Primera crisi territorial a Aliança Catalana

BarcelonaAliança Catalana ha anat constituint aquestes darreres setmanes els seus comitès executius comarcals. L'objectiu és organitzar-se arreu del territori amb la vista posada en les pròximes eleccions municipals. El partit xenòfob ja té una vintena de comitès, la majoria dels quals a la demarcació de Barcelona (12), però també en té 4 a Girona i a Tarragona. A Lleida, en canvi, només en té 2: al Segrià i al Pla d'Urgell. Justament en aquesta demarcació és on s'ha obert la primera crisi territorial de la formació d'extrema dreta.

Els primers militants d'Aliança Catalana al Pirineu van voler dotar-se d'una direcció i van convocar un congrés el 22 de desembre a la Seu d'Urgell que no va arribar a celebrar-se. El problema és que volien constituir-se com una vegueria quan els estatuts de la formació només preveuen l'organització per comarques. El pols entre la direcció i aquest nucli ha acabat amb l'obertura d'expedients disciplinaris a dos dels seus dirigents, que han estat expulsats (tot i que un es va donar de baixa abans) per haver convocat el congrés sense l'autorització de la direcció. Dos militants més també han acabat marxant i un parell de simpatitzants que eren al nucli impulsor també han fet les maletes.

"El Pirineu té poca població i no tenim prou militants a les comarques per crear un equip a cadascuna d'elles", raona Àngel Font, un dels dos dirigents expedientats. Assegura que una part del partit els va donar suport en un primer moment i els va animar a tirar endavant amb Jordi Aragonès al capdavant, però després "es va amagar", quan el sector contrari, liderat per Oriol Gès, va imposar les seves tesis. "Ens hem vist enmig d'una pugna interna de la direcció", afegeix Font, que havia de ser el secretari d'organització. De res va servir que seguint "les indicacions d'Aragonès", segons Font, reconvertissin el congrés de la vegueria en el de l'agrupació de les comarques dels dos Pallars, l'Alta Ribagorça, la Vall d'Aran i l'Alt Urgell i es comprometessin a triar comitès comarcals quan fos possible.

Qui havia de ser el president d'Aliança Catalana al Pirineu és l'altre expedientat. Es tracta de Ramon Porta, regidor de Junts a Tírvia, a qui han deixat de girar-li el rebut de la quota del partit sense comunicar-li que havia estat expulsat. "Nosaltres som els ideòlegs d'Aliança al Pirineu, però els que manen són Oriol Gès i companyia", lamenta l'edil sobre el secretari d'organització del partit. També denuncia "la incongruència" que els hi prohibeixin muntar un nucli del Pirineu i que al Baix Llobregat n’hi hagi dos.

Des de la direcció del partit minimitzen les baixes i asseguren que en aquestes darreres setmanes han entrat fins a sis militants nous. Tot i així, no s'atreveixen a aventurar quan hi podrien celebrar un congrés. "Ara la prioritat és l'Urgell i després la Noguera", sostenen. El cas és que el compte que tenia aquest nucli a X l'ha passat a controlar la direcció i està inoperatiu des de la seva sortida i els exmilitants n'han creat un de nou.

"Imposar l'agenda d'Orriols"

Més enllà de com s'ha d'organitzar el partit a les terres pirinenques, el nucli fundacional mostra divergències ideològiques amb la direcció. "Aliança és contrari a l'islam, però per a nosaltres aquest no és el principal problema. Sílvia Orriols només parla d'immigració, és monotemàtica, i vol aplicar la plantilla que utilitza a Ripoll a tot arreu, quan aquí al Pirineu tenim altres problemes perquè no hem tingut un creixement poblacional rellevant", critica Font. En aquest sentit, qüestiona que no es parli del sector primari com la ramaderia o l'agricultura, claus en aquestes terres. "Si volem ser independents, l'autosuficiència alimentària és cabdal", subratlla Font, que no entén com els diputats per Lleida d'Aliança, primer Abad i després Rosa Maria Soberana, no els hagin vingut a veure tot aquest temps per conèixer les problemàtiques del territori.