A pocs metres de les ruïnes del barri del Born destruït el 1714, un jaciment arqueològic de gran simbolisme, tres directius de futbol de primer nivell la fan petar. Elena Fort, la representant del Barça, fa cara de felicitat després de la llarga nit electoral en què Joan Laporta va ser escollit. "Ens assegurarem de seguir cuidant el català", comenta xerrant amb Xavi Andreu, director de relacions institucionals de l'Espanyol, i Nacho Mas-Bagà, del Girona. Andreu, que segueix enfadat amb la decisió arbitral soferta per l'Espanyol a Mallorca, recorda com les seves declaracions institucionals "les vam fer en català". Tots tres acaben de fer una xerrada dins del Simposi Internacional sobre Llengües Minoritzades i Futbol Sgôr, organitzat per Plataforma per la Llengua.

Maria Elena Fort (Barcelona, 1970) parla com a membre de la candidatura de Joan Laporta a la presidència del Barça, però sobretot com a exvicepresidenta institucional i exdirectiva responsable de l'Espai Barça. L'advocada barcelonina, única dona de la junta sortint blaugrana, atén l'ARA a 10 dies de l'anhelada reelecció.

L'atzagaiada més contundent de Laporta en relació amb l'Espai Barça no va ser la seva aparició protagonista a l'anunci d'un retorn al Camp Nou pel Trofeu Joan Gamper que mai es va produir. L'atzagaiada més contundent de Laporta en relació amb l'Espai Barça va tenir lloc el 8 d'octubre del 2021, quan encara no havien començat les obres de remodelació del Camp Nou. El president blaugrana aleshores va informar als micròfons de RAC1 que el primer equip masculí del Barça se n'aniria "un any a jugar al Johan Cruyff, amb 40.000 o 50.000 espectadors".

Hi ha un vicepresident del Barça que té un castell amb una plaça de toros, que alguns empleats del club blaugrana no el sabrien reconèixer si se'l trobessin cara a cara i que és conegut pels boleros que canta quan visita les penyes. Es tracta d'Antonio Escudero, empresari establert a la Jonquera i vicepresident de l'àrea social del Barça. Però, des dels despatxos d'Arístides Maillol, expliquen a l'ARA que "no és gens habitual que vingui a les oficines".

La vicepresidenta del Barça, Maria Elena Fort, sabia molt bé el titular que havia de fer arribar als socis en la roda de premsa d’aquest dilluns. El missatge el va repetir amb claredat: si és pel Barça, abans d’acabar l’any es podria tornar al Camp Nou. Qualsevol retard serà atribuïble a tercers. Tenint en compte que la UEFA no permet jugar l’últim partit de la lligueta de la Champions lluny de Montjuïc (el 29 de gener contra l’Atalanta) i que el club sosté que no mantindrà dos estadis oberts a la vegada, queda bastant clar que la tornada a casa serà a partir del mes de febrer. Tot això ho explica a la perfecció Martí Molina en aquest diari. Per tant, intentem anar més enllà.

"Ja no em truca ningú, últimament", va lamentar-se un exdirectiu del Barça davant d'un altre exdirectiu. "I qui vols que et truqui, ara? Ja no ets directiu del Barça", li va respondre l'altre. Aquesta escena real demostra el poder que comporta formar part de la junta directiva del club blaugrana i el fred que pot fer a fora. És ben sabut que històricament una de les raons de pes per voler presidir el Barça o ser-ne directiu ha estat entrar a formar part de l'Olimp del poder català i aprofitar-se d'aquesta influència d'una manera o altra. Encara que sigui perquè la gent et truqui.

El Barça ha volgut fer un acte de transparència amb la reforma del Camp Nou. Amb 342 milions d'euros ja gastats –el 32% del total pressupostat– en les obres, el club ha mostrat una fotografia del que s'ha fet fins ara i del que s'espera fer els pròxims mesos. Amb tot, tal com ha informat l'ARA aquest dimarts, els responsables del projecte no han pogut respondre amb exactitud a la pregunta clau, que no és sinó saber la data en què l'estadi podrà tornar a acollir partits de futbol, encara que sigui amb l'aforament limitat. La posició oficial que es repeteix des de fa temps s'ha mantingut en la compareixença d'aquest dimecres.

Una persona pròxima a Joan Laporta explica a l'ARA que durant el seu primer mandat (2003-2010) l'advocat va ser capaç de mantenir un equilibri entre la quantitat de membres de la junta directiva que eren de plena confiança i la quantitat de membres que no tenien cap problema a portar-li la contrària a l'hora de gestionar el club. En canvi, aquesta mateixa persona considera que l'equilibri es va difuminar des de bon principi en el segon mandat. La tendència s'ha anat accentuant des d'aleshores i ha viscut un punt àlgid aquesta setmana amb la dimissió com a vicepresident econòmic d'Eduard Romeu, que va entrar a la junta directiva el març del 2021 gràcies a l'aval de José Elías, el seu antic soci a Audax.

Sempre ha estat vinculada a Junts i pròxima a l'expresident de la Generalitat Carles Puigdemont, però la incorporació com a diputada del Parlament de la vicepresidenta del Barça, Maria Elena Fort (Barcelona, 1970), ha estat el relleu de la setmana. Jaume Alonso-Cuevillas ha renunciat a l'acta de diputat i ella era qui el seguia en la llista dels juntaires per Barcelona –en el número 26–. Passarà a compaginar les funcions com a número 2 de Joan Laporta i portaveu del club amb la de diputada del partit a la cambra catalana. En el futur, no ha amagat mai que li agradaria ser la primera presidenta blaugrana.

Ni els arquitectes ni els operaris poden garantir que el Barça torni a jugar al Camp Nou el novembre d'aquest any. Encara que les obres avancin a bon ritme, els terminis previstos són tan optimistes que n'hi haurà prou amb algun petit "imponderable" –en paraules del president Joan Laporta– per endarrerir-ho tot plegat. Però el club té pressa perquè a nivell esportiu, i sobretot econòmic, li surt molt més a compte tornar a casa com més aviat millor. Per això eviten parlar de possibles demores i ja han engegat tota la maquinària per preparar el retorn, previst inicialment per aquest mes de novembre.

La Reial Federació Espanyola de Futbol (RFEF) posa un avió xàrter des de Madrid per viatjar fins a l'Aràbia Saudita a cadascuna de les edicions de la Supercopa d'Espanya que disputa en aquest país totalitari del Pròxim Orient i hi convida desenes de periodistes de mitjans de comunicació espanyols i internacionals per tal que la cobertura de l'esdeveniment sigui de primer nivell. Una vegada aterrats a l'Aràbia Saudita, aquests periodistes s'allotgen al mateix hotel de la ciutat que acull la competició, que en les últimes dues edicions ha estat la capital, Riad, com també ho serà enguany. Allà ja apareix la primera mostra de masclisme: les periodistes dones no poden fer ús del gimnàs ni de la zona d'aigües. És exclusiva per als homes.

Elena Fort (Barcelona, 1970) va cantar "Boti, boti, boti, madridista qui no boti" entre la multitud de seguidors del Barça que el 2 de juny van acostar-se a la Septemberplein d'Eindhoven durant les hores prèvies a la final de la Champions League. La gran presència de periodistes a la plaça del centre de la ciutat neerlandesa no la va incomodar a l'hora de sortir-se del guió d'una vicepresidenta institucional i portaveu del club blaugrana, com també va fer el 25 d'agost, quan va ser més contundent amb Luis Rubiales que el comunicat del Barça després del petó forçat a Jenni Hermoso en la celebració del Mundial guanyat per la selecció espanyola.

“Als contractes de construcció, per conveni, es treballen sis dies a la setmana, un màxim de 12 hores. I això és així”. Amb aquesta afirmació contundent, la vicepresidenta institucional del Barça i responsable de l’Espai Barça, Maria Elena Fort, normalitzava les jornades excessives dels obrers que treballen a les obres del nou Camp Nou, en una entrevista a El Periódico després que aquest diari destapés la situació a través d’una investigació de cinc mesos. La directiva es mostrava sorpresa per les acusacions d’“explotació laboral” en les subcontractacions que fa servir el constructor turc Limak, a qui s’ha encarregat l’obra. Fort remarcava que aquests horaris s’ajusten al conveni del sector, unes declaracions que el text d’aquest document contradiu clarament.

L'ús correcte de X és una incògnita tan gran com el nom i l'evolució d'aquesta xarxa social. Cap mortal està resguardat de poder-hi ficar la pota en qualsevol moment. Però hi ha línies vermelles que es poden traçar basant-se en el sentit comú. Mikel Camps, directiu i portaveu adjunt del Barça, n'ha sobrepassat unes quantes de cop aquesta setmana amb el seu tuit posteriorment esborrat sobre el calbot que, segons ell, es mereixia Vinícius per fer "bicicletes innecessàries". El problema s'agreuja quan aquesta espifiada és la cirereta del pastís d'un comportament reiteradament conflictiu a X –anteriorment, Twitter–, sobretot tenint en compte el seu càrrec.