El Barça converteix en or un golàs de Lamine Yamal a San Mamés

BarcelonaUn Barça tan esforçat com cansat suma un preuat triomf en un feu complicat com San Mamés (0-1) gràcies a un golàs de Lamine Yamal al minut 68. No va ser el millor partit dels blaugranes, que van pagar el cansament de l’aferrissada batalla contra l’Atlètic de Madrid de dimarts, però va ser una victòria plena d’ofici contra un rival incòmode que permet als de Hansi Flick mantenir els quatre punts de marge respecte al Reial Madrid al capdavant del campionat.

La visita a Bilbao va ser un duel de gran exigència física entre dos equips amb rotacions després que tots dos haguessin acumulat un gran desgast entre setmana al disputar les semifinals de la Copa. L’Athletic Club, com els està passant en els darrers compromisos a la Lliga als blaugranes, va amenaçar tot just començar. Un mal rebuig de Cancelo va picar el travesser i gairebé provoca un ensurt majúscul. El duel es va iniciar amb un ritme molt alt, amb una versió dels locals que recordava la de la temporada passada, en la que va ser un dels millors conjunts del campionat, plantejant als blaugranes un partit en què caldria picar molta pedra. Els d’Ernesto Valverde van protagonitzar un gran exercici defensiu coral durant uns primers 45 minuts amb poques ocasions, més enllà d’un a mà a mà de Selton resolt perfectament per un gran Joan Garcia i una rematada de taló de Ferran Torres a la sortida del córner que va sortir llepant el pal i que hauria sigut un dels gols de la temporada.

Amb el 0-0 es va arribar a la segona part, on es definiria el triomf blaugrana. Flick va fer sortir a jugar un Pedri que, només saltar a la gespa, va entendre què demanava el partit. El canari, amb un moviment de ruptura entre línies, es va deixar caure al costat dret de l’àrea per provar una passada de la mort que va desactivar bé la defensa. El de Tegueste havia saltat a la batalla de San Mamés per un bon Marc Bernal, que també necessitava descansar. Amb el seu millor migcampista damunt del terreny de joc, el Barça buscava guanyar en profunditat i necessitava apujar més el ritme. Calia trencar una mica el partit, descol·locar d’alguna manera el solidari entramat defensiu teixit -i reeixit- pel conjunt basc.

Valverde també va moure fitxa, donant entrada a un Sanset que és una ombra del futbolista que va ser el curs passat, però que, amb un xut tou després d’una bona desmarcada, va ser el primer a generar perill pels seus a la represa. Ho tornaria a provar pocs minuts després, amb una rematada aquest cop més potent que va trobar una bona resposta de Joan Garcia. L’efecte efervescent de l’entrada de Pedri es va esvair de pressa i la darrera mitja hora de partit requeria fer sortir a escena tres patums per intimidar el rival: Raphinha, Fermín i Lewandowski.

Genialitat de Lamine Yamal

Superada l’hora de joc l’escenari era incert. I van començar les imprecisions, com una pèrdua de Cancelo que gairebé aprofiten els locals. El Barça no aconseguia trobar quin rumb seguir, mentre que l’Athletic apujava les línies i se sentia cada cop més embravit per anar a buscar el partit, animat per un estadi que rugia. Tot i que, quan més s’ho creia el conjunt basc, va aparèixer la connexió que més feliç faria els blaugranes: diagonal de Pedri per trobar un Lamine Yamal que faria un golàs. Retall a Boiro i cop de pilota, tant suau com precís, per enviar una rosca al fons de la xarxa només a l’abast de futbolistes tocats amb una vareta màgica.

L’extrem de Rocafonda estava fent una actuació discreta, però va encarrilar un triomf que encara caldria suar durant els darrers 20 minuts amb el seu golàs. El Barça havia fet el més difícil, però calia el darrer esforç al feu basc per no malbaratar el tresor que suposava la diana a favor. Als blaugranes se’ls veia esgotats, intentant mantenir la pilota, gestionant el marcador com podien. Era crucial aguantar la possessió tant com fos possible i, sobretot, no cometre errades que donessin ales a l’Athletic.

Amb el canvi d’un Casadó cansat després de quatre partits seguits d’inactivitat, Flick va reestructurar gairebé tota la defensa: Eric va passar a ocupar el pivot, mentre que Cancelo va jugar els darrers minuts de lateral dret, amb Araujo, que substituïa Casadó, fent parella amb Cubarsí i Gerard al lateral. A dalt, els refrescos, no aconseguien connectar gaire amb la pilota. Faltava que s’oferissin més i fer la vida més fàcil als defensors blaugranes. El Barça deixava passar els minuts, amb el dipòsit en reserva, intentant que no passés gaire cosa. El xiulet final va ser un bàlsam per al líder.