Només cinc mesos després de l'inici del mandat, unes dues mil persones es concentraven al centre de Manresa contra l'incivisme i la delinqüència arran d'una baralla multitudinària entre joves d'origen estranger. Gairebé dos anys després, no s'ha tornat a produir un episodi com aquell i les aigües baixen calmades tot i que la capital del Bages és la 23a ciutat del país pel que fa al nombre de delictes. Aquesta sensació d'inseguretat ha catapultat l'extrema dreta a Manresa i, de retruc, ha provocat que Junts hagi endurit el discurs com ha fet en altres localitats on les desigualtats fan aflorar les problemàtiques socials. Les dades parlen per si soles.

La disputa entre el Front Nacional de Catalunya (FNC) i la seva escissió, Aliança Catalana, es manté viva. El partit de Sílvia Orriols, com ja va revelar l'ARA, va intentar fitxar els dos caps visibles de l'FNC per a les eleccions catalanes, però tant el portaveu a Manresa, Sergi Perramon, com l'alcalde de la Masó, Albert Camps, van declinar ser caps de llista per Barcelona i Tarragona, respectivament. Amb la vista posada a les municipals, però, Aliança Catalana torna a intentar desactivar l'FNC al municipi de la Masó. En aquest petit poble tarragoní de 300 habitants, Camps va guanyar els comicis per majoria absoluta després de convèncer els membres de la candidatura per concórrer sota les seves sigles, tot i que cap d'ells sabia què era el Front Nacional de Catalunya.

Aquest dimarts, l'Ajuntament de Roda de Ter viurà un relleu en un grup municipal. Joan Moreno, el cap de llista de Rodem, una formació independent que neix d'una escissió de Junts, cedeix l'acta de regidor a Marina Quintana, la número 2 de la llista. No es tracta d'un relleu més. Quintana és des del novembre la nova presidenta d'Aliança Catalana a Osona. I a Tírvia, al Pallars Sobirà, l'únic regidor de Junts, Ramon Porta, que va ser expulsat de la formació de Sílvia Orriols en la pugna pel control de la direcció a les comarques pirinenques, s'acaba de fer militant del Front Nacional de Catalunya (FNC). L'extrema dreta suma, d'aquesta manera, dos nous representants als consistoris.

En les últimes eleccions Aliança Catalana va aconseguir que l'extrema dreta independentista irrompés per primer cop al Parlament. El fenomen migratori i el desencís amb els partits independentistes per la paràlisi del Procés han estat el caldo de cultiu perfecte perquè el partit de Sílvia Orriols desembarqués a la cambra catalana després d'aconseguir l'alcaldia de Ripoll i adquirir una gran popularitat. Aliança Catalana s'ha convertit en el gran referent d'aquest espai, però no ha aconseguit recosir l'extrema dreta independentista, dividida en diferents partits i organitzacions molt minoritàries. Però qui és qui en l'entramat xenòfob independentista?

Ni Lluís Areny ni Aurora Fornos havien de ser els candidats d'Aliança Catalana a Barcelona i a Tarragona a les últimes eleccions al Parlament. Segons ha pogut saber l'ARA, el partit va proposar als dos caps visibles del Front Nacional de Catalunya (FNC), el partit del qual es va escindir Sílvia Orriols, liderar les llistes dels comicis en aquestes dues demarcacions. Es tracta de Sergi Perramon, regidor a Manresa, i d'Albert Camps, l'alcalde de la Masó, les dues úniques localitats on el Front té representació. Tots dos dirigents, però, van donar carabasses a Orriols, que si hagués triomfat amb el seu propòsit hauria acabat definitivament amb la seva competència directa a l'extrema dreta independentista.

Un dels grans dubtes de la humanitat és si l'univers és infinit o finit. El que sí que sabem és que el projecte polític del Partit Univers Català (P1C) no s'expandirà per Catalunya. La Junta Electoral ha tombat la candidatura d'aquest nou partit independentista a les eleccions al Parlament que presentava el mateix cap de llista per Barcelona, Girona, Lleida i Tarragona. La Junta Electoral ha invalidat la llista perquè no han aconseguit reunir els gairebé 6.000 avals que es requereixen per presentar batalla.

Fins a set llistes independentistes hi haurà a les eleccions del 12 de maig, una més que el 2021, quan es va assolir el màxim històric. Més enllà de Junts, ERC i la CUP, tres candidatures més presentaran batalla al Parlament. Parlem d'Alhora, Aliança Catalana (AC) i el Front Nacional de Catalunya (FNC), que han aconseguit les 6.000 signatures aproximadament que necessitaven per poder concórrer-hi. I a última hora, Convergents ha anunciat que ha aconseguit els avals necessaris per presentar-se a Tarragona. D'aquesta manera, a la pràctica, hi haurà set llistes independentistes. De fet, segons ha pogut saber l'ARA, el Front tampoc es presentarà a Girona, on curiosament Sílvia Orriols, que es va escindir d'aquest partit, serà la candidata d'AC.

Sota el lema de "Manresa diu prou", unes 2.000 persones es concentraven el 5 d'octubre contra l'incivisme i la delinqüència. Ho feien arran de la baralla multitudinària entre menors d'origen estranger de feia dues setmanes i la posterior trencadissa de vidres de diversos autocars. Consideren que no es tracta d'incidents aïllats. "Negar els fets no ens acosta a la solució", denuncia la plataforma, que aplega veïns i comerciants i que es desmarca de qualsevol partit. Una protesta que un centenar d'entitats van condemnar, just un dia abans, per "utilitzar la seguretat per promoure el racisme".

Amb la incògnita de saber si Aliança Catalana acabarà governant a Ripoll o la resta de forces impulsaran un cordó sanitari per impedir-ho, la Masó, a l'Alt Camp, serà el primer municipi de Catalunya on governarà la ultradreta independentista. El Front Nacional de Catalunya (FNC), el partit del qual es va escindir Sílvia Orriols perquè el considerava massa moderat, ha desbancat Junts, que hi governava des del 2011, després d'aconseguir la majoria absoluta, amb 91 vots i 4 regidors enfront dels 67 i 3 dels juntaires. Però la majoria dels seus votants, fins i tot els futurs regidors, han votat un partit que ni coneixien.