acabat, i el president blanc ha situat Laporta just on als socis barcelonistes els agrada que sigui: com a rival i enemic.

Víctor Font, fins ara el principal opositor, va assenyalar de nou fa una setmana en el seu primer acte de campanya la vinculació entre Florentino i Laporta col·locant el mandatari culer en una posició inferior, de servitud. El dard tenia tota la intenció del món, però Florentino ha fet saltar l’argument pels aires i, de passada, ha posat en evidència i ha deixat palès que el Barça el preocupa i, per extensió, també el seu equip i el nou projecte de Xabi Alonso. Hores més tard, a Elx, es van confirmar algunes de les seves sospites i no precisament les referents als àrbitres després que el Reial Madrid empatés sobre la botzina en una jugada com a mínim discutible en què Iñaki Peña va acabar sagnant pel nas.

De manera unànime, els periodistes que segueixen el dia a dia del Madrid han començat a expressar els seus dubtes sobre la manca de sintonia entre Alonso i la plantilla. El tècnic està en entredit no només perquè el seu equip avorreix i el joc està involucionant, sinó principalment perquè els futbolistes no semblen comprar la seva idea, que va començar amb la premissa de l’esforç, la pressió amunt i l’harmonia, i ha derivat en què Courtois aturi pilotes i Mbappé marqui gols. El de sempre, vaja.

Que el club –és a dir, Florentino– es posés de perfil quan Vinícius va travessar la línia amb un comportament lamentable després de ser substituït contra el Barça ha suposat un abans i un després. Des de llavors, el Madrid va costa avall i sense frens. Alonso va ser desautoritzat i fa la sensació de remar sol, sense ajudes ni de dins ni de fora del vestidor, i els mals resultats consecutius davant del Liverpool, el Rayo i l’Elx demostren que el problema no són els àrbitres, ni Negreira, ni la UEFA, ni Tebas, ni els veïns del Bernabéu. “Gràcies, Floren” hauria de ser l’eslògan de la pròxima lona que exhibeixi Laporta. No n'hi ha per a menys, amb l’últim favor que li ha fet.