La majoria dels discursos de Cap d’Any dels presidents autonòmics han tingut dos principals denominadors comuns: l’habitatge i el finançament. En el primer cas, per treure pit de les mesures que han impulsat per fer front a la primera preocupació dels espanyols. I en el segon, per reprovar el futur model de finançament autonòmic que ERC i el PSOE estan ultimant. Una de les veus més significativa ha estat la d’Emiliano García-Page, el baró socialista més crític amb Pedro Sánchez. No ha pronunciat les paraules finançament ni Catalunya, però se li ha entès tot a l’hora d’advertir que hi plantarà cara: “Combatrem qualsevol mena d’intent de privilegis que ens perjudiqui”.

La unitat al PP en el posicionament respecte a la matança d'Israel a Gaza s'esquerda. Mentre la presidenta madrilenya, Isabel Díaz Ayuso, escenifica el seu suport al govern israelià, alguns barons se n'aparten i afloren les divisions internes sobre quin discurs s'ha de mantenir respecte a una massacre que ja ha deixat més de 65.000 palestins morts. Primer va ser el president gallec, Alfonso Rueda, qualificant "de genocidi" els atacs sistemàtics d'Israel a la Franja. El dirigent gallec (i successor d'Alberto Núñez Feijóo a Galícia) es va desmarcar així de la línia oficial del partit i va abraçar la mateixa terminologia que fa servir des de fa setmanes el govern espanyol, que ha endurit les mesures contra l'executiu de Netanyahu i, a més, ja ha decretat l'embargament de les armes d'aquest estat. Aquest dijous se li ha sumat el president andalús, Juanma Moreno, que ha fet el mateix durant una sessió de control al Parlament autonòmic, malgrat que Génova continua assegurant que haurà de ser el Tribunal Penal Internacional qui ho determini.

Fins fa dos anys, Alfonso Rueda (Pontevedra, 1968) era l'home a l'ombra d'Alberto Núñez Feijóo, el gestor que portava a l'esquena el pes del govern de la Xunta. No va ser fins que l'expresident gallec va fer el salt a la política estatal que Rueda va sortir de la rereguarda per fer un pas endavant i rellevar Feijóo a la presidència del govern de Galícia. Des de llavors, el dirigent gallec ha hagut de forjar el seu propi estil, el que al partit anomenen "l'estil Rueda", per aconseguir deixar de ser vist com el número dos de Feijóo. Rueda no té el carisma del seu predecessor (ell apel·la al sentidiño gallec), però una majoria de gallecs han premiat la seva gestió a la Xunta, primer des d'una posició més discreta i des de fa dos anys ja com a president. Han avalat, així, que sigui ell qui mantingui l'hegemonia del PP i agafi el relleu de Manuel Fraga i Alberto Núñez Feijóo.

No hi ha hagut canvi. El PP no només revalida la majoria absoluta a Galícia sinó que suma setanta mil vots més que a l’anterior convocatòria electoral. El PSOE s’enfonsa fins a la tercera posició i el lideratge de la oposició l’ostentarà el BNG. És un dels titulars de la nit: l’alternativa al PP la representa el nacionalisme. Avui a l’ARA en parlem amb l’advocat i analista polític, Xoan Antón Pérez Lema.

El compte enrere ja ha començat i la campanya de les eleccions gallegues ha donat el tret de sortida aquest divendres a mitjanit. En el Parlament del territori hi ha tres partits amb representació –el PP, el BNG i el PSdeG-PSOE–, però la batalla electoral s'ha plantejat com un cos a cos entre els populars i els nacionalistes. L'eco de la política espanyola i Pedro Sánchez hi són ben presents com un espantall que fa servir la dreta, que ha advertit del "perill" que suposaria tenir una presidenta sobiranista com Ana Pontón (BNG). L'actual president de la Xunta, el popular Alfonso Rueda, tem que seria "una sucursal de l'independentisme" i té el repte d'impedir-ho i revalidar la majoria, després de quinze anys seguits del seu partit al govern. És una campanya en què les enquestes mostren un resultat ajustat, que pot anar de molt pocs vots. Què s'hi juga Galícia en aquests comicis?

Xosé Manuel Beiras va ser el gran referent del Bloc Nacionalista Gallec (BNG) des de la seva fundació, l'any 1982. El va fer gran i també el va fer petit. El 2012 en va sortir rebotat i va provocar una de les crisis més profundes dins el nacionalisme gallec. Onze anys després, ara ja en segona línia, el BNG i ell han firmat la pau aquest diumenge a Santiago de Compostel·la davant un repte majúscul: que el sobiranisme arribi per primera vegada a la presidència de la Xunta. "Estem davant un moment històric", ha destacat la candidata del BNG, Ana Pontón, que s'ha abraçat efusivament amb Beiras. El 2012, Pontón va fer precisament el primer salt endavant en política al convertir-se en la portaveu parlamentària d'un partit que llavors només va obtenir 7 diputats. Avui en té 19 i aspira a superar la vintena amb un ull posat en la possibilitat que el PP no arribi als 38 que atorguen la majoria.

A hores d’ara, no hi ha ningú a Galícia que no sàpiga què són els pèl·lets, les boles de plàstic que s'estenen a poc a poc per la costa del nord d'Espanya fruit d'un abocament d'un vaixell en costes portugueses. En plena precampanya, els partits de l’oposició gallega han carregat contra el govern del PP a la Xunta per treure ferro a una marea de plàstic que ja està investigant la Fiscalia de Medi Ambient. Si el candidat del PP i president de la Xunta, Alfonso Rueda, assegurava ahir que els pèl·lets no eren tòxics, avui ha reculat i ha elevat a nivell 2 el pla territorial d’emergència, seguint les passes d'Astúries. Aquesta mesura, que també ha decretat Cantàbria aquest dimarts, permet al govern espanyol col·laborar en la neteja de les platges.