La setmana de penintència de Pedro Sánchez ha acabat amb un moviment inesperat. Feia temps que Junts insistia en augmentar el càstig penal als delinqüents multireincidents. Doncs bé, ahir el PSOE va anunciar que desbloquejarà el redactat de la llei, que estava desada en un calaix des de feia un any. I el millor bé ara:

Dimarts mateix, només minuts després que Pedro Sánchez sortís a admetre que no havia complert els acords amb Junts, contradient-se, per tant, a ell mateix i donant la raó a Junts, els vaig dir que el missatge implícit de les paraules del president espanyol a Junts era que, ara que podia faltar tan poc perquè tornés Carles Puigdemont, no trenquessin. Que, ara que el compromís del PSOE amb l’amnistia és més a prop de fer-se visible, Junts tenia raons per no engegar-ho tot a rodar.

Avui ha arribat la resposta que tothom esperava de Junts a Pedro Sánchez, per boca de Miriam Nogueras. Ahir vam definir les entrevistes matinals de Pedro Sánchez com les d’un president “a la desesperada”. A les nostres pàgines, David Miró escriu avui “autohumiliació”. Certament, no fa ni un mes que Miriam Nogueras li va dir a Pedro Sánchez, al Congrés, que era un “cínic i un hipòcrita”, i en canvi ahir Sánchez va sortir a empassar-se l’orgull i va reconèixer que havien estat els socialistes els que havien incomplert el que havien pactat amb Junts. És normal, l'hi va la legislatura. 

Durant el debat d’investidura del novembre de 2023, a Pedro Sánchez li van comunicar que Junts estava molest perquè en el seu discurs havia fet servir expressions com “retrobament” o “reconciliació” referint-se a la situació catalana. Quan va tornar a pujar a la tribuna, Sánchez, amb una habilitat sorprenent, va passar a parlar de “conflicte polític” i d’”oportunitat històrica”, més en consonància amb l’Acord de Brussel·les, fins que Santos Cerdán va rebre al seu mòbil la confirmació que els vots de Junts no perillaven.

La decisió de Junts de vetar totes les lleis que el PSOE i Sumar tenen en tramitació al Congrés amb l'excepció de les que ja havien acordat amb ells prèviament és un pas més en el trencament anunciat per Carles Puigdemont a Perpinyà i afegeix complexitat a una legislatura espanyola que no ha tingut ni un moment de respir des del seu naixement. Els motius adduïts per Junts, bàsicament els incompliments de Pedro Sánchez, són comprensibles, però la decisió també comporta riscos per als juntaires, que a partir d'ara es veuran obligats a sumar els seus vots als del PP i Vox per tombar els principals projectes del govern espanyol, alguns tan sensibles com la llei d’inclusió social de les persones amb discapacitat o l'anomenada llei Bolaños, que treu poder als jutges per donar-lo als fiscals.

José Luis Rodríguez Zapatero té un desig, que és mantenir una conversa amb Carles Puigdemont a Girona. Zapatero ho ha confessat aquest dilluns al matí, en una intervenció a l'Ateneo de Madrid, en què tot i l'agenda del dia –des de la crisi política al País Valencià fins al tret de sortida del judici contra el Fiscal General de l'Estat– l'atenció mediàtica donava fe que qui parlava era un dels homes clau de Pedro Sánchez. Tot el que diu l'expresident espanyol s'ha d'emmarcar en una feina entre bambolines perquè aquesta legislatura prosperi, encara avui i tot i la ruptura de Junts amb el PSOE. "El diàleg ha de ser incessant, incansable", ha defensat l'home que no s'amaga de presumir que en el seu moment la dreta el va acusar de trencar Espanya, i també d'entregar-la a la banda terrorista ETA. "[Per al PP] amb mi Espanya es va trencar 187 vegades [...] Amb mi, la nació espanyola es va entregar a ETA, i qui es va entregar va ser ETA".

Vaig qualificar de “joc d’impotències” (ARA, 17 de juliol de 2025) l’acord entre ERC i el PSC per a la investidura de Salvador Illa. Ho deia arran de les cinc pàgines presentades per la Comissió Bilateral entre el govern de la Generalitat i l’administració general de l’Estat que pretenien desenvolupar –de fet, diluïen– els quatre fulls de l’acord inicial. “Joc d’impotències” perquè l’acord era el resultat d’haver pactat qüestions que el PSC no podia decidir i del fet que ERC no tenia cap alternativa millor –per al partit– que deixar fer govern al PSC. Se sumaven dues impotències amb un acord de resultat més que improbable.

Des de la desconfiança i la distància amb el PSOE, Junts va obrir-hi fa dos anys un procés de negociació anunciant que cobraria per avançat. Aviat va aterrar a la realitat política i va haver d'anar rebaixant expectatives davant del seu electorat. La seva força residia en el fet que els seus vots eren imprescindibles per a la majoria de la investidura de Pedro Sánchez i han seguit sent-ho per donar una mínima estabilitat al govern espanyol. La seva debilitat era, i és, que a l'altre costat no hi ha ningú amb qui pactar atesa la deriva cada cop cap a posicions més d'extrema dreta i d'espanyolisme dur del PP a causa de la pressió de Vox. Per això el trencament que ara ha anunciat el líder del partit, Carles Puigdemont, se cenyeix a explicitar que no hi haurà negociació amb els socialistes per als pressupostos de l'Estat del 2026 i que s'ha acabat mantenir-hi cap altra mena de negociació, ni a Suïssa ni enlloc. Però, així i tot, Junts no farà caure Sánchez. És a dir, els vots dels de Puigdemont no se sumaran als de PP-Vox per provocar un avançament electoral.

No deu ser la cita de més autoritat per a un dia com avui, però aquí va aquesta frase de Gabriel Rufián: “El PSOE, com a partit d’estat, com a partit del règim, tendeix a segons quines inèrcies. El PSOE no fa, al PSOE se l’obliga a fer”. I Junts només ha aconseguit obligar el PSOE a complir una part dels acords. Igual, per cert, que li està passant a Esquerra amb el finançament singular. 

Finalment, Podem no ha rectificat i ha anunciat que votarà en contra del traspàs de competències sobre immigració a Catalunya pactat entre el PSOE i Junts. Així doncs, els liles votaran al costat de l'espanyolisme més ranci, el de PP i Vox, contra una mesura que augmentaria l'autogovern català i acostaria la gestió d'una qüestió tan delicada a les institucions que treballen més sobre el terreny. L'excusa de Podem és que al preàmbul de la norma s'afirma que la immigració és un fenomen que pot suposar "un risc per a la convivència i la cohesió social", una afirmació que consideren "racista".

Les declaracions de la secretària general de Podem, Ione Belarra, a l'ARA en contra del traspàs de les competències d'immigració a Catalunya amb l'argument que els Mossos farien batudes racistes han suscitat una repulsa general de les forces catalanistes, des de la CUP fins a Junts, passant per Comuns. Feia temps que no hi havia un consens tan ampli en una qüestió que afecta l'autogovern de Catalunya. Per contra, Podem Catalunya, que aquest dimecres s'ha alineat amb la seva líder a Madrid, s'arrenglera en aquesta qüestió amb el PP i Vox, per principi contraris a qualsevol traspàs de competències a Catalunya.

El pacte PSOE-Junts per la delegació integral de competències en immigració a la Generalitat és molt important. Posa sobre les espatlles de la Generalitat un gran pes, una gran responsabilitat que no serà fàcil d’exercir. No és absoluta: la llei d’estrangeria és i serà espanyola, però per la resta, una persona que vingui a viure i a treballar a Catalunya haurà de passar per la finestreta de la Generalitat, que actuarà d’acord amb la normativa legal que aprovi el Parlament de Catalunya. Fem-ho bé, perquè és una competència delicada i difícil. 

Avui és un dia molt, molt important. Ahir els dèiem que l’acord PSOE-Junts en immigració podia ser que es precipités, perquè ja eren als serrells, o que s’enquistés, perquè per Nadal ja s’havia d’haver tancat. Doncs bé, s’ha precipitat. Ahir a la nit va filtrar-se la notícia, de manera que aquest matí ja ha pogut ser titular de portada. El contingut l’estem sabent aquest matí. És un contingut molt important. Estem davant d’una delegació de competències integral de l’Estat, que posarà els Mossos a les fronteres, als ports i aeroports. S’assembla al moment en què els Mossos van començar a patrullar les carreteres i després van convertir-se en la policia de referència en seguretat ciutadana, amb la diferència que a fronteres, ports i aeroports hi continuarem veient Policia Nacional i Guàrdia Civil, coordinats amb Mossos. Hi haurà prou Mossos per fer la feina? Sí, l'acord preveu la incorporació de 1.800 efectius més.

Un apunt d’un assumpte molt important que aquests dies no està sota el focus: les negociacions PSOE-Junts pel traspàs de les competències d’immigració a la Generalitat. Diu un dels negociadors que la situació està d’aquella manera que tant es pot enquistar per dies o setmanes com descabdellar-se de manera precipitada, perquè són als serrells. De fet, d’enquistat, ja fa dies que ho està: l'acord estava previst pels volts de Nadal, fa més de dos mesos.

Què estava fent Salvador Illa a les 9 del matí? Presentant un pla del govern per impulsar el cotxe elèctric (per impulsar d’una vegada, podríem dir) a Catalunya.

Després d'haver ajornat la decisió dues vegades i de la tensió que ha generat entre el PSOE i Junts, la mesa del Congrés ha donat llum verda finalment a debatre la qüestió de confiança que els juntaires reclamen a Pedro Sánchez. Els de Carles Puigdemont van aconseguir el suport dels socialistes a canvi de tramitar el decret òmnibus i, un cop rubricat aquest acord, l'òrgan parlamentari ha acceptat per unanimitat, també amb l'aval del PP, que es debati la proposició no de llei (PNL) de Junts que insta el president del govern espanyol a "considerar l'oportunitat de plantejar una qüestió de confiança". La previsió és que es debati la PNL en el ple de dimarts 25 de febrer o en el de l'11 de març, segons si la resta de grups esgoten els seus torns per presentar iniciatives. El text de la PNL registrada finalment és molt més aigualit que l'original i admet que el desenllaç de la proposta està en mans del president espanyol i que la iniciativa no té vinculació jurídica. Sánchez ha reiterat que no preveu l'escenari.

Abans de parlar d’allò més pròxim, prenguin nota del que va anunciar ahir la UE. Ursula von der Leyen va anunciar l'“Europa primer”. És un pla. Encara no té diners ni calendari. És un anunci per plantar cara a Trump, tot i que copia el seu eslògan (“Amèrica primer”, “Europa primer”).

Haig d’admetre que l’acord entre el PSOE i Junts per aprovar un decret de mesures socials va arribar abans del que semblava ahir a primera hora del matí, quan el consell de ministres estava a punt de reunir-se i encara no hi havia acord, de manera que com a molt d’hora s’aprovaria dimarts que ve. I els deia que, tal com Míriam Nogueras parlava a TVE, “o el PSOE s’asseu amb Junts i pacten, o Junts tornarà a votar que no si tornen a presentar un decret òmnibus”.

Després de molta gesticulació a banda i banda, s'ha imposat el sentit comú. En temps de turbulències i maximalismes, és una bona notícia que se sàpiga trobar punts d'entesa i es faci política. Per interès mutu –tots dos hi guanyen– i per sentit de responsabilitat cap als ciutadans, PSOE i Junts han arribat a un acord per salvar les pensions, les ajudes al transport i als afectats per la DANA al País Valencià i la prohibició d'alguns desnonaments, entre altres mesures socials del decret òmnibus del govern espanyol. Políticament, uns i altres poden dir que surten vencedors d'un pols en què cap dels dos negociadors volia trencar la corda. Així com el pacte és ara un win-win, el fracàs hauria estat també culpa de tots dos. Milions de jubilats i de persones que van justes d'ingressos i que ara se senten alleujades els ho haurien retret. La política que aporta solucions i és útil és la bona, naturalment sense renunciar a posicionaments ideològics ni horitzons de futur.

El govern espanyol té garantit, aquest cop sí, salvar el decret de mesures socials i econòmiques que va aprovar al desembre i que Junts, el PP i Vox van tombar dimecres passat al Congrés dels Diputats. Així ho ha assegurat aquest dimarts el president espanyol, Pedro Sánchez, després d'arribar a un acord amb el partit de Carles Puigdemont. I també ho ha confirmat Míriam Nogueras, portaveu de Junts, posteriorment, en una roda de premsa. Ara bé, amb un advertiment que no és nou per part dels juntaires: "No estem aquí per aprovar el programa electoral del PSOE". De fet, Nogueras ha fet gala d'haver "aguantat la posició" amb el seu no de la setmana passada al decret òmnibus –"ja és història", ha assegurat– i s'ha refermat en el fet que a partir d'ara seguiran amb la mateixa dinàmica perquè no formen part de "cap bloc espanyol": "Anirem peça a peça".