L'estiu de les palanques, el del 2022, va permetre al Barça de Joan Laporta anar amb molta alegria al mercat de fitxatges. Feia un any que Leo Messi havia marxat entre llàgrimes i el president executiu blaugrana va considerar que calia refer la plantilla a cop de talonari per fer tornar la il·lusió al soci. Els fitxatges de Lewandowski, Kounde i Raphinha, entre altres, van ser la cara amable d'uns mesos en què l'entitat va poder pugnar per jugadors amb els gegants de la Premier. La venda anticipada del 25% dels drets de televisió de la Lliga durant vint-i-cinc anys per més de 500 milions va finançar les adquisicions. Però a l'hora d'inscriure-les va caldre un altre booster econòmic per assolir la norma 1:1 en el fair play financer, la mateixa per la qual el club frisa en aquests moments.

De tots els inversors que han format part de Barça Vision, només n'hi ha un que sigui estrictament estratègic: Socios.com. Els altres, Libero, NIPA Capital i Orpheus Media, són fons inversors o societats patrimonials que no aspiren a omplir de contingut el projecte i desenvolupar-lo, sinó a invertir-hi per treure'n profit financer. Amb l'entrada de l'empresa estatunidenca Aramark, que arriba per posar 25 dels milions d'euros que Socios.com s'ha desdit d'aportar enguany, el projecte de Barça Vision es queda sense socis estratègics especialitzats en l'objecte de negoci: els NFT, la web3 i el metavers. Ara tots són financers.

El Barça està de gira pels Estats Units sense cap dels seus vicepresidents. Rafa Yuste, el vicepresident esportiu; Maria Elena Fort, la vicepresidenta institucional; Juli Guiu, el vicepresident de màrqueting, i Antonio Escudero, el vicepresident social, s'han quedat a Barcelona. A la gira de l'any passat van viatjar Yuste, Fort i Escudero. Els motius de cadascun per no fer-ho enguany són diversos, però l'ambient enrarit dins de la junta directiva de Joan Laporta que han deixat les cartes anònimes enviades a alguns mitjans de comunicació no han ajudat a incentivar les ganes de viatjar a l'altra banda de l'oceà Atlàntic.

"Què hi ha del salari del Leo?", va preguntar la família Messi a la junta de Josep Maria Bartomeu una vegada que l'argentí no va percebre el sou en la data que pertocava. Els futbolistes professionals cobren molt, però només dues vegades a l'any, el desembre i el juny. Aquest fet pot comportar tensions econòmiques fortes en un club que tingui problemes de tresoreria perquè la xifra a pagar de cop en salaris esportius és molt elevada. En el cas del Barça, que aquest exercici té una massa salarial de gairebé 500 milions d'euros (més de la meitat del pressupost), el curs present suposa haver d'afrontar un pagament total del voltant dels 250 milions d'euros al gener i un altre de la mateixa quantitat ara al juny.

Els 40 milions d'euros de Libero impagats al Barça pels seus actius de Barça Media –engloba Barça Vision, Barça Studios i Barça eSports– van obrir un forat afegit a l'economia de l'entitat blaugrana que pot tenir una enorme rellevància en els números de l'exercici 2023-2024 i en la capacitat de fitxar jugadors en el mercat d'estiu en cas que la junta de Joan Laporta no aconsegueixi trobar nous inversors abans del 30 de juny. De fet, el curs passat la palanca d'aquests actius va suposar 408 milions des del punt de vista comptable que ara estan en perill, sobretot tenint en compte que no arribaran els 40 milions extres de Libero pactats de cara a l'exercici vigent i que és una incògnita si Vestigia posarà els seus 20. Per revertir aquest greu contratemps, el Barça està portant a terme una intensa cerca de nous companys de viatge des de fa mesos i sobre la taula hi ha diverses ofertes.

La subhasta de l'NFT (actiu digital únic) d'Alexia Putellas de l'estiu passat, més enllà de les anomalies desvelades per l'ARA, és un exemple de com la participació en el Barça d'un dels inversors que van fer possible la palanca de Barça Studios (actualment Barça Media) és enrevessada. Socios.com, que va entrar al Barça el 2022 adquirint un 24,5% d'aquesta àrea de l'entitat a canvi de 100 milions d'euros des del punt de vista comptable, segons ha pogut saber aquest diari, no va participar de cap manera en la subhasta malgrat que quan es va tancar la inversió fa un any i mig el Barça va anunciar que seria l'encarregat, entre altres aspectes, d'accelerar el creixement de les estratègies d'NFT del club.

Ara mateix, el Barça té una trentena de fons d'inversió repartits entre tres àrees del club: l'Espai Barça, Barça Media i els drets televisius. En el projecte més important del Barça del segle XXI, hi ha dos fons d'inversió que han capitanejat el finançament de 1.450 milions d'euros que haurà de servir, almenys, per fer realitat la remodelació del Camp Nou. Són els estatunidencs Goldman Sachs i JP Morgan, que han vehiculat una operació en què hi ha implicats una vintena d'altres fons i asseguradores, com el també nord-americà PIMCO.

La subhasta que el Barça va fer de l'NFT d'Alexia Putellas Empowerment el juny del 2023 va contenir anomalies que l'ARA ha pogut comprovar. El comprador final va ser una persona que tenia fil directe amb el projecte Barça Vision, la divisió del club que gestiona l'univers audiovisual crypto, i que va acabar pagant 286.589 euros per l'arxiu digital col·leccionable dedicat a la dues vegades Pilota d'Or.

El Barça s'ha abonat a un relat fantasiós i la tossuda realitat li rellisca. Tant és que estiguem ja en un nou any o que s'hagi disputat la primera volta de la Lliga. Laporta i Xavi han anunciat tantes vegades que tot està a punt de canviar miraculosament, han apel·lat tant a la fe, al pensament màgic, a les palanques, als enemics externs, a l'èpica de superar una herència verinosa i a la nostàlgia d'un brillant passat que sonen buits, a disc ratllat.

El Barça que veiem a la gespa és una metàfora del funcionament del club. L’equip, sense una substància futbolística consistent, s’aguanta amb pinces amb remuntades a última hora: un mirall de la llotja. Tot se salva in extremis amb palanques de tota mena o avals màgics mentre l’aigua entra per tot arreu. Ja fa tres anys que una quasi moció de censura -amb què Laporta no va tenir res a veure- va lapidar Bartomeu, però la sensació d’anar a la deriva continua i els senyals per a aquest 2024 no són bons. Només els dos títols aconseguits amb Xavi la temporada passada maquillen el rumb erràtic del vaixell, que té la tripulació viva però sempre flirtejant amb el desastre. La salut de la piloteta està en dubte malgrat que Xavi demani respecte pel vigent campió de Lliga, però és només la punta de l’iceberg d’una estructura malmesa. Fins quan es podrà sostenir el Barça només a base de fe, pit i collons?

El 2024 no ha començat amb bones notícies econòmiques per al Barça. El fair play financer de la Lliga segueix molt tensionat i la inscripció de Vitor Roque només podrà ser parcial i en virtut de l'espai que es genera automàticament per la llarga lesió de Gavi. El motiu d'aquest impediment es basa en el mecanisme d'enginyeria econòmica que la directiva de Joan Laporta va activar per tancar l'últim exercici amb beneficis. A l'hora de la veritat, quan el paper és insuficient per aguantar-ho tot, el pla inicial s'està esmicolant i deixa veure una realitat tan crua com amenaçant per a l'estabilitat que l'entitat tant necessita durant les obres del Camp Nou.