Els fitxatges frustrats de Sílvia Orriols per eliminar la competència

BarcelonaNi Lluís Areny ni Aurora Fornos havien de ser els candidats d'Aliança Catalana a Barcelona i a Tarragona a les últimes eleccions al Parlament. Segons ha pogut saber l'ARA, el partit va proposar als dos caps visibles del Front Nacional de Catalunya (FNC), el partit del qual es va escindir Sílvia Orriols, liderar les llistes dels comicis en aquestes dues demarcacions. Es tracta de Sergi Perramon, regidor a Manresa, i d'Albert Camps, l'alcalde de la Masó, les dues úniques localitats on el Front té representació. Tots dos dirigents, però, van donar carabasses a Orriols, que si hagués triomfat amb el seu propòsit hauria acabat definitivament amb la seva competència directa a l'extrema dreta independentista.

Perramon confirma que la mateixa presidenta d'Aliança li va trucar per ser el número 1 per Barcelona el 12-M: "Sílvia Orriols em va fer una proposta formal per encapçalar la candidatura d'Aliança per Barcelona, però ho vaig declinar perquè em volia centrar en la política municipal, perquè Manresa és una plaça clau per recuperar Catalunya i penso que aquí puc ser més útil".

L'èxit del Front a la capital del Bages, on va desembarcar amb dos edils i un 6,5% dels vots en la seva estrena a les municipals, no va passar per alt a Orriols. "L'objectiu era obrir forat electoralment amb un perfil més dialogant que actués de contrapès", assenyala Perramon, que a les pròximes municipals vol crear una plataforma independent que agrupi tota la dreta i sense anar sota el paraigua del Front.

En l'aposta de la presidenta d'Aliança també hi jugava un paper clau la pugna entre dos dels pesos pesants del partit. Jordi Aragonès, secretari d'estudis i programes, i Oriol Gès, secretari d'organització i finances, que lluitaven per liderar la llista a Barcelona. Després de la negativa de Perramon a concórrer als comicis, Orriols va optar per una decisió salomònica situant Areny de cap de llista (es van quedar a un 0,16% dels vots d'obtenir un diputat per aquesta demarcació, poc més de 3.000 vots).

Orriols també va temptejar per encapçalar la llista de Tarragona al jove alcalde de la Masó, que va guanyar les municipals per majoria absoluta després de convèncer els membres de la candidatura per concórrer sota les seves sigles, tot i que cap d'ells sabia què era el Front. "Li vaig dir que no perquè jo segueixo militant al Front i perquè ja m'havia compromès a ser el cap de llista del Front a Tarragona", explica Camps.

Tot i la patacada electoral del Front, on va sumar només 264 vots (0,01%) davant dels 118.302 d'Aliança, el batlle segueix defensant el projecte del seu partit: "El Front diu el que penso i tant me fa que els vots i els militants hagin anat al cavall guanyador", afegeix Camps, que tampoc hauria estat escollit diputat perquè Aliança només va treure representació a Girona i Lleida.

Malestar de la direcció del Front

L'oferta d'Orriols als dos representants del Front va causar un gran malestar a la direcció del partit. "Li vaig trucar per dir-li que deixés estar la meva gent i que si volia regidors de la nostra formació em truqués a mi directament, però va tirar pilotes fora", revela Jordi Casacuberta, secretari general de l'FNC. El màxim dirigent d'aquest partit no té cap dubte que la intenció d'Aliança és acabar amb ells: "Intenten que el Front desaparegui a Manresa i a tot arreu, però no ho aconseguiran ni ens integrarem a Aliança perquè no ens veiem celebrant el resultat d'Alternativa per Alemanya al costat de Vox", etziba en referència a les mostres de suport de dirigents d'Aliança al partit neonazi. "El peix gros no sempre es menja el petit perquè aquest es pot escapar o seguir nedant", diu sobre la viabilitat del Front en ple auge d'Aliança i després de recordar l'hecatombe de Ciutadans. "Arrimadas va guanyar les eleccions a Catalunya i ara ven plaques solars a Cadis", conclou.