Un any més, els Reis d'Orient arribaran el 5 de gener a la capital tarragonina en vaixell. El desembarcament de Ses Majestats serà al barri marítim del Serrallo i no passarà desapercebut, ja que, per donar la benvinguda a Melcior, Gaspar i Baltasar, es faran sonar les sirenes dels vaixells i les barques de Tarragona. També es dispararan 21 salves pirotècniques per celebrar l'entrada dels tres Reis d'Orient a la ciutat, que està prevista per a les 18.15 h.

La sala és gran i àmplia, amb moltes pantalles sobre taules ubicades estratègicament. En forma d'hemicicle, totes miren cap al mateix punt: una paret amb més pantalles, encara més grans, en les quals hi ha punxades algunes càmeres de Barcelona. Hi poden veure totes les càmeres de la ciutat. Aquesta sala conjunta de control policial està ubicada al carrer Lleida. Durant els Jocs Olímpics va ser la sala de servidors de la competició, però des de fa 20 anys és un punt neuràlgic de la seguretat a la ciutat. Hi ha agents dels Mossos d'Esquadra i de la Guàrdia Urbana. Al costat, hi ha una altra sala per als Bombers de Barcelona. En una pantalla hi ha un excel amb colors: en verd hi ha els mitjans que tenen disponibles i en vermell els que estan treballant. Avui, pràcticament tot està verd. És un dia tranquil, però els responsables expliquen que, en dates clau, aquestes sales bullen. Precisament, ara en venen dues d'importants: el Cap d'Any i la cavalcada de Reis.

Aquest 2026 els Reis d'Orient de Girona faran alguns petits canvis en el seu recorregut per tal de millorar el trànsit de vehicles al centre de la ciutat. La ruta començarà, com és habitual, al campament reial del Parc de la Devesa a les 6 de la tarda, des d'on sortiran les carrosses en direcció a l'Eixample. Aquest any, però, en comptes de passar per la plaça Poeta Marquina i la ronda Sant Antoni Maria Claret, al costat de l'estació de tren, la comitiva girarà pel carrer de Santa Eugènia en direcció a la plaça Marquès de Camps i la Gran Via. Allà ja es reprendrà el traçat anterior per l'avinguda de Sant Francesc, Santa Clara i l'arribada final, pels volts de les 8 del vespre, a la plaça 1 d'Octubre, que des de la pandèmia ha substituït la rebuda final a la plaça de l'Ajuntament, molt més estreta.

El col·lectiu Cacau i Negritud, que agrupa “persones negres d'arreu de les comarques gironines unides en la nostra negritud per combatre el racisme”, com es defineixen, exigeix a l’Ajuntament de Girona que a la cavalcada de Reis del 2026 ja no hi hagi gent pintada de negre. “Nosaltres el que volem és que no es pinti ningú. Si no es troben prou persones negres, doncs que hi hagi persones blanques a la comitiva del rei Baltasar, que no passaria res, i si es volen maquillar que es maquillin del que vulguin, com si volen d’unicorns. Però considerem que la negritud no és una disfressa”, diu Aliou Diallo, membre d’aquest col·lectiu, que el 5 de gener passat va escriure un article a l'ARA en aquest sentit.

La comitiva màgica dels Reis d’Orient, a més de protagonitzar una cavalcada multitudinària pel centre de la ciutat de Girona, també recorre els carrers del poble veí de Salt. Té menys patges desplegats, vestits humils i carrosses modestes, però igualment moltes ganes de repartir màgia i il·lusió entre la canalla. Salt és una de les poblacions amb més immigració de Catalunya, on conviuen fins a 89 nacionalitats, i molts dels veïns no celebren les festivitats de Nadal. Tot i això, la tradició de l’arribada de Melcior, Gaspar i Baltasar, malgrat ser d'arrel cristiana, té al municipi una vitalitat i naturalitat genuïnes, amb saltencs de tots els orígens, cultures i religions implicats en la celebració de la festa.

A poc a poc, els ajuntaments catalans ideen activitats festives pensades per a totes les criatures. Amb aquesta visió cada cop més inclusiva, les cavalcades dels tres reis d'Orient que el dia 5 de gener recorreran els carrers de tot el país, es dissenyen tenint en compte les necessitats dels menors amb problemes de mobilitat reduïda o que tenen autisme i hi distribueixen punts específics per garantir la visibilitat del seguici reial a aquests col·lectius.

"Mai havia mirat tants cops la previsió del temps", assegura una dona de primera fila que fa hores que espera amb els seus dos fills que els Reis d'Orient arribin a Barcelona. I per més que tots els presents hagin obert l'aplicació del temps del mòbil una infinitat de vegades esperant bones notícies, la previsió no ha fallat.

Per a una persona negra, assistir a la cavalcada de Reis, a segons quin municipi de Catalunya, és sinònim de viure una deshumanització que neix d’una violència normalitzada i d’un racisme patent. Aquest és el cas de Girona, Ripoll o Igualada, on malgrat que fa dècades que va quedar enrere aquell temps en què faltaven veïns negres per omplir la comitiva de Baltasar, les famílies negres han de veure com els seus impostos es destinen cada any a convertir la negritud en una disfressa que desfila pels carrers en una data tan assenyalada en la ment de la mainada com és la de la nit de Reis.

Si les previsions no fallen, el primer que ens portaran els Reis és pluja i, en època de sequera, això sí que és màgic. Però a les criatures l’aigua no els farà la mateixa il·lusió perquè els esguerra el seu dia de l’any. La cavalcada en remull no és el mateix. Potser pels bons records que tinc de petita, i m’estic justificant, que la nit i el dia de Reis encara tinguin tants seguidors feliços em commou. Els veig l’emoció i els nervis en una fantasia qüestionable però en un temps que socialment dediquem als infants. És bonic veure com ocupen els carrers amb els seus abrics i els seus somriures. Alguns també tenen por i ploren, perquè costa d’entendre, tot plegat, i perquè la gent no acostuma a anar vestida de patge pel món. Afortunadament. El vestuari dels Reis i companyia a mi tampoc no m’ha acabat mai de fer el pes. Massa barroc. Però venen els Reis i se’ns omplen els espais d’infància. De la nostra, de la seva. De tendresa en temps interminables de guerres. 

Les famílies de Barcelona podran donar una benvinguda marítima als Reis d’Orient. Enguany, amb motiu de la celebració de la Copa Amèrica de vela, tota la ciutadania està convidada a saludar-los des de la platja, on trobaran centenars de patges i carters reials que recolliran els desitjos dels nens i les nenes. El 5 de gener, entre les 12 i les 13 h, els barcelonins i les barcelonines podran assistir a les platges de Somorrostro i de la Barceloneta a un espectacle de dansa i focs pirotècnics i una animació específica, amb carters i patges reials.

[ALERTA: AQUEST TEXT CONTÉ ESPÒILERS, NO EL LLEGIU AMB INFANTS, PERÒ A VOSALTRES US PORTARÀ BONS RECORDS]

Quan falta poc més d'un mes per a la nit de Nadal, Barcelona ja ha activat el compte enrere per a les festes, les primeres amb Jaume Collboni com a alcalde de la ciutat. Després que en els últims anys les crítiques a l'anterior govern municipal per la manera com afrontava aquestes dates tan assenyalades s'haguessin convertit ja pràcticament una tradició més a la capital catalana, Collboni ha promès enguany "recuperar la manera barcelonina de fer Nadal", un concepte abstracte però que vindria a ser una promesa de no fer experiments i tornar a formats més tradicionals.

Bosses de tots colors, paraigües al revés, motxilles amb cremalleres obertes fins al límit i, fins i tot, catifes amb dibuixos de carreteres per ocupar el màxim d'espai. Tot plegat per recollir, aquest any sí, tots els caramels possibles durant una cavalcada com les de sempre, però amb un recorregut diferent i amb carrosses noves. “Que comença!”, crida el Jan, des de dalt d'una escala que comparteix amb el seu germà quan la guàrdia muntada a cavall comença a caminar. Són els qui donen pas a les nou carrosses que acompanyen Melcior, Gaspar i Baltasar en la seva visita a Barcelona. De fons ja comencen a sentir-se els tambors de la companyia Brincadeira, que obren la cavalcada. La mare dels dos nens intenta parlar per telèfon per trobar-se amb els veïns. “Hi ha molta gent, no us veig! Sembla que alguns estan guardant lloc a primera fila des de les tres de la tarda”, diu des de la vorera, contemplant com petits i grans intenten fer-se lloc per veure de prop els Reis d'Orient.

Cada 5 de gener a la nit arriben els Reis d’Orient i, amb tota la comitiva, un any més, torna el debat sobre si pintar la cara a un ciutadà blanc per imitar la pell del rei Baltasar és una tradició popular inofensiva o una discriminació racista que cal revisar. A Catalunya, cada cop més ajuntaments i entitats es decanten per deixar d’utilitzar maquillatge i opten per escollir un veí de descendència africana per representar un dels tres reis. Només quatre capitals de comarca –Ripoll, Igualada, el Pont de Suert i Viella– segueixen recorrent a la pintura. Aquestes quatre capitals són els principals reductes que es resisteixen a deixar d'enfosquir la pell del rei, després que, fa tres anys, Mollerussa i Sort decidissin fer el pas i implicar un veí afrodescendent en la festivitat. 

Fa dos anys que la majoria dels 947 municipis de Catalunya van haver d'alterar la rebuda a Ses Majestats els Reis d'Orient per la pandèmia del coronavirus. El 2021 el risc d'aglomeracions va fer que s'anul·lessin moltes de les cavalcades. L'any passat la majoria es van tornar a fer, però no totes, i les que es van celebrar es van fer amb mascareta, canvis de recorregut i altres restriccions. Enguany tots els pobles i ciutats recuperen les tradicionals rebudes i els homenatges, amb llançament de caramels inclosos. I si ha calgut modificar l'itinerari que faran aquest dijous ha estat per obres –a Barcelona, per exemple la ruta per la Via Laietana se substitueix pel passeig Colom, el Paral·lel i la ronda Sant Pau– i no pel virus. Aquestes són les principals novetats d'enguany a les quatre capitals:

Nadal és temps de nostàlgia i per això hem preguntat a referents de diferents àmbits –música, literatura, cuina, interpretació o comunicació– que ens expliquin com vivien aquestes festes quan eren petits i com les viuen ara. El que més els agrada, el que sempre han tingut present, com celebren aquestes festes i si tenen rituals o no. Això és el que ens han explicat.

Després d’un 2020 amb importants restriccions a la mobilitat, les interaccions socials, els aforaments i els horaris, el Nadal d’aquest 2021 es presenta més “normal” tot i la incertesa provocada pel repunt de contagis de les darreres setmanes i l’alerta per la detecció de la nova variant òmicron. Si la pandèmia ho permet, seran unes festes en què podrem anar a parcs de Nadal, visitar fires, gaudir dels pastorets i els pessebres vivents, tornar-nos a reunir al voltant de la taula i reviure de nou la il·lusió de la cavalcada de Reis que tant es va trobar a faltar l’any passat.