Vot conservador i democràcia vacil·lant
MadridHabitualment tenim entès que la democràcia funciona per cicles. Una estona a dalt, una estona a baix. Però la norma sembla que s'està trencant darrerament, i els moviments electorals agafen tendències d'aparença innovadora. Passem, en definitiva, una fase de democràcia vacil·lant, cosa que fa els canvis particularment impredictibles. Ho demostren els resultats de les darreres confrontacions. El 28 de maig de l'any passat el PP va recollir una bona collita i pràcticament tothom va creure que Pedro Sánchez tenia els dies comptats a la Moncloa.
Això no obstant, va arribar el 23-J i el panorama que va quedar va ser el d'un PSOE en minoria però convençut des de la nit electoral que podria assolir uns acords suficients per iniciar una nova legislatura. El PP, escaldat, després no va voler arriscar-se a acabar el mandat a Galícia, i va convocar les autonòmiques anticipadament, en una jugada que tenia els seus riscos. Les enquestes detectaven un Bloc Nacionalista Gallec (BNG) a l'alça, potser capaç de sumar amb el Partit Socialista de Galícia (PSdG). Del que es tractava era d'impedir que creixés aquesta expectativa, i Feijóo i el PP se n'han sortit molt bé, malgrat la pèrdua de dos diputats. La pregunta ara és quin serà el nou pas electoral quan es voti a les europees, al mes de juny. Tornarà a funcionar el gronxador?
Ja hi ha hagut diverses vegades que ens creiem que l'aparició de noves forces polítiques, o els fenòmens conjunturals, han vingut per quedar-se. Ciutadans havia posat en perill el PP. Podem podia amenaçar la preponderància del PSOE en l'àmbit de l'esquerra. I Vox podia convertir-se en un llast insuportable per al PP. Els resultats de Galícia faran que els partits hagin de repensar la seva estratègia en funció de l'evolució del mapa polític, que més que de forma lineal avança en ziga-zaga. Ahir la cotització de les samarretes amb la llegenda de "Perro Sanxe" ja es cotitzaven a la baixa.
I no falta qui celebra la pujada del BNG com la prova que el nacionalisme gallec reforçarà definitivament les files del mateix àmbit a Catalunya i el País Basc. Però compte. Els resultats de Galícia no han afavorit precisament la teoria de l'Espanya de les esquerres plurinacionals. Aquest episodi de la marxa que porta la democràcia vacil·lant ha suposat una aposta conservadora. Per al PP, que ha passat per una campanya d'angoixes, ha sigut un gran èxit. Que Junts s'ho pensi bé, no fos cas que el PSOE tingui la temptació de desprendre's de les crosses més pesants.
