El nou govern de Salvador Illa tenia una primera decisió fonamental a prendre sobre els pressupostos d'enguany: presentar una proposta –sigui o no la pactada amb ERC quan Pere Aragonès era president– o renunciar als comptes i centrar-se en els de l'any que ve. Finalment, ha optat per aquesta segona via, segons ha avançat El Periódico i ha pogut confirmar l'ARA. Aquesta era una de les patates calentes per al nou president de la Generalitat, encara que tot apuntava en aquesta direcció: ja han passat vuit mesos del 2024 i s'hauria afrontat una negociació a correcuita. Amb la renúncia s'aclareix el camí perquè la nova consellera d'Economia i Finances, Alícia Romero, treballi en el projecte de pressupostos del 2025.

Aquest dijous el Butlletí Oficial de la Província de Barcelona (BOPB) ha publicat l'aprovació definitiva dels pressupostos de l'Ajuntament de Barcelona i l'alcalde, Jaume Collboni, compleix així la primera part de la seva promesa: tenir els comptes aprovats a la primavera. La segona part del jurament –tenir també un govern ampliat– encara està en l'aire. A l'espera que el pas del 12 de maig aclareixi l'escenari i li permeti reprendre les converses per trobar un soci de govern, Collboni pot comptar des d'ara mateix amb uns nous pressupostos que li donen una mica d'aire per continuar governant tot sol.

Abans de començar la Setmana Santa, Jaume Collboni ha hagut de passar la penitència. Després de veure com li tombaven els pressupostos divendres passat, l'alcalde de Barcelona ha constatat aquest dimecres que no compta amb la confiança de la majoria del ple de l'Ajuntament. Només els regidors del PSC i d'Esquerra li han donat suport durant el debat de la qüestió de confiança, una votació necessària per activar el compte enrere de trenta dies que ha de resoldre la següent incògnita: govern alternatiu a Collboni o pressupostos aprovats automàticament.

Ni la Generalitat, ni l'Estat ni, per ara, Barcelona. El ple de l'ajuntament de la capital catalana ha consumat aquest divendres el fracàs del projecte de pressupostos del 2024. Uns comptes que, tanmateix, encara tindran una última oportunitat. Després de carregar contra la líder dels comuns, Ada Colau, per la seva "irresponsabilitat" per haver votat en contra dels comptes, l'alcalde Jaume Collboni ha anunciat que se sotmetrà dimecres que ve a una qüestió de confiança vinculada als pressupostos. Si en els trenta dies posteriors a aquesta qüestió de confiança no ha prosperat cap moció de censura contra l'alcalde -del tot improbable per la incompatibilitat entre els comuns i Junts-, els comptes s'aprovaran automàticament el 2 de maig.

Sorpresa i decepció davant la convocatòria d’eleccions anticipades després que els partits hagin estat incapaços d’arribar a un acord per als pressupostos de la Generalitat. Sorpresa i decepció perquè el llistat de projectes, iniciatives i normatives de l’àmbit social que decauen, o que quedaran paralitzades durant mesos, és enorme. Sabem que les decisions polítiques afecten el conjunt de la ciutadania, però anar a les urnes al maig és una pèssima notícia sobretot per a les persones en situació de vulnerabilitat i les entitats socials que les acompanyen i els donen suport, gairebé dos milions de persones a tot Catalunya. Una vegada més, la inestabilitat política impactarà directament en qui menys ho mereix, una part de la població que necessita respostes polítiques decidides i fermes per sortir de la pobresa, l’exclusió i la desigualtat i que està cansada d’esperar.

Hi ha uns versos del poema “Esperant els bàrbars”, de Kavafis, que diuen així: “De què ve al Senat aquesta inacció? / Per què seuen els senadors i no legislen? / És que els bàrbars arribaran avui. / Per què han de fer lleis ja els senadors? / Les dictaran els bàrbars quan vindran”. Són versos coneguts, i temibles: aplicables a moltes situacions de la vida, parlen també de què succeeix quan els governants de la cosa pública no fan la seva feina, o la fan malament. Succeeix que faciliten l'arribada dels bàrbars, la puixança dels enemics dels ciutadans, mentre ells perden el temps en absurdes bregues de poder.

Cap partit està en condicions de proclamar-se beneficiari principal i molt menys a títol únic de la decisió del president Aragonès de convocar eleccions anticipades. Ni Esquerra, que tenia la paella de la convocatòria pel mànec, ni el PSC d’Illa, guanyador a les últimes enquestes, ni Junts, que ja ha tret la bandera del plebiscit Puigdemont, el polític de qui parlaran més tots els mitjans de Catalunya i de Madrid, sigui o no sigui candidat. Tots tres tenen actius i passius, que van de l’atractiu del cap de cartell al balanç de la legislatura, passant pels incompliments de les promeses electorals del 2021 i les contradiccions acumulades.

566 milions d'euros. Un 1,7% del pressupost total de la Generalitat previst per al 2024 i pendent d'aprovació parlamentària. Aquests són els números que ha presentat aquest dilluns la consellera de Cultura, Natàlia Garriga. Es tracta de l'import més alt de la història del departament de Cultura: 264 milions més que el 2021, 181 més que el 2022 i 89 més que el 2023. "I no ens aturarem fins a arribar al 2% al final de la legislatura, tal com ens vam comprometre el primer cop que vam comparèixer en seu parlamentària", ha dit Garriga. Perquè aquests 566 milions es facin realitat caldrà que el Parlament aprovi els pressupostos de la Generalitat que el Govern, d'ERC, ha pactat amb el PSC, i que no podran tirar endavant si no tenen el suport (o l'abstenció) dels comuns.

Natàlia Mas (Sant Martí de Tous, 1979) pot convertir-se en la primera consellera d'Economia a tirar endavant dos pressupostos consecutius en una dècada. La seva setmana ha estat intensa, i la tanca amb una entrevista a l'ARA en què insta els comuns a sumar-se a l'acord i situa el nou finançament com el pròxim gran repte econòmic de la Generalitat.

El Govern ha aprovat aquest dimecres el projecte de pressupostos per al 2024, els més expansius de la història, que pugen a 43.673 milions d'euros, una xifra que s'eleva fins als 48.492 milions si s'hi inclou tot el sector públic de la Generalitat. Uns comptes que primen especialment la despesa en salut, ensenyament, recerca i cultura. Els pressupostos parteixen de la base d'un creixement del PIB d'un 1,8% el 2024 (el 2023 va créixer un 2,6%), que permetria crear 38.900 llocs de treball i arribar als 3,7 milions d'ocupats.

Avui hi ha dos punts d’atenció. El primer, pressupostos de la Generalitat. El Govern els ha aprovat avui i els envia al Parlament, on espera convèncer els comuns que els votin. Els comuns diuen que no, que per votar-los no s’ha de fer el Hard Rock. El president Aragonès mateix ha contestat aquest matí que als pressupostos no hi ha cap euro destinat al Hard Rock. Però esclar, la condició del PSC va ser que el govern acceptés la tramitació del projecte. I de la mateixa manera que els socialistes han posat com a condició pel sí que el Hard Rock es faci, els comuns han posat com a condició pel seu sí que el Hard Rock no es faci. Els faig una suposició: al final hi haurà pressupostos facilitats pels comuns. És una suposició basada en les necessitats mútues dels tres partits a Barcelona, Catalunya i Espanya i en una declaració de Jéssica Albiach d’aquest matí a TV3: lluny de dir que de cap manera i carpeta tancada, ha dit que si Aragonès vol trobar una solució per aconseguir el suport dels comuns, que prengui la iniciativa. Segur que al Govern no els faltaran idees.

La Generalitat preveu augmentar la despesa el 2024 aproximadament un 6% en comparació amb el 2023, segons ha explicat aquest dilluns la consellera d'Economia, Natàlia Mas. La responsable de les finances del Govern ha atès els mitjans des de Barcelona després de decidir no participar en la reunió del Consell de Política Fiscal i Financera (CPFF) que se celebra aquest mateix dilluns a Madrid, on ha delegat la representació de l'executiu català en el número dos del seu departament, Josep Maria Vilarrúbia.