Per al PP, l'informe de la Guàrdia Civil que destapa pagaments en metàl·lic a l'exministre José Luis Ábalos i el seu exassessor Koldo García marca un punt d'inflexió en la presumpta trama de corrupció que esquitxa el PSOE. Ni 24 hores després que es fes públic el document, el secretari general dels populars, Miguel Tellado, ha comparegut en roda de premsa des de Gènova per exigir explicacions urgents sobre aquests pagaments i les despeses de fins a 95.000 euros que Ábalos hauria sufragat amb diners d'origen incert. Segons Tellado, l'informe recull indicis de finançament irregular del PSOE —cosa que fins ara els socialistes sempre han negat— i, per tant, marca "la voladura d'una era": la del president espanyol, Pedro Sánchez, al capdavant del partit i del govern espanyol. "Fins aquí ha arribat la fugida de Sánchez", ha sentenciat.

El fosser és el que obre fosses, l'enterramorts. Espanya es considera el segon país del món amb més fosses comunes després de Cambodja, que ostenta aquest rècord macabre com a resultat de les massacres perpetrades l'any 1975 pels Khmers Rojos a les ordres del sanguinari Pol Pot. Allò, per cert, també va ser un genocidi, perquè “genocidi” (per a sorpresa de l'alcalde de Madrid i dels qui pensen com ell) no és una marca de la qual ningú tingui l'exclusiva, sinó la pràctica d'exterminar la població d'un indret. A Cambodja, el deliri totalitari de crear una “nova societat” va dur a l'assassinat de tots aquells que no es consideraven dignes de formar-ne part. Entre el 1975 i el 1978 s'hi van assassinar entre 1,5 i 2,2 milions de persones, i les dades oficials parlen d'unes vint mil fosses comunes escampades per tot el país.

Sembla que aquesta setmana comenci tot. És el cas del curs escolar, que a Catalunya es desenvoluparà sense telèfons mòbils, que no es podran fer servir ni amb finalitats educatives. Benvinguda sigui la rectificació, encara que ens torni a la llei del pèndol. Hi va haver anys en què si a l’escola no hi havia pantalles estàvem perdent el tren de la modernitat educativa, i ara, espantats per les conseqüències de la dependència de les pantalles, les prohibim. Està bé, però tothom sap que el problema és més profund: si les pantalles devoren els pares dels alumnes (que és el que passa), acaben devorant els alumnes.

Vint-i-quatre hores després que Alberto Núñez Feijóo digués al congrés del PP que la seva preferència és un govern en solitari obert a acords amb tothom excepte amb Bildu, el nou secretari general del partit, Miguel Tellado, ha volgut elevar el que era només un desig a un compromís electoral ferm de no compartir govern amb l'extrema dreta. "No hi haurà govern de coalició", ha dit en una conversa amb periodistes. Que aquest compromís es faci l'endemà del congrés i no durant el conclave, com hauria estat lògic, i que Tellado no ho hagi volgut verbalitzar davant les càmeres, resta credibilitat a l'anunci. I el que és pitjor, demostra que el PP no acaba de tenir una postura clara sobre aquesta qüestió. Tant és així que la nova portaveu del PP, Esther Muñoz, no havia tancat la porta, poc abans de les paraules de Tellado, al fet que Santiago Abascal acabi sent vicepresident de Feijóo. "Caldrà esperar a veure els números", havia dit.

Alberto Núñez Feijóo va expressar en la clausura del congrés del PP la voluntat de governar en solitari. Ara bé, el líder popular ho va plantejar com una aspiració sense tancar la porta a altres possibilitats. Menys de 24 hores més tard els populars han afirmat que fer un executiu en solitari es tracta d'un compromís. "No hi haurà govern de coalició", ha dit el nou secretari general del partit, Miguel Tellado, que ha assegurat que abans de governar amb Vox aniran a una repetició electoral. Tellado ho ha dit en una conversa informal amb periodistes posterior a la roda de premsa d'aquest dilluns a Génova, però ha evitat afirmar-ho quan se li ha preguntat quan les càmeres ho enregistraven. "És un compromís donar a Espanya un govern monocolor, el compromís de Feijóo és governar en solitari", ha remarcat Tellado en la conversa amb la premsa.

Crec que no m'equivocaré gaire si escric ara sobre Miguel Tellado el mateix que vaig escriure sobre José Luis Ábalos en el seu dia: ha nascut una estrella. El juny de 2017 Ábalos va ser promogut per Pedro Sánchez a la secretaria d'organització del PSOE com ara ho ha estat Tellado a la secretaria general del PP per part del sempre desorientat Feijóo. En aquella època Pedro Sánchez venia de donar la gran sorpresa, havent recuperat contra tot pronòstic –i contra l'aparat del partit– la direcció del PSOE, de la qual havia estat defenestrat mesos abans. Entremig, Sánchez va fer una insòlita campanya anant d'una punta a l'altra d'Espanya en cotxe, delegació socialista per delegació socialista (una campanya que ara tothom troba audaç i intel·ligent però que en aquell moment només rebia befes i mofes), demanant el vot dels militants per tornar a ser el cap de files del PSOE. Dins aquell cotxe el van acompanyar els pocs fidels que li quedaven: eren José Luis Ábalos, Santos Cerdán i Adriana Lastra. Després, Sánchez els va premiar a tots amb càrrecs dins el partit, i més endavant, quan va triomfar la moció de censura contra Rajoy, dins el govern. Pedro Sánchez estava aleshores en el punt de ser capaç de generar il·lusió, si més no entre els militants i els votants del PSOE. Amb la resta de forces d'esquerres i amb els independentistes catalans i bascos va costar més, perquè aleshores amb qui volia governar Pedro Sánchez era amb els Ciutadans d'Albert Rivera.

Miguel Tellado (Ferrol, 1974) serà el nou número dos del PP. No ha estat cap sorpresa que Alberto Núñez Feijóo hagi optat per qui ja va ser la seva mà dreta al PP gallec per ocupar la secretaria general del partit. Quan el líder popular va fer el salt a la política estatal, el 2022, va estar acompanyat per Tellado. Un cop Feijóo va ser ratificat com a president del PP en substitució de Pablo Casado, es va envoltar del seu nucli dur gallec a Génova. Un d'aquests incondicionals és Tellado, que va deixar l'escó de diputat autonòmic i la secretaria general del partit a Galícia per traslladar-se a Madrid. Un cop a la capital espanyola, Tellado ha fet tots els papers de l'auca que Feijóo ha decidit encarregar-li. L'últim, i el que l'ha fet més conegut, és el de portaveu al Congrés, on s'ha caracteritzat per emprar un to dur i entrar constantment al xoc amb els socialistes. En la nova etapa que obre el PP a partir del congrés d'aquest cap de setmana, Feijóo el recupera per posar ordre intern i preparar el partit per assolir l'anhelat objectiu d'arribar al Palau de la Moncloa.

És realment sorprenent la capacitat d'Alberto Núñez Feijóo d'ensopegar una vegada i una altra amb la mateixa pedra, que no és una altra que l'aritmètica parlamentària. Just quan el PSOE estava en el seu pitjor moment, en xoc per l'ingrés a presó del seu fins fa poc número tres, Santos Cerdán, vet aquí que Feijóo decideix posar en marxa una maniobra per sondejar si algun dels partits socis de Pedro Sánchez li donaria suport en una moció de censura.

Al convocar el congrés del PP al juliol, el líder de la formació, Alberto Núñez Feijóo, ha enviat alguns missatges en clau catalana. Ha comptat amb un dirigent català que és de la seva confiança i fort a Madrid, però que genera cert recel en les files del PP català: es tracta del portaveu popular a l'Ajuntament de Barcelona, Dani Sirera, que treballarà braç a braç amb barons com el president murcià, Fernando López Miras, i l'extremenya, María Guardiola, per redactar els nous estatuts del partit a escala estatal. Tot i que això no vol dir que Sirera sigui a la futura direcció del PP a Madrid, què significa aquest nomenament? Com s'ha llegit al PP de Catalunya?

La crítica que han fet Alberto Núñez Feijóo i el seu portaveu Miguel Tellado al viatge oficial de Pedro Sánchez a Mauritània deixa malauradament clar què es pot esperar del PP en el debat sobre immigració: un populisme barroer i descordat, que no té cap inconvenient a contribuir a la confusió de l'opinió pública sobre una qüestió tan delicada si a canvi en pot treure benefici polític. En efecte, el que continua sent el partit més important d'Espanya segueix mirant cap a Vox a l'hora de fixar els seus posicionaments, i és per això que Feijóo acusa Sánchez d'anar “en direcció contrària a la resta de la Unió Europea”. Es refereix a la Unió Europea tal com l'entenen Meloni, Orbán o Le Pen, que no deixen de ser, certament, polítics que actuen dins la Unió Europea, però ho fan a manera de paràsits. Feijóo acusa Sánchez (com podeu llegir a l'article d'Aleix Moldes en aquest diari) d'impulsar un “efecte crida” a la immigració irregular, en comptes “d'anar a l'Àfrica a lluitar contra les màfies”, com hem de suposar que faria un bon patriota. Llàstima que les referències a la màfia no acabin de ser massa afavoridores per a l'expresident de la Xunta, que navegava en el iot de Marcial Dorado pensant, segons ell mateix, “que només era un contrabandista”, en comptes d'un narcotraficant. El potent entorn mediàtic de la dreta ultranacionalista espanyola ha fet córrer també que Sánchez va prometre, a Mauritània, dos-cents cinquanta mil llocs de treballs cada any als immigrants africans que arribessin a l'estat espanyol des d'ara fins al 2050. Es tracta evidentment d'una altra falsedat, però és una d'aquestes falsedats que calen amb gran facilitat dins una opinió pública ben conduïda i predisposada per creure-se-la.

El repartiment dels menors migrants que arriben sols a l'Estat entre les diferents autonomies, que s'abordarà en una conferència sectorial dimecres vinent a Tenerife, ha tensat el PP, que comparteix executius autonòmics amb Vox. El seu soci d'extrema dreta s'ha mostrat obertament en contra d'assumir una part de l'acollida i va arribar a amenaçar amb trencar les seves aliances amb el PP si ho acceptava. La resposta dels populars ha estat anar apujant el to contra la migració irregular en els últims dies. Fins al punt que el portaveu dels populars al Congrés, Miguel Tellado, ha plantejat en una entrevista a Antena 3 aquest dijous desplegar l'exèrcit per frenar aquestes arribades. "El govern pot disposar de les forces armades per defensar les nostres fronteres i desplegar una sèrie d'embarcacions que impedeixin a les pasteres sortir al mar i que finalment arribin al nostre país", ha defensat Tellado.

De l'ostracisme de fa uns mesos a la "sintonia absoluta" amb Génova. La designació d'Alejandro Fernández com a candidat per al 12-M ha provocat un gir en la relació del president del PP català amb la direcció estatal del partit. Somriures, abraçades i afalacs públics. És el que s'ha vist aquest dimarts entre Fernández i Miguel Tellado, portaveu del PP al Congrés i mà dreta d'Alberto Núñez Feijóo, en un dinar col·loqui a Madrid organitzat pel Club Siglo XXI. "Em sento defensat i protegit pel meu partit", ha assegurat el líder del PP català, que ha lloat Tellado –a qui ha descrit com a "home molt intel·ligent" i amb "registre i color propi"– després de les "afectuoses" paraules que li ha dedicat.

La revolta pagesa d’aquests dies passarà a la història com un senyal d’atipament d’una societat que compleix amb tot el que li diuen però no arriba a final de mes, juga amb una mà lligada a l’esquena i a sobre té la sensació que la gent cada dia importa menys als governants (i és una sensació basada en fets reals), i que no sempre té en compte que la política és més impotent amb l'economia cada dia que passa. 

Per completar l'equip amb el qual té la il·lusió de no caure com a líder del PP, Feijóo ha acudit a la vitrina de criatures embalsamades del PP i n'ha reanimat dues que ja teníem feliçment oblidades, Cayetana Álvarez de Toledo i Rafael Hernando, en funcions de portaveus adjunts. Aquests dos noms s'afegeixen al de Miguel Tellado com a portaveu del partit al Congrés, i tots tres es distingeixen per les mateixes característiques: el gust per la bronca, el menyspreu de l'adversari (i de la realitat), l'insult i la mentida com a formes preferents d'expressió. 

El PP ho va anunciant amb comptagotes i cada cop queden menys incògnites sobre la reestructuració interna del partit, que dijous ratificarà el seu comitè executiu. Alberto Núñez Feijóo s'està fent un equip a mida amb l'objectiu d'exercir una oposició dura contra Pedro Sánchez, un cop assumit que a curt termini no tindrà una segona oportunitat a les urnes. Una de les tries més significatives és la de Miguel Tellado com a nou portaveu al Congrés. Fins ara era vicesecretari d'organització i abans va ser la mà dreta de Feijóo al PP gallec. Tellado va fer el salt a la política estatal quan Feijóo va agafar el lloc de Pablo Casado, i és de la màxima confiança del líder del partit.

Passat el cicle electoral de municipals, autonòmiques i generals, el Partit Popular està de dol. El partit i el seu entorn s'havien convençut de la conquesta del govern d'Espanya, i és cert que l'han tocada amb la punta dels dits, però se'ls ha esmunyit, com l'arena del rellotge o el temps que fuig irreparablement. L'efecte Feijóo es va desinflar, l'operació Moncloa va fracassar i, encara que de portes enfora el PP auguri una vida curta al govern de Pedro Sánchez, el cert és que no saben quan podran tornar a tenir una ocasió com aquesta tan a l'abast, tan a tocar.