I així, amics i amigues, es guanyen les lligues: els apunts en calent de l'Athletic-Barça

BarcelonaQuins tres punts. Abans de tornar a escoltar l'himne de la Champions a Newcastle, l'equip de Flick s'ha endut la victòria d'un escenari on sempre cal suar la cansalada. Partits així decideixen la lliga, tot i que lògicament, encara queda molt camí per fer i preocupa veure tants jugadors que acaben els partits fosos.

Sí, així es guanyen les lligues

A vegades hi ha bellesa en partits que no acaben de ser bons. Amb les cames destrossades després de perdre a la Copa, Athletic i Barça ens han regalat un partit elèctric i emotiu, amb jugadors de la casa a banda i banda. Un partit que l'equip de Flick ha merescut guanyar. Patint-lo, amb emoció i amb un gol clau de Lamine Yamal. Si obrim el gran llibre dels tòpics del futbol, podríem dir que és un d'aquells partits que serveixen per guanyar lligues. I no sembla una bogeria dir-ho. Per l'escenari, per seguir mantenint lluny el Madrid i pel caràcter dels jugadors, que desitgen amb tot el seu cor ser campions. Cal guanyar quan es pateix, quan estàs cansant, quan sembla que no pots més.

Lamine Yamal, amb cinc segons ja fem prou

Podríem dir que Lamine Yamal va jugar un bon partit durant uns segons: aquell del seu espectacular gol. No tenia el dia, el jugador de Rocafonda. Perdia pilotes fàcils, no s’escapava d’Adama Boiro, anava amunt i avall cansat, amb la mirada trista. Normal, després de l’esforç fet a la Copa del Rei, quan va deixar-s'hi la pell. Però Hansi Flick ja ha entès que no el pots canviar, perquè els genis decideixen partits també quan no tenen el dia. Ho sabia tothom, que en faria alguna de les seves. Ho sabia Flick, San Mamés i els milions de persones que miraven el partit. En tres segons, decideix partits.

Viure amb Pedri sempre és millor

Però calia que entrés Pedri, per ajudar en Lamine. Seva va ser la jugada del gol. Tots tenim dubtes i tots tenim idees que defensarem peti qui peti. Com per exemple, que la vida sempre és millor amb Pedri. Esclar que el Barça pot guanyar partits, ja ho ha fet molts cops... Esclar que el futbol és un esport col·lectiu, però Pedri canvia les coses. No es tracta només de tàctica i resultats, és una qüestió estètica. Va ser entrar el canari al terreny de joc i es va veure un Barça diferent. El problema és que no pot jugar sempre, està cansat. No el pots dosificar tant com voldries. Quin dilema més horrible per a Flick, pensar que no sempre el pot fer jugar.

I viure amb Joan Garcia, també és necessari

Una altra certesa és que Joan Garcia, tot i que ha comès algunes errades aquesta temporada, et dona seguretat. Aporta calma. Se’l veu sempre concentrat i tranquil. Sempre endollat. A San Mamés, de nou algunes aturades importants, però el seu mèrit va molt més enllà. Aquelles centrades laterals en què sempre encerta quan surt lluny dels pals, aquelles passades a l’esquena dels centrals en què actua com si fos un defensa central. Aquelles jugades on inicia les accions amb els peus. Una feina metòdica, constant. Un treballador silenciós.