El PP manté la majoria absoluta a Galícia i salva el lideratge de Feijóo

MadridO noso dia chegará, es podia llegir dissabte a la graderia d’animació de l’estadi de Balaídos en el partit entre el Celta i el Barça. Amb desenes de banderes estreleiras (estelades), els aficionats no es referien a la sort dels futbolistes, sinó a la del Bloc Nacionalista Gallec. Podia ser aquest diumenge, però el dia no ha arribat i no hi ha hagut tomb històric a Galícia. El PP suma la cinquena majoria absoluta consecutiva amb 40 diputats, dos menys que els que va aconseguir Alberto Núñez Feijóo fa quatre anys, frena els vents de canvi i Alfonso Rueda continuarà a la Xunta. El BNG aconsegueix els seus millors resultats, amb 25 escons –en guanya 6–, en detriment del PSdeG, que pateix un dur revés i cau fins als 9 diputats, cinc menys que el 2020. Amb aquesta victòria, Feijóo salva un match ball que hauria pogut posar-lo contra les cordes en el lideratge del PP.

 

Galícia ha acudit com feia molt de temps que no ho feia a les urnes en unes eleccions autonòmiques. La participació ha sigut de rècord, al voltant del 67%, i contràriament al que pronosticaven les forces progressistes no ha servit per decantar la balança cap a l’altra banda. El seu missatge principal ha sigut assegurar-li a l’electorat d’esquerres que abandonés l’abstencionisme, que aquesta vegada era possible desallotjar el PP de la Xunta. Tanmateix, no hi ha hagut tanta mobilització com en les eleccions generals –va ser del 73,1%– i, en tot cas, no ha perjudicat el PP. De fet, amb un 47,4%, Rueda ha obtingut un percentatge de vot només sis dècimes per sota del de Feijóo fa quatre anys i superior al que va obtenir el líder del PP el 23-J (43,5%). Per províncies, Rueda ha perdut un escó a Lugo i un a la Corunya.

“No volem xantatges”

“Moltes gràcies. Seré un president serè per als que m’han votat i els que no. Galícia envia un missatge a Espanya:no volem xantatges, ni fer-los ni estar sotmesos. No volem privilegis ni per a nosaltres ni per a la resta”, ha manifestat Rueda, en referència a les aliances del PSOE amb l’independentisme a l’Estat. El guanyador ha comparegut a la seu del partit a Santiago de Compostel·la mentre sonava Xuntos, la cançó de Juan Pardo que ha reinterpretat Familia Caamagno. 

A la formació conservadora li ha funcionat atiar la por d'un govern presidit pel BNG, a qui s’ha volgut ubicar al costat d’EH Bildu i Carles Puigdemont. El PP va plantejar un relat en clau estatal durant la campanya que trencava amb la dinàmica anterior de centrar-se només en Galícia, però no li ha passat factura. Tampoc la ficada de pota de Feijóo amb el suposat indult a Puigdemont. “Va ser un soroll mediàtic que no era intern”, asseguren fonts de Génova, que treuen ferro a l'assumpte i no diuen si el líder del PP hauria quedat en una situació delicada en cas d’haver perdut. “Si era un plebiscit, guanya Feijóo i perd [Pedro] Sánchez”, subratllen. La cúpula del PP, eufòrica, ha felicitat Rueda per videoconferència i la número 2, Cuca Gamarra, ha instat Sánchez a fer una "reflexió profunda".

Els pitjors resultats del PSOE

El PSOE obté els seus pitjors resultats històrics, amb 9 diputats i un 14% dels sufragis. El candidat, José Ramón Gómez Besteiro, no ha reeixit i ha quedat relegat rere la figura d’Ana Pontón, que finalment ha quedat lluny de la presidència. Els socialistes perden un escó a la Corunya, dos a Pontevedra i dos a Ourense, on la candidatura local Democràcia Ourensana entra per primera vegada al Parlament gallec. S’havia especulat si podria ser clau per decantar majories, però finalment serà una presència testimonial. La caiguda del PSOE la compensa el BNG, que guanya dos escons a la Corunya i a Pontevedra, un a Lugo i un altre a Ourense, de manera que es fa fort com a principal partit de l’oposició. "Som l'esperança de tothom que pensa que Galícia necessita més", s'ha resignat Pontón, que s'ha mostrat també "decebuda" per un resultat "insuficient".

Els resultats demostren que les forces progressistes han augmentat en percentatge de vot: del 43,2% que sumaven el BNG i el PSOE fa quatre anys han passat a assolir ara el 45,5%, que és una mica superior si s'hi afegeix el que han recollit Sumar i Podem, un 1,9% i un 0,25%, respectivament. En aquest sentit, si la derrota té una cara clara després d’aquesta cita electoral és la de Yolanda Díaz. La líder de Sumar havia impulsat la seva mà dreta com a candidata, Marta Lois, pateix una sonada patacada al quedar fora de l’arc parlamentari. La vicepresidenta segona del govern espanyol, que ha evitat fer autocrítica, no va aconseguir una candidatura conjunta amb Podem i l’auge del BNG ha eclipsat per complet Sumar, que no ha arribat ni de lluny al 5% necessari en cap de les quatre províncies. A la Corunya, d’on és originària Díaz –és de Ferrol–, s’ha quedat en un 2,2%. Per acabar-ho d’adobar, ha obtingut en global menys suports que Vox, anecdòtic en una comunitat on la dreta concentra el seu vot en el PP. I Podem ha quedat per darrere del Pacma.

Una de les derivades importants d’aquests comicis podia ser el vot exterior. Galícia és la comunitat de l’Estat amb més residents a l’estranger inscrits al cens i, arran de l’eliminació del vot pregat, podia esdevenir un factor clau. El 23-J ja es va constatar que la pèrdua de l’hàbit de votar de la diàspora era difícil de recuperar i aquesta vegada la participació exterior s’ha quedat en un 6,15%, cinc punts més que fa quatre anys però lluny dels registres que s’havien donat abans que s’instauressin traves burocràtiques per als votants que viuen fora. Faltaran per comptar a partir del dia 26 els 29.300 vots del CERA per definir el resultat final, si bé no tindrà incidència en les majories. Rueda canta victòria a Galícia i Feijóo respira alleugerit a Madrid.