La sequera que ha colpejat Catalunya durant més de tres anys ha deixat molt tocada l'agricultura. Al Camp de Tarragona, els pagesos han anat veient com la falta d'aigua i les altes temperatures reduïen la producció i cada collita era inferior a l'anterior. La sequera ha durat tant que ha deixat els arbres sense reserves hídriques i alguns, directament, han mort. "Les pluges de l'any passat han refet les oliveres, els ametllers i la vinya, però els avellaners han patit molt", explica Santi Vives Balcells, d'Unió de Pagesos. I és que, per molt que aquests cultius siguin de secà, les recents condicions meteorològiques tan extremes han fet estralls.

Després de tres anys de sequera greu, Catalunya respira certa tranquil·litat. Els embassaments han recuperat els seus nivells, les restriccions s’han relaxat i l’emergència ja no és imminent. L’Observatori de l’Aigua de Catalunya –que integra els col·legis professionals d’enginyers de camins, canals i ports; d'enginyers agrònoms; d'enginyers industrials i d'economistes– valoren positivament els avenços governamentals en la preparació de les infraestructures hídriques de cara a noves emergències, però també ha tornat aquest dijous a la càrrega amb la seva proposta estrella: la interconnexió de les xarxes hídriques a banda i banda del país, des de l'Ebre fins a la Muga, per redistribuir els recursos en funció de les necessitats de la població, la indústria i el sector agrícola. Un pla que, segons els impulsors, el Govern "ja coneix".

L’embassament de la Baells frega el ple i ha començat a buidar aigua aquest dilluns al matí. El pantà berguedà –un dels més grans de les conques internes– ha viscut en menys de vint dies una pujada espectacular de 40 punts gràcies a les pluges abundants del mes de març i ja supera el 95%. Segons han explicat fonts de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) a l’ARA, no s’han obert les comportes, sinó que s’ha incrementat el cabal de sortida d’aigua, que ha passat dels 0,6 als 7,5 metres cúbics (m³) per segon. Un escenari impensable fa només un any, quan ens trobàvem en el pitjor moment de la sequera històrica i la Baells va tocar fons, fins a unes reserves que no arribaven al 19%.

Que el nivell dels embassaments, de mitjana, estigui per sobre del 50% és una bona notícia. Molt bona. D'entrada, garanteix un estiu sense patir tant com l'anterior a la majoria del país. Feia gairebé tres anys, des del juliol de 2022, que no hi havia una quantitat semblant d'aigua als embassaments. Les pluges del març s'han fet notar. Però a més sabem que hi ha un bon gruix de neu acumulada al Pirineu, que garantirà més aigua quan arribi el desgel, i que les previsions indiquen que aquesta primavera serà plujosa. Sí, podem respirar una mica, però el que no podem fer és adormir-nos, pensar-nos que el problema ja està solucionat i n'hem sortit airosos.

Ja és una realitat: els embassaments de les conques internes han assolit el 50% de la seva capacitat. Una xifra que feia gairebé tres anys que no s'assolia –concretament 987 dies– i que marca, sense cap mena de dubte, un punt d'inflexió en la lluita contra la sequera. Les pluges de les últimes hores i dies han donat un nou impuls a unes reserves que no han parat de créixer des que va començar el març i ja veuen el got mig ple a l'acumular un ascens continuat de prop de 18 punts i 345 hectòmetres cúbics (hm³) emmagatzemats. Una gran notícia quan tot just comença la primavera oficial, que totes les previsions a llarg termini apunten que serà plujosa.

Les pluges i nevades dels últims dies mantenen els embassaments de les conques internes de Catalunya disparats. Les reserves continuen pujant de forma contínua i ja superen el 46% de la capacitat, amb més de 320 hectòmetres cúbics (hm³). En poc mes d’una setmana els nivells d’aigua han pujat prop de 14 punts i són les millors dades registrades des del juliol del 2022. A més, les pluges continuaran caient aquesta setmana i això fa pensar que els pròxims dies s’assolirà el 50% de reserves. Les xifres actuals més que tripliquen les que teníem fa un any, quan es va registrar el mínim històric de la sequera (14,41%).

Les pluges abundants dels últims dies han disparat els embassaments de les conques internes fins a xifres que feia temps que no es veien. Ara mateix ja superen el 40%, amb prop de 275 hectòmetres cúbics (hm³), les millors dades des de l’agost del 2022. Tenint en compte que divendres -abans de la tongada de pluges més important- encara estaven per sota del 32%, es tracta de l'ascens més sobtat des del temporal Gloria del gener del 2020. O el que és el mateix: en poques hores hem guanyat prop de tres mesos de reserves addicionals. El fet que el conjunt dels embassaments superin el 40% obre la porta a que molts municipis puguin sortir de la fase d'alerta per sequera.

Catalunya evitarà tornar a l'emergència per sequera aquest 2025. La previsió d'una primavera plujosa s'està complint ja aquest mes de març, amb pluges que estan sent generals i molt abundants, sobretot a les capçaleres de les conques internes. Si a això li sumem les actuacions previstes per l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) per generar més aigua, tot plegat allunya aquest escenari per a la gran majoria de la població. La primavera arriba aquest dijous 20 de març a les 10:01 h amb els embassaments de les conques internes disparats per les precipitacions de les últimes setmanes, i ja superen el 47%, triplicant les xifres que hi havia fa just un any. Tots aquests factors fan pensar que enguany les reserves es mantindran ben lluny del crític llindar del 16% que implica l'entrada a l'emergència.

Els embassaments de les conques internes no acaben d'aixecar cap i ja acumulen més de dos mesos d'un lent descens continuat. Ara mateix es troben al voltant del 31,5% i ja han perdut gairebé tres punts des de finals de novembre. La part positiva és que actualment les reserves dupliquen les que hi havia fa just un any, quan ens trobàvem en el pitjor moment d'aquesta llarga i històrica sequera. Tot plegat és gràcies (sobretot) a les pluges de la primavera i de la tardor de l'any passat. Però aquests dos últims mesos ha plogut molt poc, i això és un contratemps important tenint en compte que s'arrosseguen massa anys de dèficit hídric.

Les dues DANA i el conjunt de pluges que ens han afectat les últimes setmanes han fet pujar els embassaments de les conques internes, però no amb prou força per donar una bona estocada a la sequera que arrosseguem des de fa quatre anys. El conjunt de les reserves se situen ara mateix al voltant del 34,2%, un creixement de gairebé set punts respecte al valor que hi havia a mitjans d’octubre, però encara per sota del pic del 37,1% de finals de juny.

Al febrer, quan Catalunya patia les conseqüències d'una sequera sense precedents, els governs català i espanyol van acordar desencallar dues dessaladores que havien de resoldre el dèficit hídric de l'àrea metropolitana de Barcelona: l'ampliació de la de la Tordera (Selva) i la construcció de la del Foix (Garraf). Aquest dimarts –cinc mesos més tard– el govern espanyol ha anunciat l'acord per licitar les dues obres. L'anunci s'ha fet després que el consell de ministres hagi aprovat la modificació del conveni de gestió directa de l'empresa pública Acuamed, un pas necessari per iniciar la construcció de les dues instal·lacions, que després seran traspassades a l'Ens d'Abastament d'Aigua Ter-Llobregat, propietat de la Generalitat.

Vaixells? Interconnexions de xarxes? Ni l'una ni l'altra. Dessalinitzadores mòbils. Aquesta és l'opció per la qual ha optat el Govern davant la persistència de la sequera i la proximitat de l'estiu. La primavera ha parat el cop, però no està servint per remuntar l'escassedat de reserves als pantans. La solució adoptada per l'executiu respon a una combinació d'arguments. N'hi ha de tècnics, però també de polítics.

Si els pròxims mesos no plou i la situació d'emergència per sequera s'agreuja, el Govern ja ha deixat clar quina estratègia seguirà: ha descartat l'opció de portar aigua amb vaixells, tal com s'havia acordat amb l'Estat, i prioritzarà la instal·lació d'una desena de dessalinitzadores noves, una de les quals s'ubicarà al port de Barcelona i serà flotant. El conseller d'Acció Climàtica, David Mascort, ha assegurat aquest dijous que els dispositius que dessalinitzen l'aigua de mar permetran garantir el subministrament d'aigua a Barcelona i l'àrea metropolitana, així com a la Costa Brava, i no serà necessari recórrer als vaixells. "El Govern defuig solucions poc sostenibles i efímeres, de manera que renunciem als vaixells de manera conscient i proposem una solució que és econòmicament i mediambientalment més sostenible i més estable pel que fa a la seguretat de l’abastament", ha afirmat després de la reunió setmanal de la Comissió Interdepartamental de Sequera.

Finalment, el Govern permetrà omplir i reomplir les piscines públiques i privades amb la condició que s'obrin a la ciutadania per combatre les altes temperatures que es preveuen a l'estiu. Seran els ajuntaments els que podran considerar quines piscines de comunitats de veïns, clubs esportius, hotels i càmpings o de particulars es converteixen en refugis climàtics.

Ja tenim aquí la primavera. La nova estació arriba aquest dimecres, 20 de març, a les 04:06 h de la matinada, tot i que l’ambient primaveral ja s’ha deixat notar clarament al llarg d’un hivern que ha estat extraordinàriament suau o càlid. La primavera i la tardor són les èpoques més plujoses a casa nostra. Per tant, la pregunta que té tothom al cap és clara: arribaran les esperades pluges primaverals per apaivagar la sequera?

Dimarts a la nit l’especial de la sequera Canvi de cicle va aconseguir 323.000 espectadors de mitjana i va obtenir un 16,1% de la quota de pantalla. Un símptoma clar de dos factors que confluïen en aquest programa. D'una banda, la preocupació que provoca la manca d’aigua que pateix el país i, de l’altra, l’interès que suscita el bon periodisme, tan ben fet a nivell de contingut, de plantejament i d’imatge. L’arrencada era d’una poètica inesperada amb el testimoni de Joan Vergés. Va ser el mestre de l’escola de la colònia del pantà de Darnius Boadella, on anaven els fills dels treballadors que construïen la presa. L’home tornava a aquell espai, que ha reaparegut enmig del pantà sec. Les fotografies de fa seixanta anys contrastaven amb la terra estèril i esquerdada que ara hi havia sota els seus peus. “La sequera ens retorna trossos de memòria i del passat”, deia Vergés. Núria Solé i Pere Bosch ens parlaven de present i de futur. El programa posava l’atenció en la situació crítica de les conques del Ter i del Llobregat i els dos presentadors recorrien per separat el curs dels dos rius.

Passada la ressaca de les eleccions gallegues, amb el PP reforçat, el BNG enlairat i el PSOE-Sumar tocats, emergeix de nou el debat sobre els problemes i reptes a casa nostra, amb el tema estel·lar de la sequera, deguda a la persistent manca d’aigua, però també a la por i l’aversió a prendre decisions. En aquest article fugiré de practicar l’esport tan nostrat de criticar-ho tot i a tothom, sovint amb el propòsit de treure’s les responsabilitats de sobre, sense aportar mai solucions. Tanmateix, recordaré que les solucions hi eren, que eren possibles i que el fet de no adoptar-les ens ha abocat a la penosa situació actual de manca d’aigua i de restriccions.

La gravetat de la crisi hídrica que viu Catalunya no té precedents i les previsions que la situació millori en els pròxims mesos no són gaire optimistes. Davant d’aquest escenari, el Parlament ha celebrat aquesta tarda un ple monogràfic sobre la sequera i el canvi climàtic per exposar i debatre propostes per fer-hi front. Fem un repàs de les més destacades.

Gairebé set hectòmetres cúbics a l'any. És la quantitat d'aigua que la planta dessalinitzadora de Sagunt podrà aportar a Catalunya si la sequera persisteix i la demanda d'aigua al País Valencià no s'incrementa. Així ho va avançar dissabte el ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic que, a través de l'empresa pública Agua de las Cuencas Mediterráneas (Acuamed), és el propietari d'aquesta instal·lació inaugurada el 2018.

Aquest matí, en una parada de metro de Barcelona, a l’Eixample, he ensopegat amb aquest anunci en anglès: